Veus en versió original: Mike Myers, Eddie Murphy, Cameron Diaz
Guió: William Steig i Ted Elliott
Música: Harry Gregson-Williams i John Powell
Nacionalitat: EUA, 2001
Durada: 90 minuts
Hi havia una vegada un ogre intractable anomenat Shrek que vivia tranquil·lament en un pantà molt llunyà, lluny dels sorolls i, sobretot, lluny de qualsevol ésser viu que el pogués molestar. La seva vida era tranquil·la i l’únic que feia era espantar els intrusos.
Però un dia, la seva pau i soledat es van veure alterades per una extravagant invasió: tots els personatges de contes de fades havien estat desterrats de les terres del malvat Lord Farquaad i no havien trobat cap altre lloc millor que el pantà de l’Shrek. Així que la llar de l’ogre s’omple de ratolinets cecs, porquets, llops i altres personatges dels contes tradicionals.
Per poder tornar a la seva estimada soledat, l’Shrek fa un pacte amb Lord Farquaad per tal que els personatges de conte de fades marxin del seu pantà. Perquè l’Shrek pugui recuperar la seva intimat ha de salvar la princesa Fiona, segrestada per una dragona, i emportar-se-la per què es casi amb Lord Farquaad. En les seves aventures l’acompanyarà el Ruc, un burro xerraire que el segueix allà on vagi. L’Shrek i el Ruc aviat se n’adonen que salvar la princesa és una tonteria comparat amb el que succeeix en el camí de tornada, quan descobreixen el secret que amaga la princesa i res és el que sembla...
La pel·lícula Shrek és un divertit conte sobre l’amistat i l’amor, realitzada íntegrament per ordinador per Dreamworks, actualment la companyia número 1 en animació 3D.
El guió és intel·ligent i enginyós, és una farsa amb moralina final més adequada per adults que per infants, encara que aquests últims també gaudeixen de les aventures del parell de protagonistes i de les inesperades situacions amb la princesa Fiona. Durant l’hora i mitja que dura la pel·lícula, ajudat per l’optimisme del Ruc, l’Shrek aprèn que per ser feliç de veritat no es pot viure aïllat de manera egoista.
Entre les reflexions del guió, les més importants giren al voltant de la falsedat del judici per les aparences i de la necessitat d’amistat i d’amor autèntics, perquè la bellesa és secundària.
És una deliciosa i subversiva història on un carismàtic ogre aconsegueix capgirar totes les convencions dels contes de fades. El que comença com l’anti-conte acaba convertint-se, sens dubte, en el millor conte d’amor que mai s’hagi explicat, completat per unes molt bones cançons del grup Smash Mouth, entre elles una magnífica versió del clàssic “I’m a believer”.

