22 de desembre del 2006

ITE-117. Tema Clau: El Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona

Amb el lema “Enviats per donar fruit”, el 4 de juny d’aquest any, en la Solemnitat de Pentecosta, es va fe públic el Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona que preveu les actuacions prioritàries fins al 2009.
Pel seu gran interès, el publiquem a continuació tal com es troba a la web de l’arquebisbat http://www.arqbcn.org

Presentació
El Pla Pastoral Diocesà Enviats per donar fruit ofereix tres objectius prioritaris per a tota l’arxidiòcesi amb vista als propers tres cursos 2006-2009. És fruit de moltes hores de reflexió compartida dels consells episcopal, presbiteral i pastoral diocesà, dels consells pastorals arxiprestals, així com dels arxiprestos, les reunions arxiprestals de preveres i diaques, i les delegacions diocesanes.
El nostre Pla Pastoral assenyala unes línies prioritàries d’actuació. No pretén, doncs, excloure cap àmbit de la pastoral diocesana, sinó focalitzar l’atenció en uns objectius concrets, durant un trienni. Resulta evident, d’altra banda, que la revitalització d’un determinat aspecte de la vida cristiana incideix sempre positivament en tot el seu conjunt.
Tenim l’esperança que tots, pastors i laics, religioses i religiosos, moviments i associacions assumirem i farem nostre aquest Pla Pastoral, amb sentit de responsabilitat diocesana, cadascú des del seu propi ministeri, la seva vocació, el seu carisma i la seva situació concreta. Tots compartim una mateixa missió aquí, a l’Església de Barcelona, i avui, a l’inici d’un nou segle i d’un nou mil·lenni. Nosaltres tenim la meravellosa i exigent tasca de ser reflex de la llum de Crist per a molts homes i dones de la nostra societat que no s’han obert encara a aquesta llum. L’Església és el misteri de la lluna –imatge tan estimada pels Pares de l’Església– perquè depèn del Crist, sol del qual ella reflecteix la llum. És una manera d’expressar allò que Crist mateix diu, en presentar-se com a llum del món (Jn 8, 12) i en demanar alhora als seus deixebles que siguin la llum del món (Mt 5, 14).
Sabem prou, en efecte, que tots els projectes i plans pastorals no són sinó concrecions en el temps i en l’espai del designi del Pare que s’ha manifestat en Jesucrist i es realitza, dia a dia, en l’Església, guiada per l’Esperit. A nosaltres, doncs, no ens correspon d’inventar res. Ens reconeixem treballadors enviats a la vinya del Senyor, cridats no pas a condemnar, sinó a salvar. Ara bé, perquè ens sentim responsables d’aquesta missió a la nostra Església de Barcelona, tenim el deure de realitzar-la tenint en compte les necessitats concretes dels homes i les dones de la nostra societat d’avui.
Aquest punt de vista estrictament pastoral ens porta a posar l’accent no tant en la discussió d’idees com en la recerca de la fecunditat efectiva de l’Evangeli a la nostra diòcesi. “Us he donat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit”, ens diu Jesús (Jn 15,16). I també: “Pels seus fruits els coneixereu… Tot arbre bo dóna fruits bons, i l’arbre dolent dóna fruits dolents” (Mt 7, 16-17). És amb aquest esperit que ens hem interrogat sobre les nostres necessitats pastorals més urgents i amb aquest Pla Pastoral hem cercat vies de resposta.
Com a treball comunitari que és, seguir un pla pastoral demana sempre la humilitat de comptar amb els altres, d’ajustar el propi pas al de la comunitat diocesana. Demana també sentit de germanor apostòlica al voltant del Senyor, l’únic protagonista: “Que tots siguin u com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu … perquè el món cregui que tu m’has enviat” (Jn 17, 21). Desitgem que el primer fruit d’aquest Pla Pastoral sigui el testimoniatge de la nostra comunió fraterna, al servei de la fe del nostre poble.
En concret, voldríem que augmentessin, amb la gràcia de Déu, els fruits del nostre treball pastoral en tres camps concrets que constitueixen tres objectius pastorals prioritaris:
Primer objectiu: La transmissió de la fe als joves i la seva participació en la comunitat.
Segon objectiu: L’atenció pastoral al matrimoni i a la família.
Tercer objectiu: L’Eucaristia dominical, font i cimal de la vida cristiana.
Posem aquest Pla Pastoral Diocesà a les mans de l’únic Senyor de l’Església i sota la protecció de la Mare de Déu de la Mercè. El Papa Benet XVI manifesta que Maria, amb el seu Magnificat, “expressa tot el programa de la seva vida: no posar-se a si mateixa al centre, sinó deixar espai a Déu, que troba tant en la pregària com en el servei al proïsme” (Deus caritas est, 41).

Primer objectiu:
La transmissió de la fe als joves i la seva participació en la comunitat
Totes les dades de què disposem, les que recollim per observació directa i les que ens ofereixen els estudis sociològics més solvents, coincideixen en els punts següents: el problema de la transmissió de valors a les noves generacions és general a la societat d’avui (cultura, associacionisme, política). Dins d’aquest marc general creixen entre els joves les crisis de fe, el confusionisme religiós, el relativisme, la baixa participació en l’Eucaristia, la desafecció envers l’Església més que no pas envers els valors cristians.
Davant d’aquesta realitat es comprèn el missatge següent del nostre Concili: “El Concili Provincial Tarraconense fa una crida urgent a les comunitats cristianes per tal que no manquin espais, persones dedicades i recursos infraestructurals i econòmics per a l’Evangelització dels joves” (Resolució 26).
Aquest compromís per la transmissió de la fe als joves i la seva participació en la parròquia i altres comunitats demana actuacions en camps diversos i, per tant, diverses accions. N’esmentem algunes.

