17 d’agost del 2006

ITE-115. Finestra jove

Pregària tot caminant
per
llmb

6. VERITAT EN LA VIDA
Et demano, Senyor, que mai no m’hagi d’avergonyir de les meves paraules. I, si les meves paraules han de trair la veritat, ensenya’m a callar.
Ajuda’m a harmonitzar el meu parlar amb el meu voler. el meu pensar amb el meu sentir.
Fes que digui sempre la veritat, per damunt de tot, en tot moment, en qualsevol situació. Penso que és el millor que pot fer un noi o una nova que vol ser plenament persona.
Sé que la mentida és intrínsecament indigna, malgrat que sovint resulti rendible; i per això em pregunto: a què puc aspirar si, a les més mínima dificultat, prefereixo la mentida a la veritat, ñes tenebres a la llum, la fugida a la responsabilitat?
La meva vida serà un fracàs si segueixo mantenint el divorci entre el meu interior i el meu exterior.
Et demano forces, Senyor, per deixar i abandonar la contemplació de la meva ombra. Per a ser vertader.
Sé que no és fàcil. Necessitaré valentia, perquè no és cosa de covards, però compto amb Tu, Senyor.