Eva al desnudo
Títol original: All about Eve
Direcció: Joseph L. Mankiewicz
Intèrprets: Bette Davis, George Sanders, Anne Baxter
Guió: Joseph L. Mankiewicz
Fotografia: Milton Krasner
Música: Alfred Newman
Nacionalitat: EUA, 1950
Durada: 138 minuts
Val la pena revisar aquest clàssic del cinema, una pel·lícula sobre el teatre, sobre el teatre de la vida. És una radiografia sobre l’ambició, el poder, el pas del temps, la joventut i la maduresa, l’amistat i la traïció. Mostra les millors qualitats i les pitjors inclinacions de la conducta humana.
L’argument és melodramàtic, però de gran qualitat: una gran estrella de Broadway, Margo Channing (Bette Davis), que ja comença a apagar-se, es veu amenaçada per una actriu jove (Anne Baxter) que es converteix en la seva assistenta, dolça en aparença però sense pietat ni escrúpols, i que intenta obrir-se pas en el món de l’espectacle substituint-la tant dalt de l’escenari com en la seva relació amorosa. És la crueltat del cicle de la vida, de la renovació generacional, on es sacrifica les velles dives per rendir culte a les noves promeses amb talent.
La pel·lícula s’eleva cap a l’excel·lència gràcies a la brillant actuació de la protagonista, la Bette Davis, i als perfectes secundaris. Però el més destacable és la genialitat devastadora del guió de Mankievicz, que aconseguí amb aquesta pel·lícula l’oscar a la millor direcció i al millor guió.
Com que va ser feta en una època de pel·lícules amb arguments estandarditzats i finals feliços, sense gaires incursions en terrenys fins llavors no explorats, va ser titllada per una part de la crítica com una pel·lícula de mal gust.
En George Sanders està esplèndid en el paper de crític de teatre maliciós. La Marilyn Monroe fa una petita aparició, una de les seves primeres incursions en el món del cinema, breu però que crida l’atenció.
Eva al desnudo va guanyar sis oscar, els ja citats de direcció i guió, el de millor pel·lícula, el de millor actor secundari per George Sanders, el de millor disseny de vestuari en pel·lícules en blanc i negre per a Edith Head i Charles Le Maire, i el de millor enregistrament sonor.
Si no l’heu vista busqueu-la i mireu-la, no us en penedireu. Per desgràcia, és tan real com la vida.
Sara Antoja Xirau