Possibles accions:
Ajudar els pares cristians perquè sàpiguen transmetre les seves vivències de fe: es tracta de fer venir ganes als fills de compartir l’experiència de fe que fa feliços els seus pares.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Pastoral Familiar / Delegació Diocesana de Catequesi.
Oferir als joves un primer anunci de Jesucrist i orientar les catequesis cap a la presentació d’una imatge de creient i d’Església joiosa i engrescadora, capaç de viure la fe enmig de la societat actual.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut / Delegació Diocesana de Catequesi.
Crear espais atractius de pregària i reflexió tenint en compte els estils de les generacions joves: llenguatge, horaris, referència als temes actuals.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut / parròquies.
Fer una atenció personalitzada als joves per part dels preveres: espais de conversa, iniciació al sagrament del perdó i a l’acompanyament espiritual, formació gradual en el compromís cristià i atenció a les diverses vocacions en l’Església.
Organismes principalment responsables: parròquies / arxiprestats / moviments / Delegació Diocesana de Pastoral Vocacional.
Revisar alguns aspectes de la pastoral de la confirmació: estil i continguts de la catequesi preparatòria, celebracions parroquials o arxiprestals, trobades de confirmands i de confirmats recents a nivell arxiprestal, coordinació entre parròquies i escoles cristianes amb motiu de la confirmació.
Organismes principalment responsables: Consell Episcopal / Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia / Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut / Delegació Diocesana de Catequesi / arxiprestats / escoles cristianes.
Crear grups estables de joves cristians en els quals siguin ells mateixos els protagonistes. Quan no sigui possible fer-ho a cada parròquia, es formaran grups supraparroquials o arxiprestals, amb el suport de totes les parròquies. Abans de decidir-se per un o altre moviment, caldrà analitzar quina és la realitat juvenil de l’arxiprestat perquè la resposta de l’Església sigui l’adequada. El Moviment Cristià de Joves, els moviments especialitzats i altres entitats d’Església hi poden ajudar.
Organismes principalment responsables: parròquies / arxiprestats/moviments/escoles cristianes / Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut / Delegació Diocesana de Pastoral Obrera / Delegació Diocesana de Pastoral Universitària / Fòrum d’Organitzacions Catòliques Joves / Consell d’Acció Catòlica.
Procurar que tots els moviments d’infants, adolescents i joves disposin de consiliaris amb la deguda dedicació per tal que ajudin a l’animació espiritual del moviment i de tots els seus membres tot procurant que els mateixos moviments suscitin vocacions al presbiterat.
Organismes principalment responsables: Consell Episcopal / moviments/delegacions diocesanes corresponents / Delegació Diocesana de Pastoral Vocacional.
Formar laics que puguin ser responsables de grups d’infants, adolescents i joves.
Organismes principalment responsables: Consell Episcopal / Delegació Diocesana d’Apostolat Seglar / Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut / Delegació Diocesana de Pastoral Universitària.
Atendre els centres cristians d’esplai, l’escoltisme i moviments d’infants, tot ajudant-los a viure la seva identitat eclesial.
Organismes principalment responsables: Consell Episcopal / Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut / moviments d’infants, lleure i escoltisme / parròquies.
Establir una comunicació fluïda i bona entre la pastoral juvenil de les parròquies i els moviments i la de les escoles religioses i les congregacions.
Organismes principalment responsables: parròquies / moviments / escoles cristianes.
Procurar que en els consells pastorals parroquials hi hagi algun membre dels joves de la parròquia.
Organismes responsables: parròquies
Constituir a cada arxiprestat un equip responsable de la pastoral dels joves dels grups eclesials.
Organismes principalment responsables: arxiprestats.
Designar un representant de cada arxiprestat en la Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut per tal d’afavorir la relació entre els arxiprestats i la Delegació.
Organismes principalment responsables: arxiprestats / Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut

Segon objectiu:
L’atenció pastoral al matrimoni i a la família.
La família és una realitat que viu avui moments de dificultat i és alhora una institució cabdal per al bé de les persones, de la societat i de l’Església. Són moltes les transformacions que ha experimentat i continua experimentant la família. Moltes d’elles positives, com la corresponsabilitat dels seus membres en les tasques domèstiques, amb la integració laboral de la dona... Dissortadament n’hi ha d’altres de negatives. En tot cas, la família fonamentada en el matrimoni continua essent la cèl·lula fonamental de la societat, l’Església domèstica i la primera escola dels infants i dels joves.
“Cal subratllar una vegada més la urgència de la intervenció pastoral de l’Església en suport de la família. Cal dur endavant tota mena d’esforços perquè la pastoral de la família aconsegueixi consistència i es desenvolupi, dedicant-se a un sector vertaderament prioritari, amb la certesa que l’evangelització, en l’avenir, depèn en gran part de l’Església domèstica” (Familiaris consortio, 65).

Possibles accions:
Donar una atenció preferent a la pastoral familiar. És a la família on s’inicia la transmissió de la fe i on comença vivencialment la catequesi.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Pastoral Familiar / moviments familiars / Delegació Diocesana de Catequesi / Delegació Diocesana d’Ensenyament
Oferir a les llars joves instruments de cohesió familiar, enmig de l’actual clima social de disgregació. La preparació al matrimoni pot ser, en molts casos, el punt de partida d’un retrobament de les parelles amb la Parròquia. Caldrà accentuar-hi, especialment, una acollida cordial, que prengui en consideració la mentalitat real dels nuvis i la proposta explícita de la fe.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Pastoral Familiar/moviments familiars.
Fomentar la creació de grups d’acollidors dels nuvis a nivell parroquial i/o arxiprestal, oferint-los la formació adequada perquè puguin realitzar la seva tasca.
Organismes principalment responsables: parròquies / arxiprestats / Delegació Diocesana de Pastoral Familiar / moviments familiars.
Promoure relacions d’amistat entre els grups d’acollidors i els nuvis, com a pas previ que faciliti posteriors contactes, visites a les llars i creació d’equips de matrimonis.
Organismes principalment responsables: parròquies / arxiprestats / Delegació Diocesana de Pastoral Familiar / moviments familiars.
Procurar que la pastoral de preparació al sagrament del Baptisme dels infants es faci de manera que hi hagi una continuïtat amb la pastoral prematrimonial que els pares reberen per viure el seu matrimoni amb sentit cristià, per la seva integració a la comunitat parroquial i per la seva responsabilitat catequètica. En relació a aquesta responsabilitat catequètica dels pares, cal oferir-los recursos per a una catequesi dels 0 als 7 anys.
Organismes principalment responsables: parròquies / Delegació Diocesana de Pastoral Familiar / Delegació Diocesana de Catequesi.
Fer atenció particular als matrimonis i famílies en situacions irregulars i en crisi i també oferir mitjans i suport per protegir la vida dels no nascuts.
Organismes principalment responsables: parròquies / Delegació Diocesana de Pastoral Familiar / moviments familiars / Tribunal Eclesiàstic.
Procurar que en les parròquies i comunitats hi hagi celebracions eucarístiques orientades, preferentment, als infants i als seus pares.
Organismes principalment responsables: parròquies / Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia / Delegació Diocesana de Catequesi / Delegació Diocesana de Pastoral Familiar.
Implicar en la catequesi d’infants i adolescents la participació de les famílies per tal que hi hagi una major connexió entre l’activitat catequètica al si de la parròquia i al si de la família.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Catequesi / Delegació Diocesana de Pastoral Familiar.
Fomentar la creació d’equips de matrimonis de moviments familiars.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Pastoral Familiar/moviments familiars.
Atendre la pastoral dels matrimonis de mitjana edat i grans, sobretot en ocasió de l’aniversari de les noces d’argent i d’or matrimonials, i també pensant en el treball catequètic que realitzen envers els seus néts.
Organismes principalment responsables: parròquies / arxiprestats / Delegació Diocesana de Pastoral Familiar.
Acollir les famílies immigrades i integrar a les comunitats parroquials les famílies de religió catòlica.
Organismes principalment responsables: parròquies / arxiprestats / Delegació Diocesana de Pastoral Social.

