Mn. Miquel
Taizé és el nom d’una comunitat ecumènica de germans situada en un petit poble de França, fundada pel germà Roger l’any 1940, quan tenia 25 anys.
En preguntar al fundador de Taizé pels motius que determinaren la seva elecció, responia amb freqüència evocant la seva àvia, una viuda que vivia al nord de França quan va esclatar la primera guerra mundial. Els seus tres fills combatien al front i, malgrat la continua amenaça dels bombardejos, va preferir restar a casa per acollir els que fugien, ancians, nens, dones embarassades... Només quan tots es van veure obligats a fugir, ella també ho va fer.
Aquesta experiència va marcar la vida d’aquesta dona, el desig de que ningú es vegi mai més obligat a viure el que ella havia presenciat. “Els cristians dividits entre ells ─deia─ s’havien matat també entre ells” I afegia: “Almenys, que es reconciliïn, per intentar d’evitar una nova guerra”. Aquesta dona, d’origen evangèlic, va voler viure, ja en la seva existència, un principi de reconciliació.
Aquestes dues aspiracions de la seva àvia: assumir riscos en favor dels més desfavorits i la reconciliació dels cristians en favor de la pau a Europa, marcaran la vida del jove Roger.
Quan l’any 1940 tenia 25 anys, una nova guerra mundial esquinçava Europa. Des de feia anys tenia el projecte de crear una comunitat on fóra possible concretar la reconciliació cada dia. Va abandonar Suïssa, el seu país d’origen, per establir-se a França país d’origen de la seva mare, on la guerra provocava moltes destrosses.
Buscant una casa va arribar a Cluny, molt a prop del poble de Taizé i va descobrir una casa en venda. Allà, una velleta a qui ell va fer partícip del seu projecte, li va pregar: “Quedi’s aquí... estem tan sols!” És com si la veu de Déu s’expressés a través d’una pobra dona. En cap dels llocs prèviament visitats per ell, havia sentit paraules semblants.
Taizé es trobava a poca distància de la frontera marcada per la guerra. A la casa que va comprar hi amagava refugiats polítics i jueus. Resta a Taizé entre 1940 i 1942. En la soledat, prega tres cops al dia en un petit oratori, com ho farà la comunitat que ell medita crear. França és totalment ocupada i Roger ha d’anar a Suïssa, el seu país natal, fins al final de la guerra, el 1944.
En aquest any torna a Taizé acompanyat dels primers germans de la comunitat. L’any 1949 són un petit nombre de germans i decideixen comprometre’s per tota la vida en el celibat. Roger, com a prior de la comunitat, escriu l’any 1952 una petita regla de vida.
En el transcurs dels anys, la comunitat creix i, si en un principi tots els germans eren d’origen evangèlic, poc a poc s’hi pogueren unir els primers germans catòlics. Actualment reuneix homes de 25 nacionalitats.
Per la seva mateixa existència, Taizé és signe d’ecumenisme conviscut, de reconciliació entre cristians separats i és un projecte sobretot adreçat als joves.
Com no recordar la trobada europea dels joves a Barcelona, del 28 de desembre de 2000 a l’1 de gener de 2001! A la nostra parròquia vingueren uns cent joves de diferents nacionalitats que tingueren allotjament en les diferents llars que es van oferir i en dues escoles de la nostra demarcació. Van ser molt emotives la pregària del matí conjunta, al començar la jornada i, sobre tot, l’hora de pregaria d’onze a dotze de la nit abans que toquessin les campanades de fi d’any, i la festa dels pobles que va durar fins a les tres de la matinada, amb els corresponents grans de raïm i molta gresca i divertiment de bona llei i, principalment, amb molta germanor.
Recordem també la missa del matí del dia d’Any Nou. Una missa internacional amb lectures en diverses llengües, igual que les pregàries. Recordo que em va assistir un diaca polonès. La nau del temple estava plena de gom a gom, amb els joves i moltíssima gent de la comunitat parroquial. Va ser molt edificant la pietat i la participació dels joves.
Després, tots anaren a celebrar el dinar d’Any Nou en les llars de la parròquia que s’havien ofert. Foren uns dies inoblidables i molt estimulants per la nostra fe.
Cap al final de la seva vida, ara fa pocs anys, el germà Roger va manifestar a la Santa Seu el seu desig de fer-se catòlic i la Santa Seu li va respondre que no en tenia necessitat, que, de fet, ja ho era.
Com tots sabeu, aquest any, mentre pregava, una dona desequilibrada el va matar d’unes ganivetades.
