ITE-110. Notícies que fan pensar - II

Comentades per G.B.S.

SENSIBILITATS FERIDES
Els crítics literaris més solvents afirmen que Dan Brown és un mal escriptor i un fals historiador. Això no obstant, gràcies a una magnífica tasca de promoció, la seva novel·la El codi da Vinci ha tingut un èxit inqüestionable en tot el món, malgrat les mentides i tergiversacions absolutament inacceptables pels cristians de bona fe.
Ara s’ha publicat en anglès, i aviat en castellà, un altre llibre d’aquest autor, escrit ja fa anys, en el que també manifesta aquest estil impresentable, provocador i especialitzat en ferir sensibilitats. El seu títol és Fortaleza digital i es situa a Sevilla, una ciutat que a la novel·la és un lloc poc recomanable perquè és el lloc d’Espanya on s’hi concentren els punkies més desagradables i on els hospitals fan pudor d’orina, tenen els pacients sagnant despullats pels racons i ser intervingut en el quiròfan és la forma més segura de perdre la vida. En les descripcions d’aquest autor, els agents de policia són tots corruptes i subornables, a més de mal educats. La ciutat està molt mal equipada i no funcionen els telèfons públics. També diu que és perillós pujar a la Giralda, que en realitat és un monument que rep uns cent mil visitants mensuals. Doncs bé, segons ell, les escales són tan mal fetes que s’hi han mort turistes.
En la descripció de la ciutat comet errors espectaculars, confonent la situació geogràfica de diversos edificis emblemàtics. I això ho fa tot i que afirma que va viure a Sevilla l’any 1995, on va estudiar Història de l’Art a la Universitat, encara que el rectorat ha fet públic que no li consta que el seu nom formi part de cap llista d’alumnes.
Ara falta veure com reaccionaran els ciutadans de Sevilla quan es publiqui el llibre, ja que, com tothom, s’estimen la seva ciutat. Potser quan, dolguts per les invencions, deformacions i calumnies desemmascarin aquest impostor, serà més comprensible la reacció dels cristians davant de l’altre llibre d’aquest escriptor tan poc íntegre.

ITE-110. Notícies que fan pensar - I

Comentades per G.B.S.

MÀRTIR ALS 90 ANYS
Així és com el periodista Lorenzo Gomis l’anomenava al diari La Vanguardia. El germà Roger, un home de pau que va portar per tot el món un missatge d’amor sense demanar res a canvi, va morir donant el testimoni de la seva pròpia fe.
El silenci, que ja és habitual a Taizé, va dominar aquell lloc barrejant-se amb el desconcert i la tristesa. Però hem de saber escoltar aquest silenci perquè és ben segur que el germà Roger ens diu des del Cel que continuem endavant, amb més força que mai i que ell ja ha perdonat a qui li va treure la vida, perquè l’amor està per damunt de tot.

ITE-110. Un milió de bojos a Colònia

Mercè Miralles
(Infograma de Míriam Ruiz)

