ITE-116 Tema Clau: El canvi climàtic - I

Francesc Nicolau i Pous
Professor de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya

Tothom ha sentit a parlar del canvi climàtic. Però potser ningú no ha pensat que pugui influir en la vida dels missioners. Crec que se’n pot dir alguna cosa: molts dels pobles que són missionats veuen que cada vegada es troben més apurats a causa de la pobresa en què viuen, augmentada pel fenomen del canvi climàtic que es deu a la contaminació provocada pels països rics dels quals procedeixen la major part dels missioners. Com compaginar el missatge evangèlic amb el mal que també reben d’aquests països a causa del mal ús que s’hi fa dels recursos energètics? Potser creureu que això del canvi en el clima terrestre és de poca importància, per això us en vull parlar perquè, si en teniu una idea cabal, us pugueu fer més càrrec de la importància del tema.
El mal ve de l’efecte hivernacle. No n’heu vist cap, d’hivernacle? És un recinte tancat, amb molts vidres per deixar passar la llum solar i un conreu de plantes al seu interior en unes condicions de més escalfor que a l’aire lliure. Sense la llum solar els vegetals verd no podrien viure i per això es procura que n’entri ben abundosa. Ara bé, el fet de ser un lloc tancat fa que la temperatura sigui la adequada a les plantes que s’hi cultiven, més alta que a l’exterior. Sabeu per què? Molt senzill: el vidre deixa passar els raigs lluminosos d’ona més curta (més energètics i també productors de calor) que la dels calorífics i la llum del Sol entra amb tota la seva energia però la calor que es produeix en el recinte no se’n va, o se’n va poca, perquè el vidre ja no deixa escapar els raig calorífics, menys energètics. Al Maresme potser haureu vist hivernacles de clavells.
Doncs bé, això que passa als hivernacles,, també passa, en major escala, a la superfície de tota la Terra. I pobres de nosaltres que no fos així. Ens moriríem de fred! El Sol ens envia els seus raigs de llum i calor (només mitja milionèsima part dels que escampa cap al fons còsmic és el que ens arriba) i després d’arribar la llum i la calor a la Terra, en un 70% rebot cap a l’atmosfera, però els raig de calor es troben amb una capa natural de vapor d’aigua i gasos, sobretot dioxid de carboni, que fan com els vidres dels hivernacles, parcialment opacs als calorífics, i només deixen que es dissipi una part de la calor reflectida per la Terra. Així el planeta no es refreda tant. Tot està ben programat en la natura per fer possible la vida terrestre (sobretot la humana) a la temperatura que li convé.
Ara bé, d’ençà de la revolució industrial, l’home està llançant a l’atmosfera molta més quantitat de dioxid de carboni i altres gasos (metà, òxid nitrós, gasos fluorats) que no pas feia la natura abans, i la capa protectora es fa més tupida, més espessa, i reté més calor que la que naturalment retenia. conseqüència: augmenta la temperatura a la Terra. Això és el que s’anomena “efecte hivernacle”.
En les previsions dels científics que hi entenen, n’hi ha qui arriba a dir que el segle XXI serà el segle del canvi climàtic. Al segle XX ja va pujar la mitjana de les temperatures del planeta gairebé un grau. Em direu que això deu entrar encara dins dels límits tolerables. Sí, és cert, però no vol dir que no sigui perceptible. Moltes geleres han retrocedit, particularment les de l’Himàlaia ben visiblement. I si es fa un càlcul a partir del que ara llença a l’espai la indústria humana, resulta que, cada 10 anys, la temperatura mitjana augmentarà de 0,4 a 0,7 graus. Cap al 2070 haurà augmentat gairebé 5 graus. Quins són els efectes d’un augment de 5 graus?
Els casquets polars experimentaran un desglaç tan notable que el nivell dels oceans pujarà 68 centímetres, suficients per fer desaparèixer moltes platges. Els deltes del Llobregat i de l’Ebre quedaran inundats d’aigua salada gairebé en la seva totalitat.
El règim de pluges també variarà. Als països nòrdics augmentaran i causaran inundacions. També hi haurà més pluja encara les zones monsòniques, com a l’Índia, però sequera a les zones temperades i a les desèrtiques. El desert del Sàhara creixerà en extensió (ja ho està fent ara). Pobra gent que viu al Sahel! Pel que fa a casa nostra, plourà un 20% menys als estius, cosa que no quedarà pas compensada pel 10% més que plourà a l’hivern. Això farà que tinguem un 22% menys d’aigua a finals del segle. Hi haurà alteració dels corrents marins perquè el corrent càlid de l’Atlàntic nord pot acabar interromput. Les conseqüències són moltes.
Desapareixeran ecosistemes naturals. Plantes i animals patiran els efectes del canvi climàtic. Algunes espècies acabaran desapareixent. Els esculls de coral poden experimentar una calcificació ràpida, mentre que el permafrost de Sibèria pot disminuir notablement. I per a l’agricultura hi haurà també problemes: els nutrients del sòl minvaran amb l’augment de calor, la productivitat en terrenys de secà farà una davallada, la manca d’aigua serà cada any un problema més trasbalsador...
Com podeu veure, és tot el món que se’n ressentirà del canvi si no s’hi posa remei aviat. però on ja es comencen a sentir més els efectes, i encara s’hi aguditzaran, és als països pobres, els quals no cal dir que ja saben d’on prové el mal: dels països més industrialitzats; ell ben poc contribueixen al desastre. Què hi hem de dir? Que tots ens en hem de responsabilitzar. De fet, algun pas ja s’ha donat: el protocol de Kyoto comprometia a reduir d’un 5,2% l’emissió de gasos contaminants i es posà en vigor el 16 de febrer del 2005 firmat per 141 països que sumen el 61% de les emissions de gasos del planeta. Hi ha la contrapartida que els Estats Units d’Amèrica, que són els que més contaminen, un 23,5% del total, no el va subscriure. El desembre passat hi hagué la Cimera del Clima a Montreal (Canadà) que acabà només amb una firma de bones intencions, resultat força migrat, però almenys fou firmat també pels Estats Units i alguns efectes tindrà, creiem.
Tanmateix, el problema es manté i més val que tots ens n’adonem. I preguem perquè la mala fama que van tenint els països rics en els àmbits missioners no obstaculitzi gens la bona evangelització dels nostres esforçats missioners.