Tercer objectiu:
L’Eucaristia dominical, font i cimal de la vida cristiana.
L’Eucaristia és el centre de la vida de l’Església i, per tant, de la vida de cada comunitat eclesial. L’Eucaristia fa l’Església. És, entre totes les nostres reunions, la més important. Totes les altres reunions són cridades a confluir-hi. L’Eucaristia és el memorial del Senyor que ens identifica amb Ell. Arreu molts catòlics negligeixen la seva participació en el convit eucarístic. Les causes són múltiples. A nosaltres ens correspon, sobretot, vetllar perquè la celebració mantingui la fidelitat al Senyor i la seva força d’atracció espiritual.
El Concili Provincial Tarraconense “recomana vivament als rectors de les esglésies que revisin periòdicament la qualitat espiritual i eclesial de les celebracions eucarístiques, especialment les dels diumenges, expressió qualificada de la vida comunitària” (Resolució 62).
Per tal d’aconseguir aquest objectiu, el Pla Pastoral proposa de manera indicativa les següents accions.

Possibles accions:
Revisar les celebracions, amb la participació de laics: ambientació, acústica, cants, intel·ligibilitat dels lectors, homilies. El Sínode dels bisbes d’octubre de 2005 dedicat a l’Eucaristia ha insistit en la necessitat d’incrementar la qualitat de les homilies.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats / Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia.
Crear entre els diversos grups que es reuneixen a la Parròquia la mentalitat que, entre totes, una reunió és essencial i és la de tots: la Missa.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats
Oferir als fidels una adequada formació bíblica i litúrgica, tant a nivell parroquial com arxiprestal.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats / arxiprestats / Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia.
Preparar durant la setmana –a ser possible amb la participació de laics– la celebració de l’Eucaristia dominical i fer de les lectures tema de pregària personal.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats
Afavorir la participació activa dels infants en la celebració de l’Eucaristia.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats / Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgica/Delegació Diocesana de Catequesi.
Combinar les reunions de la catequesi, dels centres d’esplai, de l’escoltisme i dels moviments amb la celebració eucarística.
Organismes principalment responsables: parròquies / moviments d’infants, lleure i escoltisme / Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut.
Fer atenció a la dimensió fraterna de l’Eucaristia en relació a tots els qui hi participen i motivar l’acollida dels catòlics immigrants a les celebracions i a la comunitat.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats / Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia / Delegació Diocesana de Pastoral Social.
Potenciar la dimensió evangelitzadora i missionera de l’Eucaristia envers els qui estan a prop i els qui estan lluny.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana per al Catecumenat / Delegació Diocesana de Missions / parròquies i comunitats / moviments evangelitzadors.
Estimular els participants de l’Eucaristia a ser solidaris amb els aturats, els marginats, els immigrants, i tot el món de la pobresa.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats / Delegació Diocesana de Pastoral Obrera / Delegació Diocesana de Pastoral Social / Càritas / Delegació Diocesana d’Apostolat del Mar / Secretariat Diocesà per als Marginats / Secretariat Diocesà de Pastoral de Gitanos / Secretariat Diocesà de Pastoral Penitenciària.
Tenir en compte en la celebració eucarística dominical els malalts que no poden participar-hi.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats / Delegació Diocesana de Pastoral de la Salut.
Crear a cada parròquia i comunitat un grup d’animadors de la litúrgia.
Organismes principalment responsables: parròquies i comunitats / Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia.
Fomentar el culte eucarístic fora de la Missa en les seves diverses expressions.
Organismes principalment responsables: Delegació Diocesana de Pastoral Sacramental i Litúrgia / associacions eucarístiques.

Mètode de treball
El Pla Pastoral Diocesà per al trienni 2006-2009 a l’arxidiòcesi de Barcelona conté tres objectius prioritaris.
En relació a cada objectiu s’indiquen un seguit d’accions. Són possibles accions, és a dir, suggeriments indicatius que es proposen per tal que cada parròquia, arxiprestat, consell, grup, moviment, associació o entitat pugui escollir l’acció que consideri adient a fi d’aconseguir l’objectiu pastoral respectiu. També és possible realitzar d’altres accions no previstes en el Pla Pastoral però que vagin encaminades a l’assoliment dels objectius pastorals esmentats.
Si bé l’aplicació del Pla Pastoral Diocesà correspon a tots, s’esmenten en cada acció els organismes principalment responsables, fonamentalment per oferir mitjans i recursos en ordre a la seva aplicació.
Convé que totes les instàncies pastorals de l’arxidiòcesi optin en la programació del curs per uns objectius i per alguna acció concreta d’aquests i que al final del curs en facin l’avaluació corresponent.

