Mn. Miquel
Quant surti aquest número 112 de la revista ITE, estarem als voltants del dia 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, la nostra festa patronal.
Tots coneixem el que li va succeir, un 11 de febrer de 1888, en una cova a les afores de Lourdes, a una nena pobra, malalta i ignorant, que als 14 anys encara no havia fet la primera comunió i no parlava el francès sinó solament el dialecte de la regió.
La Mare de Déu se li aparegué amb un somriure i un rosari a la mà. Ella, en el seu procés de declaracions posteriors, tant al rector, l’abbé Peyremale, com al fiscal Jacomet, al cap de la policia local i a altres, no digué mai que fos la Mare de Déu qui se li apareixia. Deia que era una Senyora, en dialecte, Aquerò. Quan, més d’una vegada, la volgueren confondre, ella mai es va deixar enganyar i rebutjava enèrgicament que hagués dit “la Verge” sinó només “una Senyora”.
La Senyora li va demanar que digués als capellans que construïssin una capella i que hi anessin en processó. El rector va contestar: “No sabem qui és aquesta Senyora ni com es diu i vol que li construïm una capella i hi anem en processó? Pregunta-li com es diu.”
En la setzena aparició, el 25 de març de 1858, a les preguntes de la nena, aquella Senyora va contestar: “Jo sóc la Immaculada Concepció”. La nena no entengué el significat d’aquestes paraules, però sí les entengué molt bé el rector de Lourdes, l’abbé Peyremale, i va quedar confús, doncs no esperava una resposta com aquella.
Al cap de més de cent anys, a Lourdes no hi ha una capella, sinó cinc i de grans dimensions. La més gran està sota terra i té una capacitat per a 25.000 persones, on cada diumenge i dimecres d’estiu se celebra l’anomenada missa internacional. A més, hi té lloc cada dia la processó de les torxes i la benedicció dels malalts amb el Santíssim.
Cada any acudeixen a Lourdes sis milions de persones, sanes i malaltes. La majoria van a resar, a demanar per les seves necessitats, la seva curació, a buscar la protecció de la Mare de Déu, a sentir-se enfortits en la seva fe. A Lourdes, com a Fàtima, i a altres llocs on la Mare de Déu s’ha aparegut, es nota la mà de Déu.
La nostra parròquia, que té com a patrona la Mare de Déu de Lourdes, organitza cada any una pelegrinació i ara, amb motiu de la festa patronal, la volem honorar tant com puguem.
