10 de desembre del 2007

ITE-123. Tema Clau: El bon ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació- I

Paula Neugeboren
Sociòloga

La aparición de las nuevas tecnologías de la información y de la comunicación ha influido en la evolución de los comportamientos de muchos ciudadanos de finales del siglo pasado y en la mayoría de los de este siglo.
Es un fenómeno que elimina las referencias tangibles. El horizonte hasta donde llega la percepción de los seres humanos está cambiando de modo que el barrio, la ciudad, e incluso el país donde vivimos dejan de ser una referencia fija. Las nuevas tecnologías permiten que los medios de comunicación nos hagan partícipes de los acontecimientos que ocurren en latitudes diversas y lejanas. Por ejemplo, ocurre un suceso en un lugar del mundo y, a los pocos minutos, las emisoras de radio de otros lugares muy distantes ya lo anuncian. Y el uso de los teléfonos móviles nos obliga también a un cambio de actitud. Cando llamamos a un teléfono fijo, sabemos que los hacemos a una casa concreta; al llamar a un móvil, sólo sabemos que llamamos a una persona, pero ignoramos donde se encuentra. Así pues, las nuevas tecnologías han levantado las barreras del espacio y del tiempo.
Según estadísticas que han sido publicadas, parece ser que las nuevas tecnologías facilitan el desarrollo intelectual de sus usuarios, que son más perspicaces, más hábiles y más ágiles mentalmente. Incluso se ha dicho que son más sociables. En cualquier caso, la mejora de los procesos de información no significa evidentemente una garantía de buena calidad de los contenidos de la propia información.
Pero lo más destacable es que los nuevos instrumentos de la sociedad de la información, a diferencia de los medios de comunicación convencionales, permiten a no sólo recibir información sino también generarla. En esto consiste el gran cambio de los últimos años.
Los medios de comunicación convencionales, como el periódico y la televisión, sólo permiten una actitud receptiva y las nuevas tecnologías, como el ordenador y el teléfono móvil, estimulan una actitud interactiva. Este carácter de interactividad rompe el modelo lineal de comunicación, ya que los usuarios no sólo consumen el contenido de los medios, sino que lo comparten con otros, lo reproducen, lo redistribuyen, y lo comentan.
De igual forma, es relativamente asequible la posibilidad de creación de webs, aunque sean rudimentarias. Hay muchas webs y su aumento es vertiginoso. Y los contenidos, que pueden ser muy buenos o muy malos, se encuentran en internet a disposición de los usuarios.
Y, como estimulan la interacción, favorecen la construcción colectiva del conocimiento. Aparece así el aprendizaje colectivo, la instrucción transversal. Todos somos a la vez profesores y alumnos. En Internet, a veces buscamos (es decir, nos comportamos como alumnos) y a veces damos (es decir, nos comportamos como profesores). Y somos muchos los que, por un lado, buscamos y también muchos los que, por otro lado, también publicamos.
Esto marca y define una generación, que actúa de forma distinta de la anterior. Internet nos permite a todos actuar como si fuéramos diseñadores, periodistas, o escritores.
Hay un gran auge de las webs de participación. Por ejemplo, las recreativas, como el inquietante fenómeno llamado Second Life, o las supuestamente enciclopédicas (Wikipedia). Y aquellas, como los blogs, en las que su autor quiere comunicarse, expresar sus pensamientos.
Antes, había gente que escribía sus pensamientos e inquietudes en su diario personal que solía ser reservado. Si alguien quería manifestar sus pensamientos o inquietudes de forma que otras personas se enteraran, tenía el recurso de escribir una carta a un periódico y esperar que se la publicaran. Ahora ha aparecido un nuevo invento: el blog, que es la síntesis del diario personal y las cartas al director. Las vivencias y los pensamientos se reflejan en los blogs y aparece el nuevo impulso del deseo de comunicar. Este impulso comunicador llega a ser exhibicionista.
Las bases para la generalización del uso de las nuevas tecnologías son la seguridad y la confianza.
Wikipedia, que es una de las páginas más visitadas, está aumentando, de forma imparable el número de visitas. Como es sabido, es una enciclopedia de elaboración participativa, lo cual quiere decir que los propios lectores pueden ser a la vez autores, sin que exista un criterio de revisión formal de sus contenidos. En Wikipedia, la voz de un estudiante de secundaria tiene el mismo valor que la de un erudito universitario o que la de un profesional con experiencia. Con sus millones de autores aficionados y su contenido poco de fiar, Wikipedia es el decimoséptimo sitio con más visitas de internet, mientras que la Enciclopedia Británica, entre cuyos autores hay cien premios Nobel y 4.000 expertos contrastados, está en el lugar 5.128 de la lista.
El número de usuarios de Internet va subiendo, sin llegar a una meseta. No hay signos de estancamiento porque en algunos países existe una brecha informática o desigualdad tecnológica que lentamente se va corrigiendo. Hay muchas web y su aumento es vertiginoso.
No obstante, a pesar de tantos millones de web, existe un embudo fenomenal por el que todos los usuarios pasamos. Es otra web estrella, que merece un comentario. Es el embudo fenomenal por el que se filtran tantos millones de webs. Es la auténtica manifestación de la globalización informativa: el buscador Google. Conviene saber que este buscador funciona con algoritmos que clasifican los sitios según el número de búsquedas previas, y no atiende a nuestras peticiones sirviéndonos las direcciones más creíbles o de fiar, sino con las más populares. De resultas de ello, nuestro conocimiento sobre cualquier materia, ya sea política, literatura, ciencia, va siendo perfilado por un buscador que no es sino un registro de previas peticiones. Además, el buscador de Google puede ser fácilmente manipulado o corrompido para que ciertos sitios sean destacados o ganen posiciones en la lista que se nos propone.
Estos ejemplos deben servirnos para rechazar la idea de que todo lo nuevo ha de ser aceptado sin criterio crítico. La nuevas tecnologías de la información y la comunicación, especialmente internet, son un instrumento utilísimo y prácticamente imprescindibles en la sociedad moderna actual. Pero su uso ha de estar siempre supeditado a un discernimiento previo que entienda su valor educativo y formativo. No todo vale, ni todo es positivo.