ITE-116 Tema Clau: El canvi climàtic - II

Silveri Garrell
Empleat d’hoteleria jubilat

La temperatura planetària augmenta, ja ho sabem, i això suposaria que, al desfer-se el gel dels pols, augmentés el nivell del mar fins a límits inimaginables, però no arribaria a cobrir mai la terra completament perquè la terra te un relleu generalment en la major part, però aquest relleu és inexistent també en una bona part de l’escorça terrestre com ara la zona sud dels EE.UU. on és troba la ciutat de Nova Orleans. El problema que ens podem plantejar és per què hi ha tanta aigua al mar fins al punt de que, si és desgelessin els pols, desapareixerien moltes illes i, de fet, sembla que és la mateixa aigua del cataclisme del Diluvi, encara que aquesta teoria només l’accepten avui les esglésies evangèliques que defensen el Creacionisme. El mateix Apocalipsi ja ho diu en una visió profètica de “la desaparició de moltes illes”, i també diu “consumits pel foc una tercera part dels arbres i de l’herba verda”. Suposem que el profeta que va rebre las visions de l'Apocalipsi ho devia rebre com un avís abans que com una predicció exacta, o més bé les dues suposicions podrien ser valides. Però com que en el fons són misteris que espanten la gent, és millor no parlar-ne (ironia).
En quant a la nostra culpa de tot plegat, és el nostre consumisme que, com una cantarella pesada, sempre ens el porten a primera plana. Però els principals responsables sempre son els que remenen les cireres, els que governen, de permetre un model de societat de consum exagerat. Penso que tal vegada ens convindria tenir unes lleis com a Cuba amb una cartilla de racionament per no consumir massa, i això molts lectors m’ho tiraran a la cara, perquè el règim cubà no és model de llibertats, però al menys és model d’anti-consumisme, encara que obliguin als cubans a viure com a ermitans i a fer vida molt austera. No tot és tan bo i no tot es tan dolent, però, en una democràcia com la nostra, que la llei permeti un cotxe per cada membre d’una família, crec que ens manca fer-nos-ho mirar.