ITE-117. Llum i aliment

El designi de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la Glòria, estigui en vosaltres. Nosaltres l’anunciem a ell, encaminant tots els homes i instruint-los en tota mena de saviesa, per tal de fer arribar tothom a la perfecció en Crist.
(Carta de sant Pau als colossencs, 1, 27-28)

ITE-117. Activitad de les Associacions Pro Vida a Catalunya i Espanya durant l'any 2005

Dolors Voltas
Presidenta de les Associacions Pro Vida d'Espanya

Les voluntàries i els voluntaris de les Associacions Pro Vida fan un treball d'acollida i suport a dones en dificultats per la seva maternitat. Convé donar a conèixer aquesta informació que contrasta amb la que es difon sobre l'avortament voluntari.
Els 29.000 nens i nenes als quals hem pogut facilitar el naixement, des de 1981 fins el 2006, ens animen a seguir en aquesta labor d'ajuda.

Ajudes a dones i als seus fills realitzades a Catalunya
Els Centres d’Acollida i Suport a la Dona de les entitats federades de Barcelona i Girona, acolliren i ajudaren durant 2005:
Casos continuació de l’any anterior: 213
Casos iniciats l’any 2005: 177
Gestants que viuen a casa seva a les quals es va ajudar abans i/o després del part: 336
Gestants allotjades temporalment i els seus fills van néixer: 4
Altres dones amb fills petits: 50
Total dones ajudades: 390
Total nens nascuts durant l’any: 380
Altres fills ajudats: 337
Altres familiars ajudats: 486
Total beneficiaris/es d’ajuda: 1593

Les ajudes s’ofereixen gratuïtament i consisteixen en:
Assistència personalitzada a la dona sola, en situació de marginació, pobresa i inseguretat, amb fills petits al seu càrrec
Atenció mèdica, psicològica i/o acollida a la dona que necessita ajut, comprensió i suport davant d’una maternitat difícil.
Suport continuat a la dona durant 6 a 24 mesos, ampliables segons necessitat.
Alimentació, vestit, allotjament temporal, etc. per a la mare i el fill
Cursos d’educació per a la salut de les embarassades i la cura dels seus fills petits.
Orientació i suport per a la integració familiar i la inserció social i laboral.

Ajudes a dones i als seus fills realitzades a Espanya
L’any 2005 s’ha ajudat a 4209 dones amb una maternitat difícil i s’ha afavorit 2633 naixements.
Perfil de les dones ateses:

Edat
Fins a 15 anys: 0,7%
15-19 anys: 7,6%
20-24 anys: 23,0%
25-29 anys: 34,2%
30-34 anys: 21,1%
35-39 anys: 9,9%
Més de 40 anys: 3,5%

Estudis
Sense estudis: 25,0%
Primàris: 49,5%
Secundaris: 19,1%
Universitaris: 6,4%

Nacionalitat
Estrangeres: 71,1%
Espanyoles: 28,9%
Situació personal
Solteres: 49,1%
Amb parella: 8,7%
Casades: 33,8%
Separades: 5,1%
Divorciades: 2,7%
Viudes: 0,6%



ITE-117. Endevinalla bíblica

Joan B. Trifao
L’evangeli de sant Mateu és l'únic que narra l’episodi de la matança del innocents manada per Herodes. Aquest rei, arran de la visita dels Mags, va demanar als mestres de la llei que li expliquessin la profecia sobre el lloc del naixement del Messies. En aquesta profecia es diu “Betlem no ets de cap manera la més petita de les viles de Judà perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel”. Qui és el seu autor?

A - Sofonies
B - Amós
C - Miquees
D - Malaquies

Si no recordes la resposta, la pots trobar rellegint els llibres dels anomenats “profetes menors”. Després, la pots comprovar a la darrera pàgina d’aquest mateix número de la revista.

ITE-117. Notícies que fan pensar - I




Comentades per G.B.S.


NADAL NOMÉS PELS CRISTIANS
Ara fa un any, va circular la notícia que, en una escola pública d’Avilés, s’havia suprimit el festival de cançons nadalenques que tradicionalment feien els alumnes. Els professors van argumentar que havien pres aquesta decisió perquè en un estat laic no hi ha d’haver manifestacions externes de religiositat per no ofendre els no creients. A alguns els va semblar que això era una sortida de to aïllada, però els més pessimistes hi van veure l’inici d’un moviment laïcista per eliminar tota referència a Déu i a la religió. Efectivament, aquest any, allò que semblava una anècdota ha proliferat. Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de diversos casos i probablement n’hi ha més que no han tingut una ressonància tan notòria. Tots tenen en comú la supressió d’activitats festives relacionades amb el Nadal en escoles públiques amb l’oposició dels pares i mares dels alumnes, que creuen que les celebracions nadalenques superen l’àmbit estrictament religiós i es situen en el pla de les tradicions seculars. Però els mestres diuen que ho fan en nom del pluralisme, la tolerància i la llibertat d’expressió. Són uns raonaments difícilment acceptables, perquè, encara que ells no ho vulguin admetre, la nostra societat està farcida de referències cristianes de tot tipus i en la majoria de les llars dels seus alumnes, fins i tot les de moltes famílies que no es declaren creients, es viu, en aquests dies, allò que s’anomena “l’esperit de Nadal”.
Aquests mestres que ara no volen celebrar el Nadal al·legant que no hi ha d’haver interferències religioses en les activitats escolars, potser són els mateixos que tenen molta cura que en el menjador escolar no es serveixi carn de porc als alumnes nouvinguts de religió mahometana, i segurament també són els mateixos que ara fa pocs anys van decidir que això de suprimir la carn del menú dels divendres de quaresma era un costum irracional i incompatible amb una dieta equilibrada.
Si seguim fent cas als més pessimistes, ens trobem en el començament d’un seguit d’actuacions encaminades a arraconar la presència del cristianisme en la vida quotidiana. Potser, en un futur no molt llunyà, invocant el respecte per l’estat aconfessional que formem entre tots, hi haurà alguns ajuntaments que consideraran oportú que es deixi de fer un pessebre en un espai públic de la població. O potser es retirarà el recolzament a la cavalcada dels Reis, o a les processons...
Què podem fer els cristians? Poca cosa, llevat de desmuntar amb serenor però també amb fermesa les idees tendencioses i contradictòries que ens volen imposar. I, sobre tot, demostrar amb els nostres actes, que no som cap perill, sinó tot el contrari, per la convivència amb els nostres conciutadans no creients i d’altres religions.

