Mn. Miquel
La data de l’onze de febrer és molt important per la parròquia. És la nostra festa major. La parròquia està sota el patronatge de la Mare de Déu de Lourdes i, per aquest motiu, cada any volem celebrar aquesta festivitat de la millor manera que sabem i podem.
Tots sabem allò que va succeir en una petita població dels Pirineus francesos, que portava el nom de Lourdes. Una nena pobra, malalta i sense cultura va rebre la visita d’una Senyora l’onze de febrer de 1858, amb el rosari a la mà, a la gruta de Massabielle, i que, fins quasi al final de les aparicions i a insistents preguntes de la nena, li va revelar el seu nom: la Immaculada Concepció. Feia quatre anys que el Papa Pius IX havia proclamat aquest dogma, i és aquest el nom que Maria li diu a la nena; és com una confirmació de la definició dogmàtica del Papa.
La Verge va demanar a Bernardette tres coses: oració, penitència i conversió.
Els cristians tenim necessitat de la oració com l’aliment de cada dia. Es pot fer de formes molt diferents, però és important fer-la. Hi ha una oració comunitària que no hem de deixar mai, que és l’Eucaristia. Constatem que, des de fa un temps, ha minvat molt el nombre de participants en la pregària eucarística. Els cristians d’ara sembla que no li donen massa importància a la celebració dominical i això ve motivat segurament per una pèrdua de la fe.
La Verge va parlar també de la necessitat de la penitència. Es pot fer també de maneres molt diversificades. La litúrgia de l’Església marca un temps de penitència en la Quaresma i ens assenyala una forma de fer-ho com és el dejuni i l’abstinència. Em temo que això és practicat solament pels cristians més fervorosos que intenten viure la fe. És evident, però que la Verge parlava de la penitència en un sentit més ampli.
La Verge també va parlar de la necessitat de la conversió dels pecadors i, per tant, de la nostra pròpia conversió, perquè tots som pecadors, en major o menor grau. La Verge ens demana amb urgència de no ofendre Déu i que sapiguem resar perquè el seu nom sigui enaltit i no ofès. La conversió té un marge ample, des d’abandonar una vida de pecat, des de passar d’una vida de no creure a una altra de creure, o a una vida de major fe i perfecció cristiana, i això suposa també una conversió o una sèrie de conversions. No es tracta solament de deixar el pecat, sinó de tot un treball per anar arribant a metes de santedat més altes.
Demanem a la Mare de Déu de Lourdes, en aquest dia de la seva festivitat, que la nostra parròquia creixi en la fe, en l’esperança i en la caritat.