ITE-116 Tema Clau: El canvi climàtic - III

Ana Amigo Fontcuberta
Estudiante de Biología

Las influencias climáticas tienen que ver mucho con la salud porque las temperaturas extremas y las brusquedades del tiempo, la situación geográfica de los seres que contagian enfermedades y las cantidades de aire, alimentos y agua son los determinantes del equilibrio de los ecosistemas en que nos movemos.
Ya que el clima nos afecta de tantas maneras y es muy difícil controlar los detalles de su alteración a medio y largo plazo, la predicción de los efectos del cambio climático sobre la salud es un problema de respuesta no resuelta. No obstante, se tienen datos científicos sobre la magnitud del calentamiento de la tierra y de ello se puede deducir la relación entre el clima y la salud, es decir, sus efectos futuros, que, con ser importantes, pueden variar según la región del planeta.
Las temperaturas van a subir más en unas áreas que en otras y algunos lugares serán más secos mientras que otros dispondrán de más lluvia. El impacto del cambio climático en la salud puede incluir efectos directos por causa de temperaturas muy extremas y también por la subida del nivel del mar. Pero también son previsibles impactos indirectos, debidos a cambios en los comportamientos de las precipitaciones que pueden afectar a los ecosistemas naturales, cambiar la ecología de las enfermedades infecciosas, dañar la agricultura y los acuíferos, disparar los niveles de la contaminación atmosférica y dar pie a una reorganización a gran escala tanto en las comunidades animales como en las plantas. Estos efectos indirectos pueden tener, a largo plazo, un impacto acumulativo sobre la salud humana mayor que los efectos directos.
Uno de los impactos más fácilmente imaginable es el aumento en número y en importancia de las olas de calor. El golpe de calor constituye un peligro bien conocido durante los periodos prolongados de tiempo muy cálido, especialmente en las ciudades, porque tienden a atrapar y mantener el calor. Las estadísticas muestran que los índices diarios de mortalidad aumentan vertiginosamente cuando las temperaturas sobrepasan un cierto umbral y durante las intensas olas de calor el número de muertes puede ser sorprendentemente elevado. Especialmente las personas mayores, los muy jóvenes y los indigentes no están preparados para calores excesivos y resultan más vulnerables. Hacia mediados del siglo, el cambio climático incluirá mayor frecuencia de días extremadamente calurosos.
A la inversa, como beneficio potencial del calentamiento del globo podría señalarse que se dará un menor número de fallecimientos a causa del frío, dado que los inviernos serán más suaves. Se ha calculado que para el año 2050 la temperatura media invernal subirá unos 2,5ºC, y podría tener como resultado menos muertes anuales por causa del frío. No obstante, este descenso de la mortalidad en invierno tan sólo compensaría parcialmente el incremento de las muertes por exceso de calor. Los estudios al respecto indican que la mortalidad relacionada con el calor es más elevada que la asociada a los periodos de frío.
Además de una mayor frecuencia de olas de calor, el cambio climático global traerá consigo una variabilidad mayor en el tiempo en su conjunto. Los expertos en climatología creen que unos cambios relativamente pequeños de la temperatura media global en el futuro producirán cambios sustanciales en la frecuencia de manifestaciones meteorológicas extremas, como huracanes, ciclones, tormentas de gran violencia y vendavales. Estos desastres naturales ya están suponiendo, con sus inundaciones y vientos, un grave deterioro por la destrucción de vidas y propiedades que acarrean. La subida del nivel del mar es otra de las esperadas consecuencias del calentamiento de la tierra, y podría afectar de forma negativa a la salud y bienestar de los habitantes de las costas. Dieciséis ciudades de entre las mayores del mundo, con poblaciones de más de 10 millones, se encuentran situadas en zonas costeras, sin olvidar que la población de las zonas costeras de todo el globo está aumentando sin parar.
Todo este panorama sólo puede ser paliado por la acción conjunta y enérgica de todos los gobernantes influyentes del planeta. Los expertos ya empiezan a creer que estamos llegando tarde y algunos cambios serán irreversibles aunque se actúe con rapidez y eficacia. Es mucho lo que nos jugamos.