ITE-123. Tema Clau: El bon ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació - II

Montse de Paz
Fundació ARSIS

Què és l’e-learning? Amb aquesta paraula anglesa es designa la formació a distància a través d’Internet, o formació en línia. Les immenses possibilitats d’Internet han arribat també al camp de l’ensenyament, oferint una oportunitat única a moltes persones que, per motius de distància, de temps o de manca de recursos, opten per aquesta forma d’aprenentatge.
Quins avantatges té? L’e-learning ofereix tots els avantatges de la formació a distància, més uns de nous:
L’alumne/a pot seguir els cursos al seu ritme, en l’horari i al lloc que li vaig millor.
Normalment, el cost sol ser molt menor que els cursos presencials.
El material està penjat a Internet, de manera que hom pot estalviar en llibres, diners, paper, espai...
Es dóna una comunicació virtual amb el professor i amb d’altres alumnes, explorant les possibilitats d’interacció que ofereix la xarxa: fòrums, consultes on line, etc. Es molt més interactiu que la pura formació a distància tradicional.
Permet que qualsevol persona, des de qualsevol indret del món, pugui accedir a la formació, mentre compti amb un ordinador i connexió a Internet.
Amplia el camp d’acció de les ONG.
Afavoreix la connexió entre diferents entitats, l’intercanvi i la creació de xarxes.
Cada cop més, les entitats del tercer sector ens veiem obligades a professionalitzar la nostra tasca. Ja siguem voluntaris o personal remunerat, hem de treballar amb qualitat. Això requereix que, com en tota ocupació laboral, necessitem d’una formació contínua en diferents àmbits.
Els col·laboradors de les entitats socials podem necessitar formació en dos sentits:
Formació específica relativa a la tasca que desenvolupem. Per exemple, sanitària, psicològica, tècnica, artística, etc.
Formació relativa a la bona gestió i funcionament de l’entitat. Per exemple, lideratge, gestió de recursos, voluntariat, captació de fons, etc.
El món canvia molt de pressa i les entitats no lucratives no podem perdre el tren de l’evolució humana. Cal que ens formem i estiguem preparades per afrontar els reptes que se’ns plantegen i se’ns continuaran presentant en un futur molt proper.
¿Què ofereix ARSIS? ARSIS va néixer el 1994, com petita associació de barri, amb una ferma voluntat de propiciar un canvi positiu de millora en el seu entorn social. Des d’aleshores, ha desenvolupat més de deu projectes, adreçats a infància, joves, dones, persones aturades i, més darrerament, a immigrants.
Després d’una trajectòria molt intensa, algunes persones i entitats ens van recomanar d’oferir a d’altres associacions la nostra experiència i saber. Així és com van dissenyar els primers cursos adreçats a organitzacions sense afany de lucre, tant en versió presencial com virtual. Ajudats per alguns consultors col·laboradors, grans experts en gestió d’entitats i de recursos humans, hem elaborat diversos cursos que ara volem oferir a través d’Internet.
Els nostres cursos estan basats en la nostra pròpia formació i experiència, són molt pràctics i volen resultar útils i pedagògics per als seus alumnes. El nostre desig és oferir una formació pràctica i de qualitat que ajudi altres ONG a millorar la seva gestió i a incrementar els seus recursos, per tal que puguin acomplir satisfactòriament la seva missió.
Podeu consultar alguns dels nostres cursos en l’aula virtual d’ARSIS, http://formacion.arsis.org.
Actualment estem treballant amb la Fundació Chandra, que ha creat el portal solidari SolucionesONG, www.solucionesong.org. A través de la seva plataforma és des d’on oferirem els cursos que ara presentem.
Durant els dos últims anys hem tingut més de cinc cents alumnes de tot el món. La relació amb aquests alumnes continua després del curs a través d’un llistat de correu anomenat l’Anell Solidari, on es passa molta informació sobre ajuts, subvencions, recursos útils per a les entitats, notícies i fins i tot oportunitats laborals i de partenariat.
ARSIS ofereix cinc cursos on line.
Curs pràctic de captació de fons (ideal per als qui comencen o volen organitzar-se!).
Curs avançat de captació de fons (especialment, fons privats).
Curs de gestió del temps (recomanat per persones estressades amb moltes obligacions).
Curs de voluntariat i lideratge (ideal per a líders i dirigents de voluntaris i personal).
Curs de direcció per valors (idoni per a dirigents).

ITE-123. Llum i aliment

Les paraules dels malvats són trampes mortals; les dels justos salven la gent.
Proverbis 12, 6).

ITE-123. Correspondència missionera

El diumenge 11 i el dimecres 14 de novembre hi va haver terratrèmols a Xile. Mn. Jorba ens ho explica des de Calama:
He trigat a escriure-us i contestar tants missatges vostres preguntant pels efectes del fort terratrèmol d’ahir, dimecres, al migdia. Vam quedar sense llum i jo, sense internet. Aqui a Calama tot va quedar en un fort ensurt.
On hi ha hagut més problemes ha estat molt a prop: al campament del salitre de “María Elena” i a la ciutat portuària de Tocopilla. Dues terceres parts de les cases han caigut. Dues dones van morir.
Ja sabeu que som al desert i hi vivim poca gent (comparat amb la zona del centre de Xile) Aixó explica els pocs morts. Procurem ajudar a tants afectats. Avui visita la zona, la nostra presidenta Bachellet amb alguns ministres. Els xilens ja estan acostumats als “temblores” i terratrèmols.
Aprofito per comunicar-vos que ja tenim aquí a Mn. Enric Olivé, després de la seva operació de despreniment de retina que li van fer a Santiago fa més d’un mes.
Pregueu, també vosaltres, per tants xilens del nord, que ho han perdut tot, al caure les seves humils cases. Continuo tenint “malalt” el meu ordinador. Us escric des d’un altre aparell.
Una forta abraçada del vostre amic “xilé” que comparteix les esperances i tristors d’aquests germans i germanes nostres.