ITE-117. Notícies que fan pensar - II






Comentades per G.B.S.


EL PAPA A TURQUIA
El viatge recent de Benet XVI a Turquia s’havia qualificat d’alt risc perquè hi havia diverses circumstàncies adverses. La premsa internacional el plantejava de diferent manera, depenent de la seva ideologia. Alguns anunciaven manifestacions multitudinàries de rebuig, però certament només es van reunir unes 20.000 persones abans de l’arribada del Papa. Aquesta quantitat és poc important en un país tant habitat i sotmès a la pressió dels qui encara insistien en la deformació de les paraules que va pronunciar a Ratisbona. Mentre el Sant Pare va estar a Turquia, pràcticament no hi va haver cap manifestació contrària a la seva presència. Els ciutadans turcs van viure la visita amb indiferència o potser fins i tot la van creure favorable perquè intuïen que Benet XVI podia afavorir les negociacions per l’entrada del seu país a Europa. De fet, la premsa turca va exagerar algunes de les frases del Papa, volent interpretar com un recolzament a la integració allò que només havia estat una conversa conciliadora amb el primer ministre, el qual, per cert, va dubtar fins al darrer moment si li convenia anar a rebre’l a l’aeroport, perquè especulava amb les reaccions que suscitaria el seu comportament en els diferents grups polítics i religiosos del país.
Com que l’objectiu principal del viatge era religiós, amb la finalitat de millorar les relacions amb l’Església Ortodoxa, Benet XVI es va reunir amb el patriarca Bartomeu I i el va convidar a la missa que va celebrar a la catedral catòlica d’Istanbul, al final de la qual, tots dos van compartir la benedicció. En el sermó, el Papa havia afirmat: “l’Església no vol imposar res”.
També va tenir gestos d’apropament amb els musulmans. Benet XVI va resar a dins de l’anomenada Mesquita Blava, al costat del gran mufí. En el dia de la seva partença, la premsa turca ressaltava que el Papa s’havia guanyat el respecte dels turcs i dels musulmans.
En definitiva, en aquest viatge a Turquia, el Papa ha fet passes endavant en l’ecumenisme, el diàleg interreligiós i també en el terreny diplomàtic. Un resultat excel·lent d’un viatge difícil.

ITE-117. Noticia-Misión

De común acuerdo con los dirigentes de Ayuda a la Iglesia Necesitada en Königstein, el secretario general de esta institución, Norbert Neuhaus, ha presentado su renuncia para asumir nuevos retos, principalmente, en Europa del Este y Central. El presidente de esta institución, Hans-Peter Röthlin, ha encargado temporalmente a la irlandesa Regina Lynch, que colabora desde hace muchos años en la sede central, y al economista colombiano Carlos Gorricho, colaborador desde marzo de este año, que se hagan cargo conjuntamente del secretariado general, con todas las competencias. Ayuda a la Iglesia Necesitada es considerada como una de las instituciones asistenciales más importantes de la Iglesia católica en el mundo. En 2005, recibió 74 millones de euros de los benefactores de Europa, América del Norte y del Sur y Australia, que han permitido la realización de 5.852 proyectos para sostener la Iglesia en 145 países.
Fundada en 1947 por el sacerdote premostratense holandés Werenfried van Straaten (1913-2003), esta institución apoya a las Iglesias pobres y perseguidas, no sólo católicas sino también de otras denominaciones cristianas, con la oración, la ayuda pastoral y la asistencia material. No recibe aportaciones oficiales de la Iglesia ni financiación pública. Mantiene su actividad gracias a la generosidad de más de 700.000 benefactores privados de todo el mundo.

Los estudiantes cristianos de Australia han lanzado una gran cadena de oración por la paz con la finalidad de implorar de Dios la luz que ilumine las mentes de los gobernantes y de los líderes políticos, para que hagan callar a las armas y hagan espacio al diálogo y a la reconciliación. Esta iniciativa ha encontrado inmediatamente la colaboración de organizaciones estudiantiles musulmanas, hebreas y de otras religiones. Los jóvenes se han unido por un anhelo de paz y gracias a la oración, que consigue superar las diferencias culturales, nacionales o de credo religioso. Los estudiantes dicen estar profundamente preocupados por las víctimas de la violencia en Israel y en el Líbano y por todos los que sufren e invocan la armonía pidiendo a los jóvenes del mundo que contribuyan para construirla. Australia es un país que puede dar un buen ejemplo, ya que reúne comunidades de orígenes, etnias, religiones y culturas diversas que conviven pacíficamente. Los organizadores de estos encuentros afirman que la oración constituye una expresión importantísima de esperanza y de fe, y rezar juntos para que venga la paz a tierras sacudidas por la violencia es un hermoso signo de unidad, cooperación y armonía. Los jóvenes australianos piden a todos los jóvenes del mundo, cristianos, musulmanes, hebreos y de otras comunidades religiosas, que se unan a su cadena de paz, expresando el deseo de que los líderes políticos y los responsables de la comunidad internacional puedan alcanzar un acuerdo que ponga fin a la violencia y lleve la asistencia humanitaria necesaria a los 700.000 refugiados libaneses.

“Perdono, perdono, perdono”. Estas fueron las últimas palabras de la misionera italiana asesinada recientemente en Mogadiscio (Somalia). Sor Leonella Sgorbati, nacida en Piacenza, Italia, en 1940, era religiosa misionera de la Consolata y dirigía, junto a otras tres hermanas, una escuela y el hospital pediátrico “SOS Kindergarten” en la capital del país africano. Sus asesinos estaban escondidos en coches estacionados en la carretera del hospital y dispararon a bocajarro contra ella y contra una persona de seguridad, que también falleció. La religiosa no murió al instante. La llevaron en una camilla al hospital donde le aplicaron unas cuatro o cinco bolsas de sangre, pero salía la misma cantidad que la que se introducía ,según narró una de las monjas, que añadió: “Cuando el cirujano dijo que no había nada que hacer, sor Leonella todavía estaba viva; su sudor era frío. Nos dimos la mano, nos miramos, y antes de apagarse como una vela, dijo: perdono, perdono, perdono”.

