Comentades per G.B.S.
La procedència de les cèl·lules mare
Dos investigacions semblants però fetes separadament al Japó i als Estets Units, han arribat a la mateixa conclusió: les cèl·lules adultes poden fer-se servir per obtenir cèl·lules pluripotencials, és a dir les anomenades cèl·lules mare, i no hi ha necessitat d’utilitzar embrions humans.
En els dos casos, s’ha treballat amb cèl·lules de la pell. Shinya Yamanaka, profesor de la Universitat de Kyoto va experimentar amb cèl·lules obtingudes de la pell d’una dona de 36 anys i d’un home de 69. James Thomson, de la Universidad de Wisconsin, les va obtenir d’un nadó.
També, fa poc, Ian Wilmut, el creador de l’ovella Dolly va declarar, en una publicació científica que deixava de fer estudis amb embrions ja que no són eficients ni rendibles i rebutjava els mètodes de transferencia nuclear, que són la base de la clonació perquè a partir d’ara es dedicaria només a les cèl·lules mare adultes.
Les cèl·lules mare aconseguides amb la tècnica del profesor Yamanaka, que s’anomena desdiferen-ciació o reprogramació tenen pluripotencia intuida, i això vol dir la capacitat de convertir-se en qualsevol teixit de l’organisme. Per tant, tenen les mateixes propietats que les cèl·lules que s’obtenen d’em-brions que posteriorment són destruits. No cal doncs seguir utilitzant-los.
Un altra avantatge d’aquestes cèl·lules mare és que, si es fan servir per tractament terapèutics, com transplantaments, no hi ha la possibilitat del rebuig immunològic perquè provenen del mateix pacient.
Davant d’aquestes evidències, cal preguntar-se quins interessos poden tenir els científics que encara segueixen investigant, i destruint, embrions humans.