Posteriorment, Mn. Jorba ens ha fet arribar la seva habitual circular per els diades d’Advent i Nadal:
Ja tornem a ser al temps d’Advent, preparació de la gran festa del Nadal. També aquí, al desert, es planten arbres de plàstic amb farina com a neu. La gent té a casa seva petits pessebres, davant dels quals es canta i balla durant el temps nadalenc. A la nit de Nadal, espero tenir l’altar rodejat d’un centenar de “Nens Jesús” que “han d’anar a la missa del gall” per poder-los venerar després a casa seva. M’han dit que, a Catalunya, els immigrants sud-americans van introduint també aquesta tradició, que “fa anar a missa”, també, als qui porten les imatges de l’Infant de Betlem.
Us desitjo a tots un Bon Nadal. Ho faig amb unes paraules del document dels bisbes d’Amèrica Llatina i el Carib, reunits al Brasil, fa poc: “Conèixer Jesús és el millor “regal” que pot rebre una persona. Que nosaltres l´hagim trobat, és el millor que ens ha passat a la vida. Donar-lo a conèixer amb la paraula i les obres, és el nostra gran alegria”.
Enguany no vindré a passar amb vosaltres les festes nadalenques. Si a Déu plau, penso viatjar d’aquí a un any per celebrar amb els parents i amics els meus 75 “anyets” de vida. Espero participar, a mitjans del proper gener, a la trobada dels capellans espanyols que treballem a les Amèriques. Serà a La Habana (Cuba). De fet, encara no s´han aconseguit els visats d’entrada a l’illa. Devem ser sospitosos... Aquestes trobades es tenen cada dos anys. A la darrera, celebrada a Cochabamba (Bolívia), ja hi vaig assistir.
El fort terratrèmol de fa un mes, que va afectar el nostre nord, va enrunar la majoria de les cases de la ciutat: el port de Tocopilla i el campament del salitre de Maria Elena. A Calama es va sentir molt fort, però els efectes van ser molt petits. Tot Xile, començant pel govern, s’ha compromès i ja tenen un hospital de campanya i moltes casetes provisionals, mentre s’en construeixen de noves, que puguin aguantar els forts moviments sísmics que, tot sovint, afecten les diferents zones del nostre país.
La nostra parròquia de l’Assumpció de la Verge, com ja us he explicat en altres cartes, la formen tres barris. A cada un d’ells hi tenim una capella i ara, a dues d’elles, una comunitat de religioses: unes són de Veneçuela i les altres de Bolívia. A la central, hi visc jo. Això ens permet estar molt més atents i propers a la nostra gent. Per cert, les germanes bolivianes ja tenen força feina: el govern ha concedit una regularització dels milers d’estrangers que hi ha Xile, sobretot dels bolivians, que ara tindran “papers”. La casa de les monges s’ha convertit en un lloc de trobada i d’orientació per tants immigrants. Amb el bon preu del coure i la llibertat cívica, el nostre país s’ha convertit en terra d’esperança pels veïns que ho passen molt malament.
Ja sabeu que la propera mina de de Chuquicamata és la més gran del món “a tajo abierto”,
és un grandiós amfiteatre. Com que pertany a l’Estat, enriqueix tot Xile... menys Calama! Al costat de la mina hi vivien unes 30.000 persones que ara han baixat a la nostra ciutat i disposen d’unes cases molt maques (no s’assemblen pas a les de la nostra parròquia). Mn. Enric Olivé n’ha estat molts anys el rector i ara ha tancat l’església, ja viu aquí amb la seva germana Maria Rosa i es prepara per edificar un nou temple en mig de la gent que ha baixat a viure a Calama. La nostra ciutat ja compte amb 200.000 habitants. L’any 1963. quan hi vam arribar, en tenia només uns 50.000.
I la meva salut? Bona. Segueixo amb la dieta i les anàlisis diuen que la diabetis està controlada sense que hagi de prendre cap medicament.
Rebeu la meva felicitació i una forta abraçada,

Mn. Jordi Jorba

ITE-123. Noticia-Misión

La unidad de los bomberos voluntarios de la comunidad de los monjes benedictinos de Santa Otilia (Alemania) festejó el centenario de su fundación con una misa solemne en la iglesia de la abadía, celebrada por el abad. En los festejos participaron diversas unidades de bomberos a las cuales los monjes están ligados por una profunda amistad. Asistieron también dos miembros de los bomberos del Vaticano. Los invitados desfilaron, junto a la banda del monasterio, al lugar en donde se desarrolló un almuerzo para conmemorar el aniversario.
La unidad de los bomberos de la abadía de Santa Otilia se fundó en enero de 1907. Actualmente hay 19 monjes responsables de la seguridad no sólo del monasterio sino también de una escuela con 750 estudiantes, de una casa de ejercicios espirituales con 120 camas, una hacienda agrícola, varias bodegas artesanales y una casa editora, además de una parte de una autopista.
A los monjes bomberos los llaman para acudir en casos de emergencia en los alrededores del monasterio. Durante los primeros años de su fundación, según testimonia el archivo fotográfico, los monjes socorrían vistiendo siempre su hábito monástico, pero hoy disponen de un uniforme que responde a las normas de seguridad vigentes.