La policía de la provincia de Shaanxi en el norte de China arrestó al obispo católico de Zhouzhi, monseñor Martin Wu Qinjing, por mantener su fidelidad al Papa. Unos 30 policías, que llegaron a su casa por la noche en cuatro coches blindados, se detuvieron ante la parroquia más grande de la diócesis, y al ver que la puerta estaba cerrada, saltaron el muro y despertaron al obispo. Los agentes alejaron con amenazas a un anciano sacerdote de ochenta años, a cuatro seminaristas y a cuatro religiosas que trataron de detenerles. Al obispo le amenazaron y arrestaron sin presentar acusaciones. El obispo se encuentra en estos momentos en paradero desconocido y no se sabe si las religiosas también han sido arrestadas. Su ordenación, aprobada por la Santa Sede, no fue reconocida por el gobierno comunista, que la considera ilegal. El gobierno le pidió que no se comportara como obispo y ha tenido problemas con las autoridades en ocasiones públicas, por ejemplo al dispensar el sacramento de la Confirmación.

ITE-117. El món infantil: El nen que tenia de tot

Sara Antoja Xirau

Una vegada hi havia un nen que tenia de tot. Encara no havia obert la boca que els seus capricis ja eren ordres. El seus pares estaven tot el dia pendents d’ell, i la seva habitació semblava un aparador d’una botiga de joguines. Les tenia totes i de les marques més cares. Perquè se n’havia d’estar si els seus pares les podien pagar?
Els grans havien esborrat del seu diccionari totes les paraules molestes que el seu fill no utilitzaria mai, com ara fam o pobresa. A més, confonien el significat de felicitat amb el de facilitat: alguns deien que era dislèxia...
Per al nen que tenia de tot cada dia sortia el sol, mai no havia vist cap núvol, els seus pares ho evitaven. Cada dia menjava muntanyes de caramels, pastissos i gelats, no sabia què era tenir gana, i encara menys què és la fam, una de les paraules que mai ningú no pronunciava davant seu.
Jugava tot el dia i es passava hores i hores davant del seu televisor i amb els videojocs. Sempre feia el que li venia de gust i mai ningú no li deia el que havia de fer. La feina la feien els altres.
Els seus pares només li parlaven per preguntar-li què volia, i només feien el que ell els deia: estaven decidits a amagar-li la cara dolenta de la vida, volien fer-li la vida el més fàcil possible perquè l’infant fos feliç.
Però un dia no va sortir el sol i l’infant ho va veure. Es va posar a plorar tan desesperadament que se’l sentia des de molts quilòmetres enllà. El nen que ho tenia tot no servia per res, no sabia com assumir que per primera vegada a la vida les coses no fossin com ell volia. En poc temps va esdevenir la riota de tothom, es burlaven del fet que una cosa tan insignificant com que estigués tot núvol li pogués causar tanta ràbia.
De cop, l’infant se’n va adonar: ningú no l’estimava. Si els seus pares li haguessin dedicat més temps se n’haurien adonat que el que necessitava era amor i no coses. Llavors va desitjar poder tornar enrere per no tenir tantes joguines i sí amics i estones per jugar amb ells al carrer. Hauria volgut sortir al carrer els dies de pluja per mullar-se i saltar els bassals. Esperar a tenir gana i set per menjar i beure, cansar-se de tant córrer i que ningú li tingués llàstima. Li hauria agradat compartir les alegries i els neguits de les persones que l’envoltaven i que el seu diccionari hagués contingut totes les paraules, fins i tot les més incòmodes i molestes. I va entendre que viure vol dir molt més que tenir de tot, que tot ens surti bé i fer només el que ens agrada. El nen que tenia de tot va descobrir que viure no vol dir tenir, sinó aprendre cada dia a donar.
En aquestes festes apliquem-nos aquesta història, no deixem que la superficialitat ens guanyi. Visquem-les amb amor, sobretot amb els infants.

ITE-117. Correspondència missionera


Des de Calama, (Xile), Mn. Jordi Jorba ens envia una carta felicitant el Nadal i anunciant la seva propera visita:


Amb aquest escrit voldria fer-vos present el meu desig d’un Bon Nadal ple de la gran alegria que els àngels van anunciar a aquells pobres pastors de Betlem.
A Calama hem tingut la visita del bisbe Ramon Buxarrais, amb 5 companys catalans: en Joaquim Farràs, el seu germà, Jaume amb la seva esposa, Montserrat i el matrimoni Relats. En Ramon va ser rector de la parròquia central –ara catedral– que enguany celebra els 100 anys. En Joaquim va ser el primer director de l’Institut “Obispo Silva Lezaeta”, abans que jo. I en Jaume també en va ser-ne professor. Vam tenir una missa solemne en el pati de l’Institut que ara té més de 1500 alumnes (nois i noies). Els inicis d’aquest col·legi van ser molt humils. També ha vingut a passar uns dies aquí, En Francesc Puig, que va treballar pastoralment durant 10 anys a Quilpue (prop de Santiago), va ser detingut per Pinochet i expulsat del país el 1973. Igualment van passar l’agost aquí dos diaques barcelonins que el diumenge 3 de desembre van ser ordenats de preveres, justament el mateix dia de la mort del bon amic, Mn. Santiago González, que tant sols va poder exercir, com a prevere barceloní, un any a Vallenar, al “Norte Chico” xilè.
El nostre Bisbe Guillermo sovint recorda el que jo dic: el 90 % dels robatoris, maltractaments familiars, batusses, droga, suïcidis, etc. que surten als dos diaris de Calama, passen al sector de la nostra parròquia. Un trist percentatge! Menys mal que hi ha molta gent que no fa soroll i manté l’esperit de servei i participa en les activitats cíviques i parroquials.
Calama ja passa dels 160.000 habitants. A prop tenim les mines de coure més importants (xilenes o de multinacionals) i, tot i això, estem mancats de molts serveis (sobretot d’un hospital digne) i infrastructura (pavimentació dels carrers, habitacles més grans per a la gent humil, llocs d’esplai). A veure si, ara que el coure està a molt bon preu al mercat de Londres (!), es nota una millora econòmica que enriqueix a pocs i arriba una mica, també als més pobres. Quantes vegades us he comentat la diferència escandalosa entre els treballadors “fixes” de les mineres (aquests sí que tenen un hospital maco i complert) i la majoria dels qui vivim a Calama!
Juntament amb aquestes notícies, us comunico que ja fa 6 anys que torno a ser a Calama i –si a Déu plau– vindré a Catalunya a passar un mes i mig.
Ben aviat podrem parlar amb molts de vosaltres del que ara us dic i de tants temes que ens interessen. Repeteixo la meva felicitació nadalenca i us desitjo un Any Nou ple dels dons del Regne que Jesús ens va portar: Veritat i Vida, Santedat i Gràcia, Justícia, Amor i Pau. Ben vostre,
Mn. Jordi Jorba

