Comentades per G.B.S.
NADAL NOMÉS PELS CRISTIANS
Ara fa un any, va circular la notícia que, en una escola pública d’Avilés, s’havia suprimit el festival de cançons nadalenques que tradicionalment feien els alumnes. Els professors van argumentar que havien pres aquesta decisió perquè en un estat laic no hi ha d’haver manifestacions externes de religiositat per no ofendre els no creients. A alguns els va semblar que això era una sortida de to aïllada, però els més pessimistes hi van veure l’inici d’un moviment laïcista per eliminar tota referència a Déu i a la religió. Efectivament, aquest any, allò que semblava una anècdota ha proliferat. Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de diversos casos i probablement n’hi ha més que no han tingut una ressonància tan notòria. Tots tenen en comú la supressió d’activitats festives relacionades amb el Nadal en escoles públiques amb l’oposició dels pares i mares dels alumnes, que creuen que les celebracions nadalenques superen l’àmbit estrictament religiós i es situen en el pla de les tradicions seculars. Però els mestres diuen que ho fan en nom del pluralisme, la tolerància i la llibertat d’expressió. Són uns raonaments difícilment acceptables, perquè, encara que ells no ho vulguin admetre, la nostra societat està farcida de referències cristianes de tot tipus i en la majoria de les llars dels seus alumnes, fins i tot les de moltes famílies que no es declaren creients, es viu, en aquests dies, allò que s’anomena “l’esperit de Nadal”.
Aquests mestres que ara no volen celebrar el Nadal al·legant que no hi ha d’haver interferències religioses en les activitats escolars, potser són els mateixos que tenen molta cura que en el menjador escolar no es serveixi carn de porc als alumnes nouvinguts de religió mahometana, i segurament també són els mateixos que ara fa pocs anys van decidir que això de suprimir la carn del menú dels divendres de quaresma era un costum irracional i incompatible amb una dieta equilibrada.
Si seguim fent cas als més pessimistes, ens trobem en el començament d’un seguit d’actuacions encaminades a arraconar la presència del cristianisme en la vida quotidiana. Potser, en un futur no molt llunyà, invocant el respecte per l’estat aconfessional que formem entre tots, hi haurà alguns ajuntaments que consideraran oportú que es deixi de fer un pessebre en un espai públic de la població. O potser es retirarà el recolzament a la cavalcada dels Reis, o a les processons...
Què podem fer els cristians? Poca cosa, llevat de desmuntar amb serenor però també amb fermesa les idees tendencioses i contradictòries que ens volen imposar. I, sobre tot, demostrar amb els nostres actes, que no som cap perill, sinó tot el contrari, per la convivència amb els nostres conciutadans no creients i d’altres religions.