En el mes de julio fueron arrestados tres sacerdotes de la Iglesia Católica de Xiwanzi, en China al negarse a formar parte de la Asociación Patriótica Católica. Se escondían en casa de un fiel en Mongolia Interior para huir del arresto. Los tres sacerdotes son el padre Liang Aijun, de 35 años, del condado de Chong Li, el padre Wang Zhong, 41 años, del condado de Gu Yuan, y el padre Gao Jinbao, de 34 años, del condado de Shang Yi. Tras el arresto fueron encerrados en una jaula de acero. No podían hablar con nadie. La policía impidió algunas personas pudieran ofrecerles agua. Luego, fueron trasladados a un lugar secreto.
Por otra parte, la policía arrestó también al padre Cui Tai, de 50 años, de Shuangshu, en el condado de Zhuolu. Si bien las condiciones de su encarcelamiento no son claras, se sabe que el sacerdote tampoco se ha querido adherir a la Asociación Patriótica. Pertenece a la diócesis de Xuanhua.

Frente a los lamentables destrozos sucedidos en el Sur Chico de Perú tras el terremoto de agosto, las Obras Misionales Pontificias, a través de su Movimiento Juvenil Misionero, Jóvenes Sin Fronteras, está organizando una segunda campaña de solidaridad a favor de los hermanos del Sur, cuyo lema es “Dar la mano para compartir”.
La campaña tiene como fin trabajar bajo tres líneas de acción orientadas a mil personas: salud humana, salud ambiental y pastoral misionera. Para ello está previsto realizar durante dos días una labor de orientación y capacitación de las personas en las áreas señaladas a modo de ofrecer ayuda en temas necesarios para mejorar sus condiciones de convivencia y calidad de vida. Jóvenes Sin Fronteras espera además contar con el apoyo de las instituciones y personas que deseen contribuir a través de sus donaciones.

El 8 de diciembre del 2007, fiesta de la Inmaculada Concepción, el cardenal Gaudencio Rosales, arzobispo de Manila, inaugurará oficialmente la presencia de la nueva “TV María” en Filipinas que iniciará su transmisión en un canal satélite propio, para que esté a disposición de los fieles que dispongan de televisión por cable.
Su objetivo es difundir la Palabra de Dios, según explicó el jesuita James Reuter, director de la Oficina de Medios de Comunicación de la Conferencia Episcopal, quien afirmó que los medios de comunicación son el púlpito del mundo moderno, son el umbral de la nueva evangelización.
Radio María se dirige a todos: jóvenes, ancianos, pobres y ricos, intelectuales y personas poco instruidas; cristianos, musulmanes, budistas y ateos.

ITE-123. Si la vida et dóna llimones... fes llimonada!


Sara Antoja Xirau

Algú em va escriure un dia: “Si la vida et dona llimones... fes llimonada”. Encara ho recordo, era en una festa del meu aniversari, i m’ho va deixar escrit en una targeta d’aquestes de felicitació. En el primer moment, en llegir la frase, vaig trobar-la buida, sense sentit, com qui escriu qualsevol frase. Però amb el pas del temps, he descobert que té un significat ple, carregat de vida, de simbolisme.
Sovint li dono voltes: llimones? llimonada? Sona absurd. Què són les llimones? Doncs tot allò amb què ens trobem al llarg de la vida: la gent, les situacions, els llocs, els problemes, les alegries, els entrebancs, les pèrdues, les trobades, els retrobaments, tot. I la llimonada? Doncs el suc que em podem treure de tot això (mai millor dit).
Tinc el convenciment que tot allò que ens passa i tothom que ens trobem pel camí és per algun motiu. Aquelles persones amb qui coincidim durant la vida, qui sap si ens poden aportar alguna cosa, alguna vivència, però si no em fem llimonada i la tastem, no ho sabrem.
És una manera de convertir tot allò negatiu, en positiu. Perquè sovint les llimones trobades ens poden semblar que no serveixen per a res. Les abandonem, les deixem a una banda del camí sense gairebé ni mirar-les i seguim avançant, sense mirar enrere. Moltes vegades és perquè potser en comptes de llimones esperàvem o desitjàvem trobar peres. Però, tal com diu la dita, no podem demanar peres a l’om, hem d’esperar de la vida només el que ens pugui donar.
Però si agafem les llimones, les portem amb nosaltres i en fem llimonada, potser descobrim quelcom que no sabíem que existia.
Aprendrem coses que ni ens imaginàvem, sentirem coses que no havíem previst, ens enriquirem personalment i intel•lectualment, i afegirem experiència i maduresa al nostre currículum de vida.
Sí, hi ha llimones que són petites i lletges, però ens sorprenen per dintre sent sucoses. Algunes són precioses, grosses, i brillen, però quan les obrim descobrim que són les més aspres i que necessiten que hi afegim molt de sucre per part nostre si en volem fer llimonades. N’hi ha que són cultivades en sèrie, amb pesticides i altres mètodes artificials. D’altres creixen en horts i són mimades pels pagesos que en tenen cura. Algunes estan podrides per dins. D’altres tenen un no sé què especial que fa que la seva llimonada sigui la que ens sembli la més bona del món.
Sigui com sigui, doni el que ens doni la vida (llimones, taronges, peres, maduixes o pebrots), hem de gaudir de tot allò que ens envolta, de tot el que tenim. I també admetre que, al cap i a la fi, encara que siguem tots diferents, tots som fruites. Hem de saber trobar un estat de pau, de llibertat amb nosaltres mateixos i amb allò que ens envolta. Perquè ja ho diu la dita: més val poma golden coneguda que pera llimonera per conèixer... o no era així?