ITE-117. Informació parroquial

Notícies de la Parròquia de la Mare de Déu de Lourdes de Badalona

CAMPAÑA DE ALIMENTOS POR LA NAVIDAD
Desde hace muchos años, en el tiempo de Adviento, hacemos esta campaña en la que invitamos a la feligresía a depositar al pie del presbiterio unos lotes de comida o que, en su defecto, dejen en el buzón de Cáritas parroquial su equivalente en euros, para poder atender mejor, en estas fiestas, a las familias o personas más necesitadas de nuestro entorno social. Gracias a Dios, la feligresía responde generosamente a esta invitación.

COLECTA DE GERMANOR
Tuvo lugar el domingo 10 de diciembre y se recaudó la cantidad de 956 euros (159.059 pesetas). Muchas gracias a todos los donantes

BELÉN NAVIDEÑO
Como todos los años, un feligrés, el Sr. Vicenç Benedicto, monta un artístico belén para deleite de los pequeños y también de los mayores.

MISA DE NOCHEBUENA
Tendrá lugar a las doce de la noche del domingo 24. Después, habrá un pequeño refrigerio en la planta primera del edificio parroquial.
El día de Navidad se suprime la misa de las 10,15 h. Las otras dos se celebrarán como de costumbre.
El día de san Esteban, la misa de la mañana será a las 10,15 h. Queda suprimida la misa de la tarde.

SANTA NAVIDAD
A todos los subscriptores y lectores de esta revista misionera y parroquial les deseamos de todo corazón una santa Navidad y unas felices fiestas.

ITE-117. El primer pessebre vivent

Mn. Miquel


Uns quinze dies abans de Nadal, Francesc digué: “Vull evocar el record del nen nascut a Betlem i totes les penúries que va passar a la seva infància. Ho vull veure amb els meus ulls, tal com era, en una menjadora, dormint sobre la palla, amb el bou i la mula”.
Quan va arribar el dia de l’alegria, va convocar els germans de diversos convents dels voltants i, amb ànim festiu, la gent del país, homes i dones, van preparar, cadascú segons les seves possibilitats, torxes i ciris per aquella nit en que s’aixecaria l’estrella que il·lumina tots els temps. Quan Francesc va veure que tot estava preparat, s’omplí d’una gran alegria. Hi havia un pessebre, amb el nen, els pares, el bou i la mula. La simplicitat ho dominava tot. La pobresa triomfava en l’ambient. Era tota una lliçó d’humilitat.
Greccio s’havia convertit en un nou Betlem. La nit es va fer clara com el dia. La gent acudia i s’omplia de goig al veure renovat el misteri. Els boscos saltaven de joia i les muntanyes transmetien el seu eco. Realment era com un nou Betlem. Els germans cantaven les lloances al Senyor i tota la nit transcorria amb una gran alegria. Francesc va passar la nit dempeus davant del pessebre, ple d’una gran emoció i d’una gran alegria. Al fina, es va celebrar la missa i el sacerdot va quedar embriagat d’una devoció mai experimentada abans.
Francesc, revestit de dalmàtica, ja que era diaca, va cantar l’Evangeli amb veu sonora. Després va predicar al poble i va trobar paraules dolces com la mel, parlant del naixement d’un nen pobre, que jeia en unes palles i era fill de Déu i de Maria. Va ser com si revisqués allò que feia molts anys havia succeït a la petita vila de Betlem.
(Tret d’un llibre sobre sant Francesc d’Assís).


ITE-117. XXII Tómbola Missionera

Durant la tarda del dissabte 28 d’octubre i el matí del diumenge 29, es va celebrar la Tómbola que cada any organitza el Servei Missioner a l’entrada del temple parroquial.
La recaptació va ser de 656 euros (108.931 pessetes). Aquest any no es va superar la quantitat de l’any passat, que va ser de 685 euros, la més alta de totes les edicions de la tómbola.
Els guanys, com s’ha fet sempre, es lliuraran íntegrament a la Delegació diocesana de Missions, com aportació especial amb motiu de la diada del Domund.
Donem les gràcies a la participació generosa de les persones que van comprar els números i també a les empreses i comerços i alguns particulars que ens van proporcionar els objectes destinats a premis.
Aquests són els comerços i empreses que han col·laborat aquest any:

Anís del Mono
Basi S.A. (Lacoste)
Bodegas Pinord, S.A. (vins i caves)
Caixa Laietana
Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona
Cobega, S.A. (Coca-cola, Fanta)
Farmàcia Maria Dolors Xirau Vergés
Isdin, S.A
. (especialitats dermatològiques)
Nestlé España S.A. (bombons)
Novartis Consumer Health (laboratori farnacèutic)
Productes Codina, S.A. (productes de neteja)

ITE-117. Fotogrames en la retina

Sara Antoja Xirau

Donetes
Títol original: Little women
Direcció: Mervyn LeRoy
Interprets: June Allyson, Peter Lawford, Elizabeth Taylor, Janet Leigh
Guió: Sally Benson a partir de la novel·la de Louisa May Alcott
Música: Adolph Deutsch
Nacionalitat: EUA, 1949
Durada: 121 minuts

