22 d’octubre del 2008

ITE-128. Correspondència missionera

Mn. Jordi Jorba ens ha fet arribar una de les seves cartes-circulars des de Calama (Xile):

Benvolguts familiars i amics,
Com cada any, m’apresso a escriure-us per informar-vos d’algunes de les activitats de la nostra Església aquí a Calama.
Xile és un país sísmic i volcànic: des de fa setmanes tenim actiu el volcà Chaitén que ha cobert de cendra la ciutat del mateix nom i ha obligat als seus habitants a escapar-se ràpidament cap a d’altres localitats del sud del país. Les cendres han saltat els Andes i han arribat fins i a Buenos Aires. El govern i l’Església segueixen ajudant a tants afectats, que ho han perdut tot.
La nostra veïna ciutat de Tocopilla s’està refent, poc a poc, del terratrèmol que fa afectar el 80% de les cases y l’hospital. La majoria viu encara en casetes prefabricades.
Tot això ens ajuda a compartir realment amb els més necessitats, també amb els de Calama que, com ja us he dit moltes vegades, han de conviure veient com, un grupet de treballadors “fixos” de les mines del coure, ho tenen tot amb abundor. Els bisbes xilens demanen a la societat que els treballadors puguin rebre un “sou ètic” que els permeti viure dignament.
La nostra parròquia de l’Assumpció de la Verge tindrà una Missió del 22 al 29 d’aquest juny. Esperem un bon nombre de missioners i missioneres de fora, junt amb els de la nostra comunitat. Ens proposem visitar unes 5.000 famílies que viuen als tres barris que formen la parròquia. Això servirà de petita experiència per a la futura “Missió Continental” que es va decidir de celebrar a tota l’Amèrica Llatina, durant la reunió de bisbes, celebrada a Aparecida (Brasil), ara fa un any, i a la qual va assistir el Sant Pare.
Calama segueix creixent. Al sector de ponent de la nostra parròquia ─una de les nou que hi ha a la ciutat ─ es van edificant nous barris de cases senzilles, ja que augmenta el nombre de xilens del sud i d’estrangers bolivians, peruans i colombians, que venen aquí, atrets pel treball a les mines de coure, ara que aquest mineral està a bon preu internacional.
Ha estat providencial que una de les comunitats de religioses que ens han arribat i que viuen a la nostra parròquia, les Misioneres Creuades de l’Església, es dediquin especialment a acollir, orientar i ajudar els immigrants vinguts en gran nombre a la nostra ciutat. Les migracions són un fet universal que cal atendre amb serenor i cor ample.
I jo, què? La salut força reeixida. Tinc la diabetis controlada gràcies a la dieta. Ara ja tinc l’autorització del nostre bisbe Guillermo per “escapar-me” a Barcelona i Olesa per Cap d’Any. Celebraré, si a Déu plau, els meus 75 anys que hauré fet tres setmanes abans. El bisbe diu que no m’acceptarà la renúncia de rector de la Parròquia.
A primers de març varem tenir, aquí a Calama, la trobada de Catequesi de les 4 diòcesis del Nord de Xile. Jo en sóc el delegat diocesà de Calama. Ens va tocar molta feina, ja que érem a prop de 70 participants. Vam aprofundir l’experiència calamenya de la catequesi catecumenal (per Pasqua el bisbe va batejar a la catedral, 56 adults) junt amb altres aspectes catequètics propis de la nostra zona.
Varem anar un dia a visitar i pregar al Santuari de la Mare de Déu al poble d’Ayquina. És el nostre humil i petit “Montserrat”. Pel 8 de setembre ens hi apleguem 40.000 cristians a un lloc precordillerà on hi viuen 70 persones durant l’any. Us n’adjunto una foto.
Rebeu tots la meva salutació. Disposeu de la meva sincera estimació i amistat. Ben vostre,
Mn. Jordi Jorba