ITE-123. Nou llibre: COMO CURAR LOS SENTIMIENTOS NEGATIVOS

Autora: Montse de Paz
Doss Ediciones (Sevilla, 2007)

En aquest llibre, Montse de Paz exposa de manera planera i senzilla unes reflexions per reconèixer, aprofundir i guarir sentiments i actituds negatives que ens dificulten la vida. L’autora parteix d’una premisa: totes les persones naixem amb les qualitats necessàries per estimar i assolir la felicitat. Però aquestes qualitats, igual que el cos i la ment, s’han de cultivar i educar. Els sentiments són forces potents que ens impulsen i motiven. Ben conduïts, donen passió i bellesa a la nostra vida. Però els sentiments malalts o “negatius” causen danys a la persona que els sent i a les qui viuen al voltant. Per aquest motiu convé conèixer-los i saber com afrontar-los.
El llibre aborda set sentiments negatius, dels quals l’autora fa una diagnosi, un aprofundiment i unes propostes de tractament per assolir la curació emocional. Finalment, dedica un capítol a les dones convidant-les a desprendre’s d'algunes actituds autolimitants i a desenvolupar totes les seves capacitats com a ésser humà.
Aquest llibre actualment és a la venda a la Llibreria Excellence de Barcelona. Properament estarà disponible a La Casa del Libro y El Corte Inglés. També es pot adquirir per internet.
Montse de Paz Toldrà, nascuda a Lleida el 1970, és llicenciada en filologia anglesa i compta amb una experiència de més de 15 anys treballant a diverses organitzacions humanitàries. Actualment viu a Badalona i és co-fundadora i directora de la Fundació ARSIS. Té un blog d’espiritualitat y el seu correu electrònic és montse@arsis.org.

ITE-123. Va de contes: La venedora de llumins

Adaptació del conte de Hans Christian Andersen



Quin fred! Queia la neu i la nit estava arribant. Era la nit de Nadal. Enmig del fred i la foscor, una pobre nena va passar pel carrer amb el cap i els peus nus.
De fet, quan havia sortit de casa, tenia sabates però no li havien durat massa estona. Eren unes sabatilles enormes que la seva mare ja havia fet servir: tan grans que la nena les va perdre en afanyar-se a creuar el carrer perquè no la trepitgessin els carruatges que anaven en direccions oposades.
La nena caminava, doncs, descalça, i tenia els peus vermells i blaus del fred. Portava al davantal, que era molt vell, algunes dotzenes de capses de llumins i en portava una a la mà com a mostra del gènere que venia. Era molt mal dia: no havia tingut cap comprador i, per això, la nena no havia guanyat ni un cèntim.
Tenia molta gana, molt de fred i un aspecte miserable. Pobre nena! Els flocs de neu es posaven sobre els seus llargs cabells rossos. Veia lluir les llumetes a través de les finestres, l’olor dels rostits se sentia per tot arreu. Era la nit de Nadal, i en això pensava la nena infeliç.
Es va asseure en una plaça i es va arraulir en un racó entre dues cases. El fred s’apoderava d’ella i entumia els seus membres, però no s’atrevia a presentar-se a casa seva. Hi hauria tornat amb tots els llumins i ni una sola moneda. La seva madrastra l’hauria maltractat i, a més, a casa seva també hi feia molt de fred. Vivien sota la teulada i el vent hi bufava amb fúria, tot i que les esquerdes més grans havien estat tapades amb palla i draps vells.
Les seves manetes estaven gairebé mortes de fred. Quin plaer li causaria escalfar-se amb un llumí! Si s’atrevís a treure’n un de sol de la capsa, a rascar-lo contra la paret i a escalfar-se els dits! Va treure’n un i va encendre’l. Com il•luminava i com cremava! Desprenia una flama clara i calenta com la d’una espelma quan la va envoltar amb la seva mà. Quina llum tan bonica! La nena va creure per un moment que estava asseguda al costat d’una gran xemeneia, adornada amb boles i coberta amb una capa de llautó lluent. Cremava el foc d’una forma tan bonica! Escalfava tan bé! Però tot s’acaba en aquest món. La nena va estendre els seus peus per escalfar-los també, però la flama es va apagar.
Va fregar un altre llumí contra la paret, i va cremar i brillar com la primera vegada. Allà on la llum va caure sobre la paret es va fer tan transparent com una gasa. A la nena li va semblar veure una habitació on una taula estava coberta per unes estovalles blanques i fines porcellanes, i sobre les quals un gall d’indi rostit i farcit exhalava un perfum deliciós. De sobte va tenir la il•lusió que l’au saltava del plat al paviment i rodava fins arribar als seus peuets. Però el segon llumí es va apagar i no va veure davant seu més que la paret impenetrable i freda.
Va encendre un altre llumí. Llavors va veure’s asseguda a la vora d’un magnífic pessebre. Era més ric i més gran que tots els que havia vist aquells dies en els aparadors dels més rics comerços. Mil llums brillaven als arbres, els pastors semblaven moure’s i somriure a la nena. Aquesta, bocabadada, va aixecar les dues mans i el llumí es va apagar. Totes les llums del naixement es van elevar i va comprendre llavors que no eren més que estrelles. Una d’elles va deixar una estela de foc al cel.
─ Això vol dir que algú ha mort ─va pensar la nena, perquè la seva àvia, que era l’única que havia estat bona amb ella, però que ja s’havia mort, li havia dit moltes vegades: “Quan cau una estrella és que una ànima puja fins al tron de Déu”.
La nena encara va fregar un altre llumí a la paret i va creure veure una gran llum, enmig de la qual estava la seva àvia amb un aspecte sublim i radiant.
─ Àvia! ─va cridar la nena─ Porta'm amb tu! Quan s’apagui el llumí sé molt bé que ja no et veuré més! Desapareixeràs com la xemeneia, com l’au rostida i com el bonic naixement!
Després es va atrevir a fregar la resta de la capsa, perquè volia conservar la visió de l’àvia, i els llumins van deixar anar una claredat molt intensa. Mai l’àvia li havia semblat tan gran ni tan bonica. Va agafar la nena per sota el braç i les dues es van elevar fins un lloc on no hi fa fred, on no es passa gana ni tristesa: fins al tron de Déu.
Quan va arribar el nou dia, la nena seguia asseguda entre les dues cases, amb les galtes vermelles i un somriure als llavis. Morta, morta de fred la nit de Nadal! El sol va il•luminar aquell tendre ésser arraulit amb les capses de llumins, una de les quals havia cremat completament.
─ Ha volgut escalfar-se, pobreta! ─ va dir algú.
Però ningú va poder saber les boniques coses que havia vist ni enmig de quin resplendor havia entrat amb la seva àvia al regne dels cels.