Estan bojos, aquests romans!” Aquesta és, probablement, una de les frases més repetides als còmics d’Astèrix i Obèlix. Això que ha passat a Colònia, això del milió de joves i el Papa Benet XVI, fa pensar-hi.
Ets a Barcelona, agafes un autobús, i dorms aquella nit, com pots, en ruta. Et despertes a Alemanya, arribes a Colònia, on tot és ple de nois i noies d’arreu del món. Fan onejar banderes a tort i a dret. Fa més de 24 hores que has sortit de casa, i de la dutxa, de moment, no se’n parla. Després d’assistir a una de les múltiples trobades catequètiques que s’han organitzat per als participants a la Jornada Mundial de la Joventut, anomenada JMJ, beus un got d’aigua que algú t’ofereix, i no saps qui és ni quin idioma parla, però benvingut sigui. Busques un tros de terra per dinar, treus una llauna amb una amanida Isabel o Rianxeira, una mica de paté, o potser un mini babybel. Per sort, ja tens la teva motxilla de pelegrí. Corre-cuita cap al riu, que el Papa arriba en vaixell. I un cop a la riba, sobreocupada per milers de persones, et fas amb un lloc, i aguantes tres hores dret. Sort que t’ha tocat ombra! I a la fi, veuràs passar un vaixell, on una taca blanca saluda. És el Papa Benet XVI!
D’acord, aquesta suma de fets només pot portar a concloure: “Estan bojos, tots aquests!” Si hi afegim detalls de les jornades següents, com les caminades de deu quilòmetres −multiplicats per dos en el cas dels que empenyien cadires de rodes−, fins a Marienfeld, la dormida al ras −el ras alemany és una altra mena de ras, diferent del ras mediterrani−... Si ho afegim, com dèiem, el resultat s’assembla: “Està boig, aquest jovent!” Oi que sí? Vist així, sí que ho estan, de bojos. Com és que algú, en ple agost, fa milers de quilòmetres per sentir un home que no coneix? Qui és Ratzinger?
Em fa l’efecte que sí, que estàvem una mica bojos, els que hi vam anar. I sé del cert que en vam tornar igualment bojos, i també més contents, més convençuts de la nostra fe, més disposats a posar-la per obra. Colònia es va encendre, en una festa, i encara sentim, al cap i al cor, les músiques, les veus de tants idiomes diferents. I com és possible, tot això? Per Ratzinger? Pel Papa, més aviat. Aquell milió de joves confirmaven que no anaven a trobar-se amb un home, sinó amb el Crist a la Terra. Els movia el desig de demostrar l’adhesió, el propòsit de continuïtat, després del traspàs de l’estimat Joan Pau II. A aquell milió de joves els movia l’esperança de sentir paraules carregades de significat. D’experiències buides ja en coneixen massa. Eren un milió d’assedegats, disposats a ser interpel·lats: Què he de fer amb la meva vida? Puc comprometre’m més? Estic disposat a preocupar-me pels altres, materialment i espiritualment? D’una manera o altra, Benet XVI els −ens− deia el que havien sentit per boca de Joan Pau II: “No tingueu por! Obriu les portes a Crist”. I tot això impregnat d’Eucaristia i oració, de voluntat d’aprofundiment a través de la lectura del Catecisme, de desitjos de compartir l’alegria amb tots, cristians i no cristians; amb tots, també amb els que no tenen fe. Compartir amb tota persona de bona voluntat que vulgui treballar en la construcció d’un món millor.No canvio aquells dies a Colònia per res, són l’energia que necessita el meu disc dur. Font d’aigua clara. On és la teva font, amic, amiga? La vida és molt i molt curta... Quin és el teu projecte? Com més escarransit i més lluny de Déu sigui, més infeliç. Si voleu obrir horitzons, i treure-us de sobre complexos i manies, us recomano la lectura de La sal de la tierra, una llarga entrevista del 1996 feta a l’aleshores cardenal Ratzinger. Una entrevista a algú molt llegit, però sobretot, una entrevista a algú molt feliç, que tracta Déu de tu a tu, com un fill petit al seu pare.

