Fa 80 anys ja se’n parlava d’aquest tema
L’entranyable revista En Patufet va publicar l’any 1926 un poema dedicat a la problemàtica d’això que ara en diem el canvi climàtic. Concretament, va ser a la pàgina 1219 del número 1174 del 2 d’octubre. El reproduïm respectant l’ortografia pròpia d’aquell temps.
Meteoròlegs eminents
afirmen que les corrents
dels vents equatorials
que, de temps immemorials,
arribaven retardats
i, per tant, molt temperats,
a les nostres latituds,
aquest any ens són vinguts
tan apressats i diligents
que hom encara els sent calents;
ço que explica la calor
que al començ de la tardor
ens arriba a escalivar
com tothom pot observar.
I conseqüència també
del fenomen, s’ha dit que
en els nostres termenals,
tots els cultius tropicals
―sucre, cacau i cotó―
s’hi daran en abundor
tant a Vilassar de Dalt
―on plantarem cafetal―
com al terme de Verdú
―que sembrarem de cautxú―
igualment a Vallirana
―on florirà la banana―.
I ara, lectors, no us dic res
si el canvi de clima té
influència en els costums
com me’n prevenen ferums...
Adéu ball rodó i sardana!
jo ja em veig, com a l’Havana,
dessota d’una palmera
remenant una havanera
en braços d’una criolla
filla del Torrent de l’Olla,
o d’una negra Panchita
natural de Perafita.