ITE-123. Racó inter@ctiu

Per consultes i/o suggeriments per aquesta secció podeu enviar
un e-mail a Toni Morata

En aquest número volem incorporar algunes pàgines web més dinàmiques, que actualizen els seus continguts gairebé diariament. A alguns us sonarà el nom de “blog”. Es tracta d’iniciatives individuals que van comentant els esdeveniments més significatius de l’actualitat, amb un esperit crític que convida a reflexionar més enllà de la notícia. Com en el món real, el virtual té espai per a tothom i et pots trobar qualsevol cosa. En aquesta edició us recomanem uns blogs de “confiança”, el primer, amic personal meu.

RECOMANACIONS

1. Cambia el mundo
Es poden veure les notícies i articles més recents així com accedir a l’historial que s’ha anat publicant mitjançant una sèrie d’enllaços que els classifiquen per temes (entre parèntesis s’indiquen el número d’articles relacionats amb aquell tema):
aborto (24), abstinencia (1), arte (2), bioética (18), blog (3), ciencia (10), ciencia, fe (2) cine (5), civilización (15), clonación (2), comunicación (10), comunismo, (2), cultura (7), de Prada (3), deporte (3), enseñanza (19), EpC (16), España (1), eutanasia (11), familia (6), fe (8), feminismo (1), historia (7), humor (5), Iglesia (12), inmigración (1), jóvenes (5), laicismo (16), leyenda negra (4), libros (10), literatura (2), medios (2), moda (1), moral (1), música (4), podcast (2), Polonia (1), política (13), pornografía (2), premios (2), relativismo (5), religión (21), sexualidad (3), sida (1), sociedad (41), solidaridad (4), terrorismo (2), Venezuela (3), verdad (6).
Altres seccions destacades: enllaços a pàgines webs recomanades (algunes les anirem comentant en properes edicions); enllaços a altre blogs; enllaços a documents d’interès.
Us animem també a navegar per les altres seccions de la web.

2. We six and the city
Pels més joves i aquells que busquin una excusa per practicar anglès (ho podeu recomanar a d’altres si no és el vostre cas) tenim un blog entretingut. És una iniciativa d’una mare de família catòlica de Nova York (EEUU) amb 4 fills que explica les peripècies del seu dia a dia en una gran ciutat, amb les escoles, la feina, els amics…
El nom del blog “We six and the city” (Nosaltres sis a la ciutat) ha estat escollit com a paròdia a la sèrie americana “Sex in the city”, traduïda com “Sexo en Nueva York”.
Seccions destacades: de forma similar a l’anterior blog, també es fan referències i enllaços a d’altres blogs, a l’arxiu del diari que s’ha anat escrivint en els darrers anys, llibres de lectura que està llegint o ha llegit l’autora del blog, recomanacions de pel•lícules, galeria d’imatges familiars, etc.

Aquests blogs, permeten interactuar i deixar les teves opinions en els diferents articles així com intercanviar comentaris amb l’autor.

ITE-123. El si virginal de Maria ens donarà el Salvador

Mn. Miquel

Maria, Verge tan feliç,
Rebeu en vostre si tan pur
El Verb diví, font de salut,
Que neix del Pare eternament.

Ara us ombreja des del cel
El do fecund de l’Esperit
Perquè porteu el Crist, Senyor,
El Fill de Déu, al Pare igual.

Vós sou la porta del sagrat
Temple, que closa remeneu
I sols al Príncep divinal
Obriu, submisa, els bells batents.

El Senyor nat ans que l’estel,
Que als vells profetes fou promès
I anunciava Gabriel,
Fins a la terra ha davallat.

Tots alegreu-vos, àngels sants,
I tots els pobles n’hagin goig,
L’Excels se’n ve tot humilment
A salvar allò que era perdut.

A vós, Crist, rei piadós,
I al Pare sigui tot honor
Amb l’Esperit consolador
Enllà dels segles sempiterns.

(Himne d’autor desconegut del segle X o anterior. De l’himnari litúrgic llatí-català a cura de Josep M. Bellpuig)

Desitgen a tots els subscriptors i lectors d’aquesta revista missionera i parroquial un Sant Nadal, bones festes i venturós Any Nou.

ITE-123. Informació parroquial

Notícies de la Parròquia de la Mare de Déu de Lourdes de Badalona

Els màrtirs, signe d’esperança
El poble cristià ha viscut amb goig les celebracions festives de la beatificació dels 498 màrtirs de tota Espanta, que va tenir lloc recentment a la plaça de Sant Pere del Vaticà, a Roma. Hi vaig tenir el goig de ser-hi present.

