Marcelo A. Murúa
Feliços els que segueixen el Senyor pel camí del bon samarità.
Els que s’atreveixen a caminar després dels seus passos, a superar les dificultats del camí, a vèncer els cansaments de la marxa.
Els que en caminar van traçant sengles noves perquè altres segueixin, entusiasmats, i continuïn l’obra del Senyor.
Els que, atents i apressats, canvien la seva ruta per sortir a la trobada del Senyor viu en qui pateix, tan present en aquests temps, tan pròxim per a alguns, per a altres tan llunyà.
Feliços els que donen la vida pels altres.
Els que treballen intensament per la justícia anhelada.
Els que construeixen el Regne des de llocs remots.
Els que, anònims i sense primeres planes, lliuren la seva vida perquè altres visquin més i millor.
Els que amb el seu diari sacrifici obren empremtes d'humanitat nova en un món marcat per l’egoisme neoliberal del “déu-mercat”.
Feliços TOTS els que treballen pels pobres.
Des dels pobres.
Al costat dels pobres.
Amb cor de pobre.
Contemplant diàriament la germana mort, primerenca, injusta, dolorosa, als rostres dels nens oblidats, sense salut, ni educació, ni jocs.
Feliços els que viuen solidaris deixant l’asfalt net i lluent per caminar les sendes pedregoses, polsegoses, dels qui no compten en els nombres o estadístiques dels ministeris de torn.
Feliços els que estimen el germà concret.
Els que no se'n van en paraules sinó que mostren el seu amor vertader en obres de vida, de companyia i de lliurament sincer.
Feliços els qui ensenyen, els que intenten que tots aprenguin sense distincions de color, pell o diners.
Feliços els qui comparteixen els seus béns per viure com a germans i demostrar-ho en la pràctica.
Els que no guarden amb egoisme sinó que brinden i comparteixen.
Feliços els que caminen plegats, a la recerca comunitària del Regne de Vida Nova i Fraternitat Realitzada.
Els que s’ajuden en els moments bons i dolents, els que aprenen que més poden dos junts que un només.
Feliços TOTS els que pensen primer en el germà i que troben la seva alegria i el goig i el sentit de la vida en treballar pels altres i pel Regne i pel Senyor viu enmig nostre: oblidat, marginat, sol i abandonat, en els rostres de joves, d’indígenes, d’ancians, de dones soles, de desocupats, i de tants altres.
FELIÇOS, SENYORS, ─i alço la veu perquè ho sentin tots─ ELS QUE VIUEN EL MANAMENT PRIMER QUE ÉS L’AMOR A DÉU EN EL GERMÀ.
I en aquests temps marcats per tant d’egoisme i indiferència, feliços els que troben que aquest amor avui es revela en un camí: ser solidari.
SER SOLIDARI.