ITE-110. Llenos de gozo

Mn. Miquel

Todos nos hacíamos una pregunta: ¿Cómo responderán los jóvenes a esta convocatoria, sin estar presente su creador, con aquel carisma, tan propio de él, que tenía para la juventud?
Benedicto XVI era un desconocido para los jóvenes y su carisma no son precisamente los gestos, como Juan Pablo II, sino más bien la sobriedad en la manifestación.
Pero me parece que es evidente que nos equivocamos que los jóvenes participan para estar junto a Juan Pablo II o Benedicto XVI. Los jóvenes están presentes porque, en la figura del Papa, sea el que sea, ellos ven al Vicario de Cristo, al sucesor de Pedro, al mismo Cristo.
¿Qué político, qué estadista, qué artista, por muchos fans que tenga, puede hacer una convocatoria a la que asistan un millón de jóvenes? ¿Cómo podemos explicárnoslo? Además, a estos jóvenes no se les convoca para bailar, para contornear el cuerpo y escuchar a sus ídolos, sino para rezar, para llevar una cruz, para estar en silencio y sin moverse durante muchas horas, para participar en una vigilia de oración, en una Eucaristía y en una catequesis en los días precedentes.
A mi modo de ver, podríamos decir que las palabras de Jesucristo han resonado en nuestras conciencias con más fuerza que nunca. “Tú eres Pedro, y sobre esta piedra edificaré mi Iglesia, y el poder del infierno no la derrotará. Te daré las llaves del reino de los cielos; lo que ates en la tierra quedará atado en el cielo, y lo que desates en la tierra quedará desatado en el cielo”.
Esto es lo que ven los jóvenes en el Santo Padre, sea quien sea y proceda de donde proceda.
Tuve la oportunidad de ver por televisión, aunque fuera unos breves momentos, la grandiosa multitud de jóvenes que llenaban a rebosar la inmensa explanada en la que se celebraba la Eucaristía. Era todo un gozo y una alegría ver a tantos millares de jóvenes con sus banderas, sus pancartas y sus insignias, procedentes de lugares tan diferentes y apartados, en busca de la persona de Cristo, como en otros tiempos los Reyes de Oriente iban buscando al niño que acababa de nacer y dijeron a Herodes: “Hemos visto su estrella y venimos a adorarlo”. Estos jóvenes, también movidos por la estrella de su fe, salieron a la búsqueda de Jesús, para adorarlo.
En este mes de octubre, mes misionero por excelencia, sintamos todos este impulso de evangelización y ayudemos económicamente al esfuerzo de los misioneros a través de la colecta del Domund.

ITE-110. Informació parroquial

Notícies de la Parròquia de la Mare de Déu de Lourdes de Badalona

CARITAS PARROQUIAL
En els mesos de juliol i agost es va donar la quantitat de 786,41 euros (130.847 pessetes). En aquest mateix temps es va rebre la suma de 803,00 euros (133.617 pessetes). S’han pagat lloguers, aigua, gas, electricitat, etc. Donem les gràcies a tots els donants que fan possible aquesta obra de solidaritat cristiana amb els més necessitats. Al mateix temps, també s’han repartit cada mes uns molt bons lots de menjar a unes 20 famílies. El rober va estar tancat.

INICI DEL NOU CURS
El dilluns 3 d’octubre hi va haver la primera reunió del Consell Pastoral de la Parròquia en aquest nou curs.
També l’Esplai va començar les seves activitats el dissabte 1 d’octubre.
La Catequesi comença la seva tasca el dimecres 19 d’octubre.
El Rober ha reprès el repartiment de roba als necessitats.
El Grup d’Oració, com tots els anys, es trobarà cada dia d’aquest mes, excepte dissabtes i diumenges, per resar amb la comunitat el sant Rosari abans de la missa de les 20 h. Recordem que el mes d’octubre és el mes del Rosari.

ANY DE L’EUCARISTIA
Amb motiu de l’any de l’Eucaristia, tots els divendres de setembre i octubre hi haurà l’Exposició Major del Santíssim de les 19,00 a les 20,00 h. seguida de la santa missa.

TÓMBOLA MISSIONERA
El Grup Missioner de la parròquia, com tots els anys, prepara una tómbola missionera pel dissabte 29 i el diumenge 30 d’octubre. L’any passat, també com cada any, recaptaren una molt bona quantitat d’euros.