ITE-116 Tema Clau: El canvi climàtic - IV

Fa 80 anys ja se’n parlava d’aquest tema
L’entranyable revista En Patufet va publicar l’any 1926 un poema dedicat a la problemàtica d’això que ara en diem el canvi climàtic. Concretament, va ser a la pàgina 1219 del número 1174 del 2 d’octubre. El reproduïm respectant l’ortografia pròpia d’aquell temps.

Meteoròlegs eminents
afirmen que les corrents
dels vents equatorials
que, de temps immemorials,
arribaven retardats
i, per tant, molt temperats,
a les nostres latituds,
aquest any ens són vinguts
tan apressats i diligents
que hom encara els sent calents;
ço que explica la calor
que al començ de la tardor
ens arriba a escalivar
com tothom pot observar.
I conseqüència també
del fenomen, s’ha dit que
en els nostres termenals,
tots els cultius tropicals
―sucre, cacau i cotó―
s’hi daran en abundor
tant a Vilassar de Dalt
―on plantarem cafetal―
com al terme de Verdú
―que sembrarem de cautxú―
igualment a Vallirana
―on florirà la banana―.
I ara, lectors, no us dic res
si el canvi de clima té
influència en els costums
com me’n prevenen ferums...
Adéu ball rodó i sardana!
jo ja em veig, com a l’Havana,
dessota d’una palmera
remenant una havanera
en braços d’una criolla
filla del Torrent de l’Olla,
o d’una negra Panchita
natural de Perafita.

ITE-116. Notícies que fan pensar - I

Comentades per G.B.S.

CONTRADICCIONS SENSE FI

El comportament de la persona humana hauria de moure’s en una línia de coherència dins d’uns principis inspirats per la lògica. És per això que ens anomenem animals racionals. No obstant, els fets ens demostren cada dia, en tots els àmbits, que la incoherència i les contradiccions són els protagonistes de molts actes que ens fan mirar amb pessimisme l’evolució dels hàbits de conducta de la nostra espècie.
El mosaic de contradiccions particulars o col·lectives que s’observen és massa extens per poder fer una enumeració exhaustiva. Alguns exemples, però, ens poden ajudar a reflexionar.
Les caixes de cigarretes porten l’avís, en lletres molt grans, que el tabac perjudica molt seriosament la salut i, no obstant, hi ha molta gent que segueix fumant.
El defensor espanyol del poble presenta un recurs contra l’Estatut de Catalunya que ha estat aprovat democràticament pel poble.
El dia 19 d’octubre, a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, hi va haver un concert amb la participació de la Coral Sant Jordi, la Capella de Música de Santa Maria del Pi i la Coral dels Antics Escolans de Montserrat. Una de les peces interpretades va ser la Internacional, l’himne que cantaven els qui l’any 1936 van fer destrosses en el mateix temple.
El Papa fa un discurs acadèmic que tots els especialistes han qualificat d’impecable, i, alguns mahometans, probablement sense haver-lo llegit o, si ho han fet, sense haver-lo entès o fent veure que no l’han entès, diuen que els ha qualificat de violents i per demostrar el seu desacord actuen amb violència, cremant temples i matant una monja; per tant, acaben confirmant amb les seves obres les suposades paraules del Papa.
Tot això són contradiccions amb les que ens toca conviure.

ITE-116. Notícies que fan pensar - II

Comentades per G.B.S.

