Sara Antoja Xirau
La música comença abans que el llenguatge. L’infant, dins el ventre de la seva mare, escolta els sons de l'exterior. La primera “cançó de bressol” que percep és la veu de la mare. En percebre els sons des d'abans del seu naixement, la seva educació musical ja ha començat. Posposar l'educació musical a l'educació primària o a la secundària, és com si li volguéssim ensenyar a caminar o a parlar quan ja fa temps que ho fa.A l'infant li parlem contínuament des de ben petit, i d'aquesta manera és com aprèn a parlar. Quan pronuncia les seves primeres paraules els adults gaudeixen amb els seus errors, les seves expressions gracioses, la seva fantasia. Però, per què no es fa el mateix amb les seves primeres vivències musicals?
Si l'infant no repeteix correctament una melodia que ha sentit o desentona ja diem que no té condicions musicals, que no serveix per la música. Sense adonar-nos-en, amb aquests comentaris li estem barrant el pas cap a aquest univers sonor que el fa créixer com a persona.
Per això cal destacar la importància de la música en la infància. És molt recomanable que els infants escoltin música des de molt petits. Els ajudarà a desenvolupar la seva intel·ligència, tindran més facilitat pels idiomes, la lectura o les matemàtiques. La música fa que estiguin més relaxats i motivats i, per tant, el rendiment de la seva intel·ligència serà més elevat.
És molt bo que escoltin diferents tipus de música (clàssica, pop, jazz, cançons infantils, música amb bases rítmiques marcades, música de relaxació,...) i després que siguin ells mateixos els que decideixin el que més els agrada o el que volen escoltar a cada moment.
Cal animar-los a ballar al ritme de la música i, si són molt petits, a que moguin els seus bracets i cametes; així milloraran a nivell psicomotriu. Cantar pot ser molt divertit, també es pot fer en grup, per tal que es puguin relacionar entre ells i augmentar la seva sociabilitat.
