Andreu Molero Casademont
Comerciant
Recentment, Benet XVI, en la seva visita al president de la República Italiana, ha dit unes paraules que, al meu entendre, defineixen molt bé la posició de l’Església i, per tant, dels cristians en el món. Concretament va dir que acceptava com a legítim un saludable laïcisme d’Estat i el va definir com allò que fa que les realitats temporals es regeixin segons les normes que el són pròpies, sense que per això s’hagi d’excloure les referències ètiques que tenen el seu últim fonament en la religió. És amb aquest criteri que es poden contemplar els tres grans aspectes que actualment són un motiu de preocupació en gairebé tot el món occidental: la família, la vida i l’escola.Pel Papa, en el concepte catòlic de la família hi ha un valor importantíssim que s’ha de defensar de qualsevol atac dirigit a minar la seva solidesa i a qüestionar la seva pròpia existència.Pel que fa a la vida humana, l’Església reconeix que és un bé primari, i és el pressupòsit de tots els altres béns. Per això, s’ha de respectar des del seu inici fins al seu final, i quan aquest arriba, cal aplicar les cures pal·liatives adequades que facin la mort més humana.També Benet XVI va reclamar que, encara que l’ensenyament sigui competència de l’Estat, es respecti el dret del pares a una opció educativa lliure que no els faci suportar càrregues econòmiques massa pesades.Aquests tres aspectes, família, vida i escola, són els que els mitjans de comunicació ens han explicat que el Sant Pare va tractar en la seva entrevista amb el president italià. Amb aquests i molts altres es pot configurar una doctrina coherent sobre la posició dels cristians en el món i la seva relació amb la societat civil.Amb aquests tres punts, de tanta actualitat en el nostre país, podem reflexionar, amb l’ajut de l’orientació del Sant Pare, sobre quin ha de ser el nostre paper i la nostra posició en temes tant transcendents. Però no cal que ens aturem aquí, perquè hi ha molts altres qüestions sobre l’actuació d’un cristià que cal tenir present i enfocar adequadament. Per exemple, la situació multicultural, la mundialització i la universalitat, que són els trets propis de la societat actual.Hi ha també els grans problemes derivats de la violència, entre les nacions, com és el cas del terrorisme i les guerres i també, al nivell de l’enfrontament entre les persones, la delinqüència i els maltractaments.Els cristians també hauríem de fer-nos notar en tot allò que es refereix al respecte a la Terra i el medi ambient.És important que es respecti el principi de la separació d’Església i Estat. La separació i el respecte entre les dues institucions hauria de comportar beneficis mutus de manera que cap de les dues vulgui decidir en aquelles qüestions que no li són pròpies.En el Concili Vaticà II, l’Església parla clarament d’aquesta divisió afirmant que la comunitat política i l’Església són independents l’una de l’altra i autònomes en el seu propi camp. També diu que totes dues, encara que per conceptes diferents, estan al servei de la vocació personal i social de les mateixes persones i que aquest servei el realitzaran més eficaçment, en bé de tots, si procuren millor una sana cooperació, tenint en compte també les circumstàncies de lloc i de temps, perquè les persones no estan limitades només a l’ordre temporal, sinó que, vivint en la història humana, conserven íntegrament la seva vocació eterna.Aquesta separació i respecte mutu no ha de significar que els cristians ens hem de desentendre de les preocupacions i dels problemes que viu i pateix la nostra societat, ja que som, o hauríem de ser, portadors de paraules d’amor i de justícia de Déu i això ho hem de manifestar en l’àmbit de la dimensió pública de la nostra vida.Aplicant a la forma de vida les paraules dels evangelis, els cristians som cridats a difondre pel món la Bona Notícia, a tothom, però especialment als pobres i als desfavorits, a proclamar la llibertat als captius. Hi ha diverses captivitats en aquest món que entre tots hem de trencar.Avui els cristians ens hem de preguntar molt seriosament si efectivament sabem portar la Bona Noticia al món d’avui, si ens trobem al costat de Jesús per fer un món nou.