La Meg (Janet Leigh), la Jo (June Allyson), l’Amy (Elizabeth Taylor) i la Beth (Margaret O'Brien) són quatre germanes d’edats i personalitats diferents que van creixent en una localitat de l’estat de Nova Anglaterra al costat de la seva mare Marmee March (Mary Astor) i amb l’absència del seu pare, que està lluitant a la Guerra Civil Americana. Juntes realitzen un aprenentatge, a vegades dolorós, i a vegades fascinant, de la vida. Una a una, van trobant l’amor i abandonen la llar familiar per casar-se i crear les seves pròpies famílies. Només es queda la Jo, que vol ser escriptora. Tot i la sensació que té que la felicitat ja ha passat per casa seva, continua escrivint i aconsegueix publicar la seva primera obra.
Tot el planter d’estrelles que en aquell moment tenia la Metro Goldwyn Mayer està present en aquesta pel·lícula, amb especial protagonisme d’una impetuosa June Allyson, És una historia carregada en el seu to sentimental y nostàlgic, però compta amb una sensacional fotografia que recorda les postals de Nadal clàssiques. Ens explica el despertar emocional de quatre germanes molt diferents en quant a caràcter: una tímida amant de la música (la Beth), una intel·lectual i rebel (la Jo), una altra presumida i superficial (l’Amy) i la més romàntica (la Meg), que és la germana gran. És una història de maduresa, de creixement i de recerca de la felicitat en la vida familiar.
Basada en la novel·la més famosa de Louisa May Alcott, que molts consideren autobiogràfica, ens narra el pas de la infància a l’etapa adulta d’aquestes quatre germanes, que han d’enfrontar-se als problemes propis de l’edat i a situacions dures que suposen un repte, com ara la guerra o la mort d’un ésser estimat. Malgrat totes les dificultats que passen, aconsegueixen tirar endavant amb esforç, i sobretot gràcies al vincle fraternal que les uneix.
És un clàssic que ha tingut diverses adaptacions al llarg de la història del cinema. Destaquen la de l’any 1932, dirigida per George Cukor i amb Katherine Hepburn interpretant la Jo, i la de l’any 1994, dirigida per Gillian Armstrong i protagonitzada per Winona Ryder i Susan Sarandon. La que ens ocupa es caracteritza per una tria d’actors molt encertada i d’acord amb els personatges de l’obra literària, una producció acurada com només la Metro d’aquells anys podia oferir i una més que competent direcció. Tot i la seva tendència a un sentimentalisme una mica cursi, constitueix un bon exemple de melodrama d’època de molt agradable visionat. Molt adequada per aquestes festes, però també durant tot l’any per reflexionar sobre la família, la solidaritat i les desigualtats socials.

ITE-117. Què deiem ara fa 10 anys?

En el número 51 de la revista ITE, que va sortir per novembre i desembre de 1995, la portada era una imatge nadalenca original de Marta Bonilla Hidalgo.
L’editorial de Mn. Miquel portava per títol: “Sant Nadal”.
Vicenç Benedicto signava l’article: “Com celebrem les festes?”
Les “Notícies que fan pensar” de G.B.S. portaven els títols: “Arriba el jurat”, comentant la implantació d’aquesta institució en els judicis a Espanya; “El despertador” criticant la propaganda que es feia de les rifes oficials que estimulava la destrucció del despertador.
“Noticia-Misión” de Q.Z.E. ocupava dues pàgines.
Àngela Casas signava l’article “Los ángeles, servidores y mensajeros de Dios.”
El tema de la secció “Opinions” era “La música en les celebracions litúrgiques”; es van publicar les aportacions d’Esther Martells Borrás, directora coral, David Fluriach, antic membre del Grup Missioner i Ferran Riera Pabón, enginyer tècnic de Telecomunicacions i membre del Grup de Cants de la Parròquia de Sant Martí de Sant Celoni.
A la secció “El nostre Concili” es començaven a publicar les 25 propostes prioritàries del Concili: Tema 1 “Anunciar l’evangeli a la nostra societat”.
Una nota de la redacció de la revista es lamentava de l’escassa recaptació obtinguda dels feligresos que la recollien a l’entrada del temple parroquial, que molt sovint s’obliden de deixar unes monedes per compensar les despeses que ocasiona la confecció de la revista. Això, malauradament no ha canviat. El finançament de la revista per part del seus lectors segueix sent un problema cabdal.
Roser López i Núria Llopart feien la seva crònica del III Nadal Missioner que s’organitza cada any per aquestes dates a l’entrada del temple parroquial.
“La diada de Nadal” era el títol d’Un delicat article de Sara Antoja amb una bonica il·lustració de Míriam Ruiz.
Una breu ressenya explicava la participació del Grup Missioner en la Fira de la Solidaritat que s’havia celebrat a Badalona el mes d’octubre.
Es publicava el capítol VIII de l’encíclica “Redemptoris missio”.
També s’explicava la celebració la XI Tómbola Missionera amb una recaptació de 71.460 pessetes i una elevada contribució d’empreses i comerços.
Tancaven el número el “Diccionario de pensamientos”, el quadre d’honor de la campanya de segells usats que compartien Teresa E. Mir, Josep López Escoda i Mercè Ametller Bassets, i la “Informació parroquial”.

ITE-117. Finestra jove

Pregària tot caminant
per
llmb

8. ESTIMANT LA VERITAT
Senyor, m'agradaria tant estimar la veritat que estaria disposat a cercar-la i a viure-la a qualsevol preu.
Et demano fortalesa per arribar a ser una persona que valgui per les idees que il·luminin la meva vida.
Voldria que la meva personalitat es fonamentés sobre la veritat de profundes conviccions.
Fes que no tanqui mai els ulls ni li tingui por a la llum, a la veritat.
Tu has dit “La veritat us farà lliures” i jo vull ser lliure amb la teva veritat.
Penso que al món hi ha molta mentida i en molts moments em sento impotent per a no contaminar-me.
M’ajudaràs en el meu propòsit de viure i estimar sempre la veritat?
Sembla que ho veig clar quan crec que la veritat no és un refugi tranquil, sinó un camí costa amunt que no admet trampes.
Ajuda’m, Senyor, a fer aquest camí amb enteresa i amb alegria, fins i tot quan hagi d’anunciar veritats tristes o dures.

ITE-117. Solució a l'Endevinalla bíblica i a l'ITEglífico

Solució a l’Endevinalla bíblica: D
Solución al ITEglífico: BELEN