Silveri Garrell
Empleat d’hoteleria jubilat
Empleat d’hoteleria jubilat
La temperatura planetària augmenta, ja ho sabem, i això suposaria que, al desfer-se el gel dels pols, augmentés el nivell del mar fins a límits inimaginables, però no arribaria a cobrir mai la terra completament perquè la terra te un relleu generalment en la major part, però aquest relleu és inexistent també en una bona part de l’escorça terrestre com ara la zona sud dels EE.UU. on és troba la ciutat de Nova Orleans. El problema que ens podem plantejar és per què hi ha tanta aigua al mar fins al punt de que, si és desgelessin els pols, desapareixerien moltes illes i, de fet, sembla que és la mateixa aigua del cataclisme del Diluvi, encara que aquesta teoria només l’accepten avui les esglésies evangèliques que defensen el Creacionisme. El mateix Apocalipsi ja ho diu en una visió profètica de “la desaparició de moltes illes”, i també diu “consumits pel foc una tercera part dels arbres i de l’herba verda”. Suposem que el profeta que va rebre las visions de l'Apocalipsi ho devia rebre com un avís abans que com una predicció exacta, o més bé les dues suposicions podrien ser valides. Però com que en el fons són misteris que espanten la gent, és millor no parlar-ne (ironia).
En quant a la nostra culpa de tot plegat, és el nostre consumisme que, com una cantarella pesada, sempre ens el porten a primera plana. Però els principals responsables sempre son els que remenen les cireres, els que governen, de permetre un model de societat de consum exagerat. Penso que tal vegada ens convindria tenir unes lleis com a Cuba amb una cartilla de racionament per no consumir massa, i això molts lectors m’ho tiraran a la cara, perquè el règim cubà no és model de llibertats, però al menys és model d’anti-consumisme, encara que obliguin als cubans a viure com a ermitans i a fer vida molt austera. No tot és tan bo i no tot es tan dolent, però, en una democràcia com la nostra, que la llei permeti un cotxe per cada membre d’una família, crec que ens manca fer-nos-ho mirar.
En quant a la nostra culpa de tot plegat, és el nostre consumisme que, com una cantarella pesada, sempre ens el porten a primera plana. Però els principals responsables sempre son els que remenen les cireres, els que governen, de permetre un model de societat de consum exagerat. Penso que tal vegada ens convindria tenir unes lleis com a Cuba amb una cartilla de racionament per no consumir massa, i això molts lectors m’ho tiraran a la cara, perquè el règim cubà no és model de llibertats, però al menys és model d’anti-consumisme, encara que obliguin als cubans a viure com a ermitans i a fer vida molt austera. No tot és tan bo i no tot es tan dolent, però, en una democràcia com la nostra, que la llei permeti un cotxe per cada membre d’una família, crec que ens manca fer-nos-ho mirar.
