Mn. Miquel
El diumenge 22 d’octubre es celebra la jornada Missionera Pontifícia, és a dir, el Domund. En aquesta diada, l’Església vol reflexionar sobre la seva activitat missionera, centrada sobre tot en les missions i en els missioners que, deixant les comoditats del món occidental, es llencen per les terres del que en diem el Tercer Món a donar testimoni de Jesucrist i a fundar noves comunitats eclesials o enfortir les de recent creació.
La “missió” té una ànima, que no és altra que l’amor. Després de la resurrecció, Jesucrist confià als apòstols la missió “d’anar a predicar, convertir i batejar en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”. I aquesta és la missió dels missioners. No són una obra benèfica ni cap ONG. Hi van per portar als homes i dones els fets, les paraules i sobre tot l’amor de Jesucrist per a tots els homes, doncs per a tots va morir en la creu i va ressuscitar el tercer dia.
L’estimat i recordat Papa Joan Pau II va escriure en la seva encíclica Redemptoris Missio aquestes paraules: “L’esperit de tota acció missionera és l’amor. Quants sacerdots, religiosos i religioses i també laics, en aquest temps actual, han rendit el testimoni suprem de l’amor amb el martiri!”
Aquesta jornada ens interroga a tots. No es pot mai considerar el missioner com un home portat pel seu ideal apostòlic, però sense cap vinculació a una comunitat cristiana. Ell pertany a una Església local que l’ha enviat perquè, com a bon sembrador, deixés caure la bona llavor en terres encara no treballades o poc treballades per l'evangeli. Els missioners podríem dir que són com les icones de totes les Esglésies locals que hi són presents en l’evangelització mitjançant aquests homes i dones, plens de l’amor de Crist, que han sentit la crida de Jesús i han estat capaços de deixar-ho tot per anar a terres estranyes.
Totes les Esglésies locals estan destinades a donar a conèixer que Déu és amor. Precisament aquest any es compleix el cinquè centenari d’aquell missioner exemplar, patró de les missions, sant Francesc Xavier, que en aquells temps de difícils comunicacions i transports va ser capaç de desenvolupar la seva missió en terres tan remotes com Índia, Japó i Xina.
Que la Verge Maria amb el seu amor maternal, ella que va conèixer la suavitat de l’amor de Crist, el va servir en la seva infantesa i va estar al peu de la creu, acompanyi sempre els missioners, els hi doni també l’experiència seva i enriquidora dels moments dolços de la missió, però que també els acompanyi en els moments difícils, fins i tot en el moment suprem de donar testimoni de Crist en la mort martirial.
Nosaltres, els que restem aquí, acompanyem-los en l’esperit missioner de col·laboració en l’oració, el sacrifici i l’almoina i, sobre tot, estimant els germans, com Crist ens estima a nosaltres. Aquest és precisament el compromís que ens obliga a donar una almoina forta i reeixida.
