etesLa Meg (Janet Leigh), la Jo (June Allyson), l’Amy (Elizabeth Taylor) i la Beth (Margaret O'Brien) són quatre germanes d’edats i personalitats diferents que van creixent en una localitat de l’estat de Nova Anglaterra al costat de la seva mare Marmee March (Mary Astor) i amb l’absència del seu pare, que està lluitant a la Guerra Civil Americana. Juntes realitzen un aprenentatge, a vegades dolorós, i a vegades fascinant, de la vida. Una a una, van trobant l’amor i abandonen la llar familiar per casar-se i crear les seves pròpies famílies. Només es queda la Jo, que vol ser escriptora. Tot i la sensació que té que la felicitat ja ha passat per casa seva, continua escrivint i aconsegueix publicar la seva primera obra.
Tot el planter d’estrelles que en aquell moment tenia la Metro Goldwyn Mayer està present en aquesta pel·lícula, amb especial protagonisme d’una impetuosa June Allyson, És una historia carregada en el seu to sentimental y nostàlgic, però compta amb una sensacional fotografia que recorda les postals de Nadal clàssiques. Ens explica el despertar emocional de quatre germanes molt diferents en quant a caràcter: una tímida amant de la música (la Beth), una intel·lectual i rebel (la Jo), una altra presumida i superficial (l’Amy) i la més romàntica (la Meg), que és la germana gran. És una història de maduresa, de creixement i de recerca de la felicitat en la vida familiar.
Basada en la novel·la més famosa de Louisa May Alcott, que molts consideren autobiogràfica, ens narra el pas de la infància a l’etapa adulta d’aquestes quatre germanes, que han d’enfrontar-se als problemes propis de l’edat i a situacions dures que suposen un repte, com ara la guerra o la mort d’un ésser estimat. Malgrat totes les dificultats que passen, aconsegueixen tirar endavant amb esforç, i sobretot gràcies al vincle fraternal que les uneix.
És un clàssic que ha tingut diverses adaptacions al llarg de la història del cinema. Destaquen la de l’any 1932, dirigida per George Cukor i amb Katherine Hepburn interpretant la Jo, i la de l’any 1994, dirigida per Gillian Armstrong i protagonitzada per Winona Ryder i Susan Sarandon. La que ens ocupa es caracteritza per una tria d’actors molt encertada i d’acord amb els personatges de l’obra literària, una producció acurada com només la Metro d’aquells anys podia oferir i una més que competent direcció. Tot i la seva tendència a un sentimentalisme una mica cursi, constitueix un bon exemple de melodrama d’època de molt agradable visionat. Molt adequada per aquestes festes, però també durant tot l’any per reflexionar sobre la família, la solidaritat i les desigualtats socials.