Col•lecta de Càritas Diocesana
Amb motiu del Nadal, cada any es fa aquesta col•lecta extraordinària per ajudar a pal•liar les necessitats de tantes i tantes famílies i persones que truquen a les portes de Caritas Diocesana. Sapiguem ser generosos.

Campanya d’aliments pel Nadal
Cada any té lloc, en el temps d’Advent dins Nadal, aquesta Campanya d’aliments a favor de les famílies o persones més necessitades del nostre entorn social. Ens ajuden quasi la totalitat de la feligresia, alguns col•legis i associacions de veïns.

Missa del Gall
Tindrà lloc el dilluns dia 24 a les 12 de la nit. Acabada la missa, hi haurà un refrigeri a la planta primera de l’edifici parroquial.
El dia de Nadal les misses seran a les 11,15 i a les 12,30. Per la tarda no n’hi haurà.
El dia de Sant Esteve només hi haurà missa al matí a les 10,15.

Rober tancat
Amb motiu d’aquestes festes nadalenques, el Rober de la Parròquia restarà tancat fins passat la diada de Reis.

Capella de Sant Lluís de Manresà
Des del dia de Nadal fins la diada de Reis, la missa al matí dels diumenges i festes de precepte serà a les 10 h.


ITE-123. Què són els estels?


Carmina Bassagaña



D’estels només n’hi ha un.



Quin Estel!


L’Estel formós que era a les altures,
un jorn esquinçà el cel sense brogit
i Maria l’abraça aquesta Nit,
enmig de cants i resplendors molt pures.

Oh, l’orfandat de l’home que va a obscures!
cercant sense repòs l’Estel delit,
de ses nafres, ai!, quan ha delinquit,
no en vénen més que mals i desventures.

I si l’estrella dels tres Mags s’apaga,
i si el Rei de les estrelles van occir,
alegrem-nos que no és pas per a morir;
viurà d’Adam la moribund nissaga.

Que pugui de l’Estel, sense mesura,
contemplar-ne a Betlem el resplendor,
que el meu cor és ple d’angoixa i de tristor
i no li dóna conhort cap criatura.

ITE-123. Ya puede escucharse Radio María en Cataluña

Los diales, siempre en FM, son los siguientes:
Barcelona 94.6
Vallés Occidental: 93.3
Tarragona: 101.80
Girona: 92.4
Lleida: 98.7

Ahora estamos en el proceso del control de calidad de la señal de radio.
Por favor, haznos saber qué tal se escucha en tu casa, en tu trabajo, en el coche, etc. Mándanos tu mail.
También puedes escucharla en internet.

Tenemos que dar a conocer esta radio. ¡Pasa esta buena noticia a todos tus contactos, corre la voz!
Si quieres ser voluntario, contacta con nosotros.

ITE-123. XXIII Tómbola Missionera

Durant la tarda del dissabte 27 d’octubre i el matí del diumenge 28, es va celebrar la Tómbola que cada any organitza el Servei Missioner a l’entrada del temple parroquial.
La recaptació va ser de 641 euros (106.406 pessetes) una quantitat lleugerament inferior a la de l’any passat i una mica lluny de la de 2005, que va ser de 685 euros, la més alta de totes les edicions de la tómbola.
Els guanys, com s’ha fet sempre, es lliuraran íntegrament a la Delegació diocesana de Missions, com aportació especial amb motiu de la diada del Domund.
Donem les gràcies a la participació generosa de les persones que van comprar els números i també a les empreses i comerços i alguns particulars que ens van proporcionar els objectes destinats a premis.
Aquests són els comerços i empreses que han col·laborat aquest any:

Anís del Mono
Associació Internacional de Voluntariat
Basi S.A.
(Lacoste)
Bodegas Pinord, S.A. (vins i caves)
Caixa Laietana
Enrique Calicó Bosch
Cobega, S.A.
(Coca-cola, Fanta)
Farmàcia Maria Dolors Xirau Vergés
Isdin, S.A.
(especialitats dermatològiques)
Nestlé España S.A. (bombons)

ITE-123. Notícies que fan pensar




Comentades per G.B.S.


La procedència de les cèl·lules mare
Dos investigacions semblants però fetes separadament al Japó i als Estets Units, han arribat a la mateixa conclusió: les cèl·lules adultes poden fer-se servir per obtenir cèl·lules pluripotencials, és a dir les anomenades cèl·lules mare, i no hi ha necessitat d’utilitzar embrions humans.
En els dos casos, s’ha treballat amb cèl·lules de la pell. Shinya Yamanaka, profesor de la Universitat de Kyoto va experimentar amb cèl·lules obtingudes de la pell d’una dona de 36 anys i d’un home de 69. James Thomson, de la Universidad de Wisconsin, les va obtenir d’un nadó.
També, fa poc, Ian Wilmut, el creador de l’ovella Dolly va declarar, en una publicació científica que deixava de fer estudis amb embrions ja que no són eficients ni rendibles i rebutjava els mètodes de transferencia nuclear, que són la base de la clonació perquè a partir d’ara es dedicaria només a les cèl·lules mare adultes.
Les cèl·lules mare aconseguides amb la tècnica del profesor Yamanaka, que s’anomena desdiferen-ciació o reprogramació tenen pluripotencia intuida, i això vol dir la capacitat de convertir-se en qualsevol teixit de l’organisme. Per tant, tenen les mateixes propietats que les cèl·lules que s’obtenen d’em-brions que posteriorment són destruits. No cal doncs seguir utilitzant-los.
Un altra avantatge d’aquestes cèl·lules mare és que, si es fan servir per tractament terapèutics, com transplantaments, no hi ha la possibilitat del rebuig immunològic perquè provenen del mateix pacient.
Davant d’aquestes evidències, cal preguntar-se quins interessos poden tenir els científics que encara segueixen investigant, i destruint, embrions humans.