UNA BONICA ÒPERA ES TRANSFORMA EN UN ELEMENT DE PROVOCACIÓ
A Berlín s’ha suspès l‘òpera de Mozart, Idomeneo re di Creta per por de la reacció dels mahometans fanàtics ja que el director d’escena va tenir l’ocurrència d’inventar-se un final on un dels actors decapitava quatre personatges representatius de les religions: el deu mitològic Neptú, Buda, Mahoma i Jesús. Va dir que això ho feia per manifestar el seu rebuig a les religions, un afegitó inventat que no té cap relació amb la resta de l’òpera de Mozart.
Hi ha hagut molta gent que s’ha escandalitzat perquè la decisió de retirar la representació dels escenaris era una forma d’autocensura i una demostració de debilitat davant d’una possible reacció violenta d’alguns dels seguidors de Mahoma. Curiosament, ningú no ha pensat amb la possible reacció dels seguidors de Buda i de Jesús ─de seguidors de Neptú probablement ara ja no n’hi ha─. És bo que no es temi per una reacció violenta dels cristians i budistes: això vol dir que es reconeix el caràcter pacífic i sofert d’aquestes religions. El més lamentable és que, llevat d’alguns articles en publicacions serioses, ningú no ha aixecat la veu per recriminar-li al director de l’òpera que la modifiqués de forma tan desagradable i s’inventés un final provocador.
El món pateix un seriós problema d’estabilitat per causa del fanatisme insensat d’alguns mahometans. Però també té el problema afegit de la falta de seny de persones que alimenten una innecessària crispació i el papanatisme d’una massa que accepta que el que en diuen creació artística comporti elements inelegants, grollers i irreverents.

ITE-116. Notícies que fan pensar - III

Comentades per G.B.S.

ALGUNES DADES SOBRE LA SIDA
El darrer informe de l’Organització Mundial de la Salut constata que la SIDA s’estén considerablement en el continent africà. En el món hi ha 42 milions de persones infectades, de les quals 27 milions viuen a l’Àfrica subsahariana i n’hi ha 6 milions que necessiten tractament urgent en països no desenvolupats. Són molt pocs els malalts, en tot el món, que tenen accés als tractaments amb els medicaments adequats. Es calcula que, als països del Tercer Món, l’any 2003 van contraure la malaltia 5 milions de persones i d’aquestes en van morir més de 3 milions. A Xina, l’augment de malalts per any és del 40 %.
Hi ha països de l’Àfrica que tenen entre un 25 y un 39 per cent de portadors del virus i això afecta el seu funcionament social y laboral: Botsuana s’està quedant sense mestres rurals i a Uganda i Kenia estan infectats gairebé un terç dels pescadors del llac Victòria. El problema arriba fins i tot els estaments generacionals i el pes de l’economia familiar recau, en molts casos, en els avis perquè la malaltia aniquila els pares i els fills.
La SIDA és la malaltia que genera majors desigualtats socials. És urgent que s’adoptin mesures de prevenció i finançament dels medicaments que arribin als països pobres, tal como reclamen diverses ONG i també de l’Església catòlica que és la institució que més està ajudant als malalts en el Tercer Món.

ITE-116. Endevinalla bíblica

Joan B. Trifao

El rei Salomó era fill de David, però aquest va tenir vàries esposes. Com es deia l’esposa de David, mare de Salomó?

A - Mical
B - Abigail
C - Ahinóam
D - Betsabé

Si no recordes la resposta, la pots trobar rellegint el capítol 1 del primer llibre dels Reis. Després, la pots comprovar a la darrera pàgina d’aquest mateix número de la revista.

ITE-116. Noticia-Misión

El carisma de don Bosco atrae a jóvenes y adolescentes en Myanmar (Birmania), que son conquistados por el mensaje de amor de Jesucristo y por el estilo pastoral de los salesianos, y cada vez son más los que piden unirse a esta familia religiosa, animados por el deseo de llegar a ser “pequeños evangelizadores”. Los salesianos en Myanmar son 45, más 9 novicios y numerosos aspirantes, y las religiosas hijas de Maria Auxiliadora tienen 25 hermanas entre Camboya y Myanmar y numerosas novicias. En mayo comenzó una nueva presencia en el país, el "Don Bosco Educational Services" y en el área de Wa su presencia misionera es activa desde hace 25 años. También gracias a los salesianos y otras órdenes religiosas como los franciscanos y los jesuitas, la Iglesia en Myanmar está reforzando su trabajo en la pastoral juvenil: se multiplican las actividades espirituales y pastorales destinadas específicamente a jóvenes, estudiantes y seminaristas. La comunidad católica también trabaja por la recuperación de chicos y adolescentes que no tienen instrucción y a menudo tampoco una familia porque en el pasado se vieron obligados a ser niños-soldado. Fruto de esta labor es un crecimiento de las vocaciones: en la diócesis de Hakha, en Myanmar Occidental, en la frontera con India, hay al menos 70 seminaristas.