ITE-110. La pel·lícula recomanada

Charlie i la fàbrica de xocolata

Títol original: Charlie and the chocolate factory
Direcció: Tim Burton
Intèrprets: Johnny Depp, Freddie Highmore,
David Kelly, Helena Bonham Carter
Guió: John August, basat en l’obra de Roald Dahl
Fotografia: Philippe Rousselot
Música: Danny Elfman
Nacionalitat: EUA, 2005
Durada: 115 minuts

L’estrena d’una nova pel·lícula d’en Tim Burton és un d’aquells esdeveniments a tenir en compte dins del panorama cinematogràfic actual. Pocs dubtes hi ha que en Burton és una de les ments més imaginatives del cinema actual. La fantasia de les seves pel·lícules és un toc de distinció que agrada i desagrada a parts iguals, i Charlie i la fàbrica de xocolata no n’és una excepció. Aquesta és una pel·lícula destinada, en gran part, a un públic infantil tot i que té molt de contingut de cara al públic adult.
En Charlie (Freddie Highmore) és un nen pobre que viu en una petita casa de fusta amb els seus pares i els seus quatre avis que, tot i que no es poden moure del llit, participen en la vida familiar. Cada dia mengen sopa de col a cada àpat, i mai tenen xocolata, només quan és l’aniversari d’en Charlie, a qui regalen una xocolatina de la marca Wonka. Willy Wonka (Johnny Depp) és el fill d’un dentista que no el va deixar mai menjar caramels ni xocolata. D’adult, com a reacció al seu passat, crea la fàbrica de xocolata més gran i meravellosa que es pugui imaginar.
Al cap de 15 anys de tenir la fàbrica tancada al públic, sense cap treballador, Willy Wonka, organitza un concurs a nivell mundial en què els afortunats podran fer una visita al seu imperi de llaminadures. Cinc nens, entre ells en Charlie, troben els cinc billets d’or col·locats en els paquets de xocolatines Wonka i guanyen un viatge màgic per a la llegendària fàbrica.
El personatge d’en Johnny Depp és poc agradable, poc estimable, tot i que se’ns expliquin, en forma de flash back, els problemes amb el seu pare. Però l’actor, sempre brillant i camaleònic, ens ofereix una de les seves grans interpretacions. No el veus a ell com a actor fent un personatge sinó que, tal com succeeix en tots els altres papers que ha fet, veus el personatge, s’hi transforma completament.
Un dels majors encerts de la pel·lícula, però, és el petit Charlie, interpretat pel jove Freddie Highmore, que es mou com a peix a l’aigua per uns decorats plens de fantasia i coloraines, però amb moments de gran contrast cromàtic, dominats pel blanc i el negre.
La música, obra del prolífic Danny Elfman, un incondicional de la filmografia de Burton, és molt encertada igual que els números musicals protagonitzats pels Oompa-loompa, els nans addictes al cacau que treballen a la fàbrica de xocolata, i que semblen haver-se passat hores estudiant els musicals de Hollywood.
Mentre Charlie és la viva imatge de la humilitat i del sacrifici, la resta d’afortunats són un grup de nens egoistes, prepotents i golafres. I és precisament d’això que ens parla l’obra de Roald Dahl: de l’educació, dels valors, de saber distingir entre les necessitats i els desitjos, del dret dels nens a la fantasia, i de que els diners no ho compren tot.
Sara Antoja Xirau

ITE-110. L'acudit

─ Abans de casar-te, t’havia fet molts regals el teu marit?
─ Abans de casar-me, jo no tenia marit!

ITE-110. ITEglífico

E.F.


La respuesta a este jeroglífico es el uno de los lados del triángulo que, en opinión de la profesora Chinchilla, está en constante evolución.

hijo de Noé − S + embalse

Si no has descifrado la respuesta, puedes encontrar ayuda en las páginas de este número de ITE.

ITE-110. Què deiem ara fa 10 anys?

