2 d’agost del 2005

ITE 109. Els infants i la família

Mn. Manel Claret
Delegat diocesà de Pastoral Familiar

Tota persona neix conseqüència de la relació interpersonal amorosa de dos sers, de l’home-dona. Arriba al món en quan desitjada, estimada. És impossible que arribi a créixer i madurar sense que se li ofereixi el conjunt d’elements que l’ajuden a integrar-se, a poder autodirigir-se, a respondre a les seves necessitats, a situar-se front dels altres i de la societat. Aquest procés no és autònom. Comença per la relació amb els seus progenitors, amb les imatges parentals que ajuden a inserir-se i solidaritzar-se en una història que l’enriqueix i condiciona a la vegada, tot fent un procés de socialització que li dóna consciència de pertànyer a una societat determinada.
La persona no tan sols viu un procés “ad extra”, sinó que també un procés interior de solidificació i autoconsciència de ser persona. Aquí rau la importància de sentir-se acollit on aprèn els sentiments fonamentals, on troba i experimenta la sensació de seguretat i de trobar resposta a les seves necessitats. El món dels valors, no tan sols definits, sinó també viscuts, fan del tot imprescindible tenir una família estable, uns pares que ofereixin el marc indispensable que no tan sols l’hi han ofert una vida biològica, sinó principalment humana.
Avui es demana una gran preparació per a exercir qualsevol tipus de treball social o professional. Qui no es prepara o no es posa al dia, fracassa. Curiosament tothom creu que està preparat per assumir una de les tasques i decisions més importants de la vida com és el casar-se. Es creu que perquè se sent una especial emotivitat, l’amor és profund i etern, o perquè es viu una especial atracció, està assegurada la unitat de per vida. La capacitat biològica de poder tenir fills no pressuposa que tothom estigui capacitat per a ser pare o espòs. Els fracassos matrimonials, tan normals en l’actualitat, són un semàfor vermell, un llum d’alerta per a que en un futur els qui desitgen unir les seves vides en un matrimoni s’esforcin en descobrir les exigències d’un amor que va més enllà del pur sentiment, de creure que els fracassos només els tenen els altres, que hom ja està suficientment preparat.
Tot infant té dret a tenir una família, és a dir a pertànyer a una comunitat de vida i amor. Certament que hi ha casos d’infants que n’estan mancats per causes diverses: problemes familiars, abandonaments, ambient social, abusos diversos, etc. En aquest cas cal trobar una solució substitutòria, conscient, però que probablement no tindrà la mateixa qualitat, autoritat i fortalesa que la natural. Amb tot sempre és millor una família substituta, acollidora, que estar sense família.
Molts són els qui avui s’ofereixen per a adoptar a infants. Avui hi ha una especial sensibilitat envers els infants de països subdesenvolupats oferint la possibilitat d’integrar-los en la pròpia. El moviment, repeteixo, és lloable. El dubte es presenta si és bona la transculturització. Intuïm que en un futur, els infants acollits, conscients que són nascuts en un altre país, voldran, segurament, conèixer les seves arrels, o saber dels seus pares biològics o dels costums culturals propis de la seva raça. Hom es pregunta si és millor aquest canvi de nacionalitat o ajudar a una família pròpia del lloc de naixença a esdevenir pares substituts, per evitar traumes posteriors. Sabem que aquesta proposta demana molta renúncia i generositat. Estaria millor en el context de voler l’autèntic bé de l’infant, renunciant als goigs propis d’experimentar la dependència i tendresa que ofereix el procés d’adopció d’un infant? La proposta està aquí.
Tot infant té dret a viure en el si d’una família digna. No es poden fer experiments que lesionin els sentiments de present o de futur. No es poden tampoc fer discriminacions fonamentades en els suposats drets dels adults. Els infants no són un mitjà per a què els adults es puguin sentir realitzats. La persona humana no és un instrument per a una altra. Els adults hem de garantir els drets dels infants, per a que tinguin una família sense manipulacions.