Comerciant
Recentment, Benet XVI, en la seva visita al president de la República Italiana, ha dit unes paraules que, al meu entendre, defineixen molt bé la posició de l’Església i, per tant, dels cristians en el món. Concretament va dir que acceptava com a legítim un saludable laïcisme d’Estat i el va definir com allò que fa que les realitats temporals es regeixin segons les normes que el són pròpies, sense que per això s’hagi d’excloure les referències ètiques que tenen el seu últim fonament en la religió. És amb aquest criteri que es poden contemplar els tres grans aspectes que actualment són un motiu de preocupació en gairebé tot el món occidental: la família, la vida i l’escola.Pel Papa, en el concepte catòlic de la família hi ha un valor importantíssim que s’ha de defensar de qualsevol atac dirigit a minar la seva solidesa i a qüestionar la seva pròpia existència.Pel que fa a la vida humana, l’Església reconeix que és un bé primari, i és el pressupòsit de tots els altres béns. Per això, s’ha de respectar des del seu inici fins al seu final, i quan aquest arriba, cal aplicar les cures pal·liatives adequades que facin la mort més humana.També Benet XVI va reclamar que, encara que l’ensenyament sigui competència de l’Estat, es respecti el dret del pares a una opció educativa lliure que no els faci suportar càrregues econòmiques massa pesades.Aquests tres aspectes, família, vida i escola, són els que els mitjans de comunicació ens han explicat que el Sant Pare va tractar en la seva entrevista amb el president italià. Amb aquests i molts altres es pot configurar una doctrina coherent sobre la posició dels cristians en el món i la seva relació amb la societat civil.Amb aquests tres punts, de tanta actualitat en el nostre país, podem reflexionar, amb l’ajut de l’orientació del Sant Pare, sobre quin ha de ser el nostre paper i la nostra posició en temes tant transcendents. Però no cal que ens aturem aquí, perquè hi ha molts altres qüestions sobre l’actuació d’un cristià que cal tenir present i enfocar adequadament. Per exemple, la situació multicultural, la mundialització i la universalitat, que són els trets propis de la societat actual.Hi ha també els grans problemes derivats de la violència, entre les nacions, com és el cas del terrorisme i les guerres i també, al nivell de l’enfrontament entre les persones, la delinqüència i els maltractaments.Els cristians també hauríem de fer-nos notar en tot allò que es refereix al respecte a la Terra i el medi ambient.És important que es respecti el principi de la separació d’Església i Estat. La separació i el respecte entre les dues institucions hauria de comportar beneficis mutus de manera que cap de les dues vulgui decidir en aquelles qüestions que no li són pròpies.En el Concili Vaticà II, l’Església parla clarament d’aquesta divisió afirmant que la comunitat política i l’Església són independents l’una de l’altra i autònomes en el seu propi camp. També diu que totes dues, encara que per conceptes diferents, estan al servei de la vocació personal i social de les mateixes persones i que aquest servei el realitzaran més eficaçment, en bé de tots, si procuren millor una sana cooperació, tenint en compte també les circumstàncies de lloc i de temps, perquè les persones no estan limitades només a l’ordre temporal, sinó que, vivint en la història humana, conserven íntegrament la seva vocació eterna.Aquesta separació i respecte mutu no ha de significar que els cristians ens hem de desentendre de les preocupacions i dels problemes que viu i pateix la nostra societat, ja que som, o hauríem de ser, portadors de paraules d’amor i de justícia de Déu i això ho hem de manifestar en l’àmbit de la dimensió pública de la nostra vida.Aplicant a la forma de vida les paraules dels evangelis, els cristians som cridats a difondre pel món la Bona Notícia, a tothom, però especialment als pobres i als desfavorits, a proclamar la llibertat als captius. Hi ha diverses captivitats en aquest món que entre tots hem de trencar.Avui els cristians ens hem de preguntar molt seriosament si efectivament sabem portar la Bona Noticia al món d’avui, si ens trobem al costat de Jesús per fer un món nou.
