Subscriptora d'ITE
Aquest és el títol de la pel·lícula que, segons Ràdio Estel, va ser exhibida el mes de novembre al Vaticà i estrenada mundialment el primer de desembre.
Efectivament, l’estant projectant actualment a Barcelona, però sense soroll mediàtic de crítiques o elogis (al menys que jo sàpiga).
Tal vegada aquesta sigui la clau de la grandesa de la pel·lícula. No es pot criticar una obra tan bella, tan ben feta i, d’altra banda, en una societat tan peculiar com la nostra, qui s’atrevirà a elogiar una obra que narra fidelment els textos evangèlics amb coherència amb els moments històrics que varen tenir lloc?
Maria se’ns presenta com una noia del poble de Natzaret sotmès baix la tirania del cruel Herodes. És humil i senzilla i, com li diu Josep, la més honesta; però també se la veu preocupada, fins i tot molesta quan la seva família no es creu el relat de l’àngel.
Si a Maria la veiem humana, molt humana, què direm de Josep? La seva situació abans i després del somni és plasmada amb un verisme tendre i emocionant. Té cura de la Verge i del seu fill eminent amb un lliurament total, encara que humanament no ho entén i té por. També Maria té por.
Hi ha unes escenes bellíssimes: l’Anunciació i, sobre tot, el poderós raig lluminós que va des del cel a l’establia on ha nascut el Fill de Déu.
La frase, dues vegades repetida: “Ens ha estat donat per a tots, des del més petit dels homes fins al més poderós”.