El Presidente de Ecuador, Alfredo Palacios González, ha emitido un decreto con fecha 1 de junio del 2006 en el que declara el 25 de marzo como fecha oficial del Día del Niño por nacer en Ecuador. En el decreto se afirma que se debe “considerar al ‘concebido’ como niño y asegurarle y reconocerle el derecho a la vida, reconociéndole expresamente su calidad de persona natural sujeta de derecho al que no se le puede discriminar por su condición de no nacido”. El decreto también precisa que “es una obligación constitucional del Estado proteger y garantizar la vida de todo ser humano, desde su concepción” y que “es necesario concienciar a la sociedad sobre esta protección especial que merecen los niños no nacidos, por su extrema fragilidad e indefensión, dado que los niños no nacidos son un grupo vulnerable al que debe darse un trato prioritario”. Por todo ello, el gobierno ecuatoriano considera que el Día del Niño por Nacer debe celebrarse el 25 de marzo de cada año y “los Ministros de Ecuación y Cultura y Bienestar Social en el ámbito de su competencia, implementarán las acciones necesarias que promuevan y promocionen programas y festejos en honor de los niños no nacidos y de la vida”. La Conferencia Episcopal Ecuatoriana ya había proclamado el 25 de marzo como Día del Niño por Nacer “con el afán de robustecer en las instituciones del Estado, en la sociedad y en las familias la conciencia de respeto y defensa de la vida desde su concepción hasta su fin natural”. Con este decreto presidencial la fecha queda oficialmente establecida también por la autoridad civil. El 23 de mayo el Tribunal Constitucional de Ecuador resolvió a favor de la vida prohibiendo la venta de la pastilla de emergencia o pastilla del día después por atentar contra la vida de los niños no nacidos. La Conferencia Episcopal Ecuatoriana emitió un comunicado el 29 de mayo apoyando esta sentencia: “Defender la vida humana se ha vuelto tarea difícil en nuestros días, cuando por diferentes caminos emerge una cultura de la muerte, promovida y mantenida por algunas voces, tras de las cuales es posible que hablen no pocos intereses particularmente económicos”.

Un total de 13.075 familias de cuatro departamentos de Colombia se beneficiarán del Programa Alimentario Nacional de Emergencia (PANEM), para personas en riesgo o en situación de desplazamiento forzado y población vulnerable, coordinado por el Secretariado Nacional de Pastoral Social (SNPS/Cáritas Colombiana). La iniciativa fue presentada el 26 de julio, en la Asamblea General del Episcopado Colombiano. Financia este proyecto el Programa Mundial de Alimentos y Catholic Relief Service, equivalente a la Cáritas de los Estados Unidos. El programa operará en cinco jurisdicciones eclesiásticas: Cúcuta, Tibú, Bucaramanga, Sonsón-Rionegro y Florencia, cubriendo parte de los Departamentos de Norte, Santander, Antioquia y Caquetá. Atenderá en total a 65.375 personas, equivalentes a 13.075 familias. Los beneficiados deben ser desplazados no registrados con un tiempo de asentamiento menor a 18 meses en dichas ciudades; población confinada o bloqueada en resistencia a los grupos armados; itinerantes de frontera y personas en riesgo de desplazamiento y por ello en riesgo alimentario por aspectos económicos y de marginación. Se entregarán raciones de alimento para una familia de cinco miembros, que en promedio cubren las necesidades durante 40 días. Otras modalidades de ayuda incluyen alimentos para ollas, comedores y/o cocinas comunitarias, dando prioridad a población femenina cabeza de familia y hogares de personas con discapacidad y con adultos mayores.

