• Una persona necessitada: una mare demanant almoina amb el seu fill en braços. El bisbe, com el bon sama
rità, no passa de llarg, sinó que la mira amb tendresa i misericòrdia. Com Pau, li diu: “No tinc plata ni or; però el que tinc et dono” (carta als hebreus 3, 6).• El rostre de Pau, que ha gastat la seva vida al servei de l’Evangeli. En la seva mirada es reflecteix el testament que deixa a Timoteu: “He competit en la noble competició, he arribat a la meta en la carrera, he conservat la fe” (segona carta a Timoteu, 4, 7).
• La creu. En el centre de l’escena està la creu que vincula i uneix. Mai separa. Des de la creu, Jesús atreu totes les coses cap a ell. Pau no presumia de saber altra cosa: “Doncs jo, germans, quan vaig anar a vosaltres,... no vaig voler saber entre vosaltres sinó a Jesucrist, i aquest crucificat” (primera carta als corints, 2, 1-2).
El cartell té per objectius:
1. Descobrir en la persona de Pau l’exemple dels missioners que lliuren la seva vida al servei de l’Evangeli.
2. Promoure entre els fidels una sensibilitat i predilecció cap als més pobres i necessitats.
3. Participar en les activitats organitzades per les comunitats eclesials amb motiu de la celebració del Domund.
4. Col·laborar amb una generosa aportació econòmica a les necessitats materials dels missioners i de les missions.
5. Intensificar l’oració i el sacrifici per les vocacions missioneres de sacerdots, religiosos i laics.
