10 d’octubre del 2006

ITE-116. Finestra jove

Pregària tot caminant
per
llmb

7. COHERENT
El meu FER ha de reflectir el meu SER.
Un noi, una noia amb personalitat: que no enganya ni s’enganya.
Ensenya’m, Senyor a posar dolçor, tacte, cor en les meves paraules, especialment quan hagi de dir veritats amargues.
Que el meu amor a la veritat sigui tal que els hipòcrites vegin ben clar que, amb mi, perden el temps.
Que quan doni a algú la meva paraula, no sigui només una paraula sinó tot jo, amb el compromís d’acomplir-la malgrat em costi.
Penso que seré propens a les pitjors traïcions si depenc del què diran i no sóc coherent amb mi mateix.
Però compte! Si em decideixo a ser jo mateix o jo mateixa, a viure autènticament la meva vida, em faran la vida impossible, em faran la guerra, diran mal de mi, em menysprearan, s'allunyaran de mi com d’un empestat.
Potser la meva vida serà més difícil, però, Senyor, és el que crec que Tu vols de mi.
Ajuda’m a assolir-ho!