ITE-116. El món infantil: La música en la infància

Sara Antoja Xirau

La música comença abans que el llenguatge. L’infant, dins el ventre de la seva mare, escolta els sons de l'exterior. La primera “cançó de bressol” que percep és la veu de la mare. En percebre els sons des d'abans del seu naixement, la seva educació musical ja ha començat. Posposar l'educació musical a l'educació primària o a la secundària, és com si li volguéssim ensenyar a caminar o a parlar quan ja fa temps que ho fa.
A l'infant li parlem contínuament des de ben petit, i d'aquesta manera és com aprèn a parlar. Quan pronuncia les seves primeres paraules els adults gaudeixen amb els seus errors, les seves expressions gracioses, la seva fantasia. Però, per què no es fa el mateix amb les seves primeres vivències musicals?
Si l'infant no repeteix correctament una melodia que ha sentit o desentona ja diem que no té condicions musicals, que no serveix per la música. Sense adonar-nos-en, amb aquests comentaris li estem barrant el pas cap a aquest univers sonor que el fa créixer com a persona.
Per això cal destacar la importància de la música en la infància. És molt recomanable que els infants escoltin música des de molt petits. Els ajudarà a desenvolupar la seva intel·ligència, tindran més facilitat pels idiomes, la lectura o les matemàtiques. La música fa que estiguin més relaxats i motivats i, per tant, el rendiment de la seva intel·ligència serà més elevat.
És molt bo que escoltin diferents tipus de música (clàssica, pop, jazz, cançons infantils, música amb bases rítmiques marcades, música de relaxació,...) i després que siguin ells mateixos els que decideixin el que més els agrada o el que volen escoltar a cada moment.
Cal animar-los a ballar al ritme de la música i, si són molt petits, a que moguin els seus bracets i cametes; així milloraran a nivell psicomotriu. Cantar pot ser molt divertit, també es pot fer en grup, per tal que es puguin relacionar entre ells i augmentar la seva sociabilitat.

ITE-116. L'eutanàsia

Joan Serra Fontanet
Sacerdot

Recordo que un amic em va venir a visitar i va sortir el tema de l’eutanàsia. Em va explicar que tenia un amic que estava molt malalt i demanava al metge i als familiars que el deixessin morir, practicant l’eutanàsia i tant el metge com els familiars no ho van fer. Si ell ho volia i ho demanava per què no fer-ho?
Li vaig explicar què entenem per eutanàsia, o sigui posar fi a la vida d’una persona malalta, disminuïda, moribunda. Li vaig recordar el cinquè manament de la llei de Déu que diu: no mataràs i que la vida és un do de Déu i solament Déu en pot disposar.
La interrupció de procediments mèdics onerosos, perillosos, extraordinaris o desproporcionats amb els resultats que se n’esperen, pot ser legítima.
Aquesta interrupció pot ser legítima, encara que d’una manera indirecta es segueixi la mort de la persona, no es vol donar la mort, s’accepta el fet de no poder-la impedir.
Les decisions les haurà de prendre el pacient si té capacitat de fer-ho, o aquella persona o persones que tinguin autoritat i ho puguin decidir.
 La vida humana és sagrada, perquè, des del seu origen, suposa l’acció creadora de Déu i sempre es manté una relació especial amb el Creador, el seu únic fi. Només Déu és amo de la vida (Catecisme de l’Església Catòlica, 2258).
Després d’aquesta conversa va quedar clar que no es pot matar cap persona directament ja que Déu ho prohibeix.
 

ITE-116. Informació parroquial

Notícies de la Parròquia de la Mare de Déu de Lourdes de Badalona

CARITAS PARROQUIAL
En los meses de julio, agosto y septiembre se ha distribuido la cantidad de 666 euros (110.897 pesetas) en concepto de agua, electricidad, gas, alquileres y algunos otros y, en el mismo tiempo, se ha recibido la suma de 894 euros (148.865 pesetas). Damos las gracias a todos los donantes que hacen posible esta ayuda solidaria para con los más necesitados de nuestro entorno social. Muchos de ellos son inmigrantes, pero otros son nacidos en Cataluña.
También en este tiempo se han repartido cada mes unos muy buenos lotes de comida para unas veinte familias. El ropero, pasado el tiempo estival, ha vuelto a repartir cada martes ropa en buen estado a cuantos han solicitado este servicio.

