Quan era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l’atenció l’elefant que, com més tard vaig saber, és també l’animal preferit d’altres nens. Durant la funció, l’enorme bèstia demostrava un pes, una mida i una força descomunals... però després de la seva actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant es quedava lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que envoltava una de les seves potes.
No obstant, l’estaca era només un minúscul tros de fusta enterrat només uns centímetres. I, tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d’arrencar un arbre d’arrel amb la seva força, podria alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir.
El misteri segueix semblant-me evident: què el subjecta llavors? Per què no se’n va?
Quan tenia cinc o sis anys encara confiava en la saviesa dels grans. Llavors, vaig preguntar a un mestre, a un pare o a un tiet pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.
Llavors vaig fer la pregunta òbvia: si està ensinistrat, per què l’encadenen?
No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps, vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava amb altres que també s’havien fet aquesta pregunta alguna vegada.
Fa uns quants anys, vaig descobrir que, per sort per mi, algú havia estat suficientment savi com per trobar la resposta: l’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.
Vaig tancar els ulls i vaig imaginar l’indefens elefant acabat de néixer lligat a l’estaca. Estic segur que, en aquell moment, l’elefantet va empènyer, estirar i suar intentant deixar-se anar. I, tot i els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa grossa per ell.
Vaig imaginar-me que s’adormia esgotat i que el dia següent ho tornava a intentar, i el següent, i l’altre... Fins que, un dia, un dia terrible per la seva història, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.
Aquest elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè, pobre, creu que no pot. Té gravat el record de la impotència que va sentir poc temps després de néixer. I el que és pitjor: mai més s’ha tornat a qüestionar seriosament aquest record. Mai més ha intentat tornar a posar a prova la seva força.
