22 d’octubre del 2008

ITE-128. Finestra jove

Pregària tot caminant
per
llmb


19. FENT FELIÇ TOTHOM
El cor humà s’ha d’eixamplar segons les dimensions del món. Cada persona hauria de destruir, a la seva ànima, totes les fronteres geogràfiques, lingüístiques, religioses. Sociològiques que l’egoisme hi ha aixecat.
Cada home està cridat a viure, no només a la mesura de la seva família, ciutat o país, o del seu bloc ideològic, racial o religiós, sinó a la mesura de tota la humanitat, amb les seves diferències i singularitats.
Atès que la terra és rodona, no tinc orient ni occident. Tots som la mateixa família humana.
El primer pas per viure “de cara als altres” ha de ser el meu esforç constant per conