Des de Calama, (Xile), Mn. Jordi Jorba ens envia una carta felicitant el Nadal i anunciant la seva propera visita:
Amb aquest escrit voldria fer-vos present el meu desig d’un Bon Nadal ple de la gran alegria que els àngels van anunciar a aquells pobres pastors de Betlem.
A Calama hem tingut la visita del bisbe Ramon Buxarrais, amb 5 companys catalans: en Joaquim Farràs, el seu germà, Jaume amb la seva esposa, Montserrat i el matrimoni Relats. En Ramon va ser rector de la parròquia central –ara catedral– que enguany celebra els 100 anys. En Joaquim va ser el primer director de l’Institut “Obispo Silva Lezaeta”, abans que jo. I en Jaume també en va ser-ne professor. Vam tenir una missa solemne en el pati de l’Institut que ara té més de 1500 alumnes (nois i noies). Els inicis d’aquest col·legi van ser molt humils. També ha vingut a passar uns dies aquí, En Francesc Puig, que va treballar pastoralment durant 10 anys a Quilpue (prop de Santiago), va ser detingut per Pinochet i expulsat del país el 1973. Igualment van passar l’agost aquí dos diaques barcelonins que el diumenge 3 de desembre van ser ordenats de preveres, justament el mateix dia de la mort del bon amic, Mn. Santiago González, que tant sols va poder exercir, com a prevere barceloní, un any a Vallenar, al “Norte Chico” xilè.
El nostre Bisbe Guillermo sovint recorda el que jo dic: el 90 % dels robatoris, maltractaments familiars, batusses, droga, suïcidis, etc. que surten als dos diaris de Calama, passen al sector de la nostra parròquia. Un trist percentatge! Menys mal que hi ha molta gent que no fa soroll i manté l’esperit de servei i participa en les activitats cíviques i parroquials.
Calama ja passa dels 160.000 habitants. A prop tenim les mines de coure més importants (xilenes o de multinacionals) i, tot i això, estem mancats de molts serveis (sobretot d’un hospital digne) i infrastructura (pavimentació dels carrers, habitacles més grans per a la gent humil, llocs d’esplai). A veure si, ara que el coure està a molt bon preu al mercat de Londres (!), es nota una millora econòmica que enriqueix a pocs i arriba una mica, també als més pobres. Quantes vegades us he comentat la diferència escandalosa entre els treballadors “fixes” de les mineres (aquests sí que tenen un hospital maco i complert) i la majoria dels qui vivim a Calama!
Juntament amb aquestes notícies, us comunico que ja fa 6 anys que torno a ser a Calama i –si a Déu plau– vindré a Catalunya a passar un mes i mig.
Ben aviat podrem parlar amb molts de vosaltres del que ara us dic i de tants temes que ens interessen. Repeteixo la meva felicitació nadalenca i us desitjo un Any Nou ple dels dons del Regne que Jesús ens va portar: Veritat i Vida, Santedat i Gràcia, Justícia, Amor i Pau. Ben vostre,
Mn. Jordi Jorba
