Sacerdot
Recordo que un amic em va venir a visitar i va sortir el tema de l’eutanàsia. Em va explicar que tenia un amic que estava molt malalt i demanava al metge i als familiars que el deixessin morir, practicant l’eutanàsia i tant el metge com els familiars no ho van fer. Si ell ho volia i ho demanava per què no fer-ho?
Li vaig explicar què entenem per eutanàsia, o sigui posar fi a la vida d’una persona malalta, disminuïda, moribunda. Li vaig recordar el cinquè manament de la llei de Déu que diu: no mataràs i que la vida és un do de Déu i solament Déu en pot disposar.
La interrupció de procediments mèdics onerosos, perillosos, extraordinaris o desproporcionats amb els resultats que se n’esperen, pot ser legítima.
Aquesta interrupció pot ser legítima, encara que d’una manera indirecta es segueixi la mort de la persona, no es vol donar la mort, s’accepta el fet de no poder-la impedir.
Les decisions les haurà de prendre el pacient si té capacitat de fer-ho, o aquella persona o persones que tinguin autoritat i ho puguin decidir.
La vida humana és sagrada, perquè, des del seu origen, suposa l’acció creadora de Déu i sempre es manté una relació especial amb el Creador, el seu únic fi. Només Déu és amo de la vida (Catecisme de l’Església Catòlica, 2258).
Després d’aquesta conversa va quedar clar que no es pot matar cap persona directament ja que Déu ho prohibeix.
