Sor Ana Pérez, aquella monja missionera del Congo Brazaville que va venir-nos a visitar a la nostra parròquia, ens ha escrit una carta amb data de principis de juliol.
Comença donant-nos una calorosa salutació: ¿Como están todos desde la última vez que nos vimos en enero? No les olvido a ninguno. (...) Rezo por todos, por la parroquia, por el grupo de misiones (...) y por todos.
Ens explica que allà és l’hivern, l’estació seca, i que estan sempre al voltant dels 18 graus centígrads que, per les temperatures que es registren habitualment per aquella zona, és fred.
Han començat les vacances escolars i els infants s’han posat a treballar en el que han pogut per ajudar a les seves famílies i per aconseguir els diners suficients per comprar el material escolar que necessitaran en el proper curs. Constata que allà no existeix el concepte de vacances que tenim al primer món.
Adjuntat a la carta, sor Ana ens ha enviat el butlletí de la missió escrit en francès, doncs és la llengua oficial del país juntament amb les autòctones. S’hi expliquen les notícies de la comunitat, hi ha reflexions espirituals i sobre temes d’actualitat, en aquest cas el tema escollit és el dret a la vida des de tots els seus vessants, i fins i tot inclou un reportatge d’investigació sobre els esdeveniments recents del país.
S’acomiada amb les següents paraules: No les olvido. Gracias por haberme acogido en el consejo de la parroquia, me siento como un miembro de honor. Des d’aquestes pàgines volem recordar-li que té les portes de la nostra comunitat obertes pel que necessiti i certificar-li que nosaltres tampoc ens n’hem oblidat d’ella.
Comença donant-nos una calorosa salutació: ¿Como están todos desde la última vez que nos vimos en enero? No les olvido a ninguno. (...) Rezo por todos, por la parroquia, por el grupo de misiones (...) y por todos.
Ens explica que allà és l’hivern, l’estació seca, i que estan sempre al voltant dels 18 graus centígrads que, per les temperatures que es registren habitualment per aquella zona, és fred.
Han començat les vacances escolars i els infants s’han posat a treballar en el que han pogut per ajudar a les seves famílies i per aconseguir els diners suficients per comprar el material escolar que necessitaran en el proper curs. Constata que allà no existeix el concepte de vacances que tenim al primer món.
Adjuntat a la carta, sor Ana ens ha enviat el butlletí de la missió escrit en francès, doncs és la llengua oficial del país juntament amb les autòctones. S’hi expliquen les notícies de la comunitat, hi ha reflexions espirituals i sobre temes d’actualitat, en aquest cas el tema escollit és el dret a la vida des de tots els seus vessants, i fins i tot inclou un reportatge d’investigació sobre els esdeveniments recents del país.
S’acomiada amb les següents paraules: No les olvido. Gracias por haberme acogido en el consejo de la parroquia, me siento como un miembro de honor. Des d’aquestes pàgines volem recordar-li que té les portes de la nostra comunitat obertes pel que necessiti i certificar-li que nosaltres tampoc ens n’hem oblidat d’ella.