EL DOMUND Y LA TÓMBOLA MISIONERA
El domingo día 22 de octubre tiene lugar esta importante jornada de reflexión misionera que nos ha de implicar a todos y ha de promovernos a vivir nuestro espíritu misionero con la oración, el sacrificio y la limosna. El año pasado se recogió la cantidad de 1.103 euros (183.523 pesetas).
El domingo siguiente en nuestra parroquia tiene lugar la tradicional tómbola misionera, preparada por el Grupo Misionero de la parroquia, que tan buenos resultados consigue cada año. El año pasado se obtuvo la suma de 686 euros (114.140 pesetas).

PEREGRINACIÓN A MONTSERRAT
Con motivo del 125 aniversario de la proclamación de la Virgen de Mont-serrat como patrona de Cataluña y para ganar el jubileo concedido por el Papa Benedicto XVI, el sábado 4 de noviembre se peregrina a su Santuario. El precio del autocar es de 15 euros. Los interesados pueden llamar al 93 389 15 51. La salida será a las 9,00 de delante del templo parroquial.

CATEQUESIS DE PRIMERA COMUNIÓN
Tendrá lugar todos los miércoles de 18,15 h. a 19,15 h., a partir del día 18 de octubre. Cada mes se celebrará la misa familiar y también la reunión con los padres.

ITE-116. El Domund

Mn. Miquel

El diumenge 22 d’octubre es celebra la jornada Missionera Pontifícia, és a dir, el Domund. En aquesta diada, l’Església vol reflexionar sobre la seva activitat missionera, centrada sobre tot en les missions i en els missioners que, deixant les comoditats del món occidental, es llencen per les terres del que en diem el Tercer Món a donar testimoni de Jesucrist i a fundar noves comunitats eclesials o enfortir les de recent creació.
La “missió” té una ànima, que no és altra que l’amor. Després de la resurrecció, Jesucrist confià als apòstols la missió “d’anar a predicar, convertir i batejar en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”. I aquesta és la missió dels missioners. No són una obra benèfica ni cap ONG. Hi van per portar als homes i dones els fets, les paraules i sobre tot l’amor de Jesucrist per a tots els homes, doncs per a tots va morir en la creu i va ressuscitar el tercer dia.
L’estimat i recordat Papa Joan Pau II va escriure en la seva encíclica Redemptoris Missio aquestes paraules: “L’esperit de tota acció missionera és l’amor. Quants sacerdots, religiosos i religioses i també laics, en aquest temps actual, han rendit el testimoni suprem de l’amor amb el martiri!”
Aquesta jornada ens interroga a tots. No es pot mai considerar el missioner com un home portat pel seu ideal apostòlic, però sense cap vinculació a una comunitat cristiana. Ell pertany a una Església local que l’ha enviat perquè, com a bon sembrador, deixés caure la bona llavor en terres encara no treballades o poc treballades per l'evangeli. Els missioners podríem dir que són com les icones de totes les Esglésies locals que hi són presents en l’evangelització mitjançant aquests homes i dones, plens de l’amor de Crist, que han sentit la crida de Jesús i han estat capaços de deixar-ho tot per anar a terres estranyes.
Totes les Esglésies locals estan destinades a donar a conèixer que Déu és amor. Precisament aquest any es compleix el cinquè centenari d’aquell missioner exemplar, patró de les missions, sant Francesc Xavier, que en aquells temps de difícils comunicacions i transports va ser capaç de desenvolupar la seva missió en terres tan remotes com Índia, Japó i Xina.
Que la Verge Maria amb el seu amor maternal, ella que va conèixer la suavitat de l’amor de Crist, el va servir en la seva infantesa i va estar al peu de la creu, acompanyi sempre els missioners, els hi doni també l’experiència seva i enriquidora dels moments dolços de la missió, però que també els acompanyi en els moments difícils, fins i tot en el moment suprem de donar testimoni de Crist en la mort martirial.
Nosaltres, els que restem aquí, acompanyem-los en l’esperit missioner de col·laboració en l’oració, el sacrifici i l’almoina i, sobre tot, estimant els germans, com Crist ens estima a nosaltres. Aquest és precisament el compromís que ens obliga a donar una almoina forta i reeixida.