El número 50 de la revista ITE va sortir per setembre-octubre de 1995 i a la seva portada hi havia una composició de lletres, feta per Elena Antoja Xirau, que formaven una imatge relacionada amb la IV Conferència Mundial sobre la dona a Pequín.
L’editorial de Mn. Miquel portava el títol “¿Basta admirarles? ¡Ayú-dales!” i era el lema del DOMUND d’aquell any.
El cardenal Narcís Jubany va escriure expressament per a la revista ITE l’article “Consciències dividides”.
Una nota informativa donava a conèixer el nomenament de José Luis Irízar com a nou director nacional de les Obras Misionales Pontificias.
A la secció “Correspondència missionera” es comentaven les cartes rebudes de la germana Adelaida Rovira des de Taiwan i de Sor María Pons des de Madagascar.
Les “Notícies que fan pensar” de G.B.S. portaven els títols: “Hi ha poca aigua potable”, un tema que, curiosament, ara, deu anys més tard, també està d’actualitat, i “Benvinguda, senyora McCorvey”, comentant el penediment públic d’una antiga lluitadora en favor de l’avortament que actualment treballava per compensar els estralls que ella mateixa havia fomentat.
“Noticia-Misión de Q.Z.E. ocupa-va dues pàgines.
A la secció “El nostre Concili” es donava a conèixer el “Missatge del Concili”, un document proclamat a la catedral de Tarragona el dia 4 de juny, solemnitat de la Pentecosta.
Àngela Casas signava l’article “Cien años de cine”.
El tema de la secció “Opinions” era “La Conferència de Pequín sobre la dona” i s’havien rebut tres respostes: Joana Estrada Vilalta, casada, mare de cinc fills i mestressa de casa, Montserrat Raventós, mestra d’Ensenyament Primari i presidenta de la Fundació Pro Vida de Catalunya, i Isabel Duarte Ullastres, directora d’una empresa d’àmbit estatal.
Es publicava el capítol VII de l’encíclica “Redemptoris Missio”.
Josep Oriol Pujol i Humet, gerent de la Fundació Pere Tarrés, signava l’article “Estat de benestar i entitats socials”.
Es publicava íntegrament l’exhortació pastoral de l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Ricard Maria Carles amb motiu de la diada del DOMUND.
Vicenç Benedicto Navarro signava l’article “L’avortament i la vida”.
El “Diccionario de pensamientos i la “Informació parroquial”, així com una ressenya de la campanya de segells finalitzada recentment, tancaven el número.

ITE-110. DICCIONARIO DE PENSAMIENTOS

(Del libro del mismo título de Ricardo Bartrés, Editorial Fama, Barcelona)

Nunca son más ridículas las personas que cuando quieren no serlo o no aparentarlo. - Leopardi

Saber y saberlo demostrar es saber dos veces. - B. Gracián

Los sabios son los que buscan la sabiduría. Los necios son los que piensan que ya la han encontrado. - N. Bonaparte

Cuando señales acusatoriamente con tu índice a una persona, recuerda que tres dedos de la misma mano están señalando hacia tí. - Ann Nielson

Hay personas que no tienen silencio y que lo matan a su alrededor, pero éstas son las únicas que pasan verdaderamente inadvertidas. - Maeterlinck

Siempre podemos aprender del hombre eminente, incluso cuando calla. - Séneca

La simpatía es la piedra imán de la vida. - Sterne

Los soberbios no suelen fijarse en los que valen más, por no desengañarse, sino en los que son menos, para engreírse. - Fray Juan Márquez

La sonrisa es el idioma universal de las personas inteligentes. Sólo son tristes los tontos y los delincuentes. - Víctor Ruiz Iriarte

Jamás me quedo sólo, porque tengo muchos recuerdos queridos e imágenes amadas. - Goethe

El mundo está dividido en dos clases de personas: las que tienen más comida que apetito y las que tienen más apetito que comida. - Chamfort

La manera de sufrir es el testimonio que da un alma acerca de sí misma. - Amiel

ITE-110. Solució a l’Endevinalla bíblica i a l'ITEglífico

Solució a l’Endevinalla bíblica: C
Solución al ITEglífico: EMPRESA