ITE-123. Finestra jove

Pregària tot caminant
per
llmb

14. CONQUERINT LA LLIBERTAT
He nascut per a ser lliure!
No haig de ser esclau de ningú ni de res, ni tan sols de mi mateix.
La veritable història de l’home és la història de la seva llibertat. L’home comença realment a viure quan la seva llibertat comença a donar els primers passos. Abans d’això és la prehistòria de la persona. Sense llibertat l’home no és home, és un robot, una cosa, un número.
La llibertat és un dret, però també una exigència, un deure. La joventut és, per naturalesa, set ardent de llibertat.
Però sé, Senyor, que hi ha una frontera entre llibertat i llibertinatge; i em fa por no saber sempre distingir-la.
Tu, Senyor, ets la Veritat i la Llibertat absolutes. Per això ens has dit a l’Evangeli que “la veritat us farà lliures”. Jo vull la llibertat per a i i per als altres. Però no vull caure en el llibertinatge que trepitja la llibertat aliena.
Et demano, Senyor, que m’ajudis a viure plenament la llibertat, a estimar-la, a lluitar perquè tothom en tingui. Però que no traspassi mai la frontera del llibertinatge, que sigui conscient que la meva llibertat no ha de malmetre la llibertat dels altres.

ITE-123. Què deiem ara fa 10 anys?

Un bonic dibuix del dinar de Nadal, original de Dolors Molí era la portada del número 63 de la revista ITE de novembre-desembre de 1997. Aquest mateix dibuix es va fer servir com a model d’una de les postals nadalenques que cada any editava el Grup Missioner.
El títol de l’editorial de Mn. Miquel era: “Nadal i les Sagrades Escriptures”.
A la “Correspondència missionera” es comentava una carta que ens havia enviat Sor Maria Pons des de Madagascar.
Noticia-Misión de Q.Z.E. ocupava una pàgina.
“Selección de lecturas” era una secció a càrrec de M. Carme Samaranch. Es publicaven fragments del llibre “Nosotros, hijos de Dios” de Joseph Lucas.
El tema de la secció “Opinions” era: “Els reptes actuals de la bioètica” i les aportacions que es van rebre estaven signades per José María Simón Castellví, president de Metges Cristians de Catalunya, Francesc Abel Fabre, director de l’Institut Borja de Bioètica, i M. Victoria González Dou, infermera membre de ProSac (Pastoral de la Salut).
La frase de “Llum i aliment, les paraules de la Bíblia” era de Provervis, 4, 20-23.
Vicenç Benedicto signava l’article “Nadal dels nostres temps”.
Es publicava un nou fragment de l’encíclica “Tertio milennio adveniente”.
A les pàgines centrals hi havia un calendari de 1998.
Les “Notícies que fan pensar” de G.B.S. tractaven els temes: “L’afany de diners fa desenterrar morts” explicant que una dona demanava que li fessin proves de paternitat al cadàver d’un cantant famós; “Una intransigència inexplicable”, comentant el cas d’un musulmà de Girona que no permetia que les seves filles anessin a classe de música i de gimnàstica, una situació que ara malauradament segueix succeint; i “El control mundial de la contaminació” fent-se ressò dels acords de Kioto que encara ara s’estan intentant aplicar sense que tothom hi vulgui estar d’acord.
Signat per Cristina, l’article “Madre Teresa de Calcuta: misionera” sintetitzava la gran tasca que havia desenvolupat aquesta gran dona.
Hi havia una petita crònica de la visita que el Grup Missioner havia fet a la parròquia de Santa Tereasa de Gavà d’on era rector Mn. Pau Delgado.
La Tómbola Missionera havia fet la seva XIII edició amb el resultat econòmic més alt de la seva història: 73.681 pessetes.
També es va celebrar el V Nadal Missioner, amb una exposició sobre la Mare Teresa de Calcuta, la projecció de la pel·lícula “La ciudad de la Alegría” i la venda de llibres de temàtica religiosa i social, manualitats i felicitacions nadalenques.
La col·laboració de Sor Lucía Caram era una “Sopa de letras” consistent en trobar 16 paraules de capítol 3 de l’evangeli de sant Lluc.
La Informació parroquial, la secció “Què dèiem ara fa 10 anys?”, l’ITEglífico i el “Diccionario de pensamientos” tancaven el número.

ITE-123. Endevinalla bíblica

Joan B. Trifao
Ester és una noia jueva que esdevé l’esposa del rei dels perses. El primer ministre, molest pel comportament pietós de l’oncle d’Ester, aconsella a al rei que ordeni l’extermini del poble jueu, però ella evita la catàstrofe. Un dels personatges d’aquesta història es diu Mardoqueu. Qui és?
A - El rei dels perses
B - El primer ministre
C - L’oncle d’Ester
D - No hi ha cap personatge amb aquest nom
Si no recordes la resposta, la pots trobar rellegint aquest bonic llibre de l’Antic Testament. Després, la pots comprovar a la pàgina 12 d’aquest mateix número de la revista.

ITE-123. L'acudit


─ Com es pot evitar que la llet es faci agre?
─ Mantenint-la dins de la vaca.

ITE-123. ITEglífico

E.F.

La respuesta a este jeroglífico es la actividad, en beneficio de la comunidad, que llevan a cabo los monjes alemanes de Santa Otilia.

bueno (en catalán) + 1000 + encima (al revés y sin orden)

Si no has descifrado la respuesta, puedes encontrar ayuda en las páginas de este número de ITE.

ITE-123. Solució a l'Endevinalla bíblica i a l'ITEglífico

Solució a l’Endevinalla bíblica: C
Solución al ITEglífico: BOMBEROS