Pregària tot caminant
per llmb
per llmb
2. QUAN EM TROBI JO MATEIX
Fins quan evitaré trobar-me amb mi mateix?
Senyor: més que nous descobriments, necessito descobrir-me a mi mateix.
La veritable ignorància és no saber per què ni per a què visc.
La vida és un camí i un camí sempre porta a algun lloc.
On porta la vida que jo visc?
L’important d’un viatge no és anar en vagó de tercera, de segona o de primera classe, sinó anar en el tren que porta al meu destí.
Senyor: he pres en la meva vida el “meu” tren, o m’he acontentat simplement en escollir un vagó confortable?
No tinc dues vides. Fes, Senyor, que no es perdi, com aigua en el desert, l’única que tinc.
Una persona no s’improvisa. És com un edifici que es fa de mica en mica. Sé que, per mi, en l’edifici de la meva personalitat, és l’hora dels fonaments. Ajuda’m, Senyor, a fer que siguin sòlids.
Ajuda’m a trobar-me a mi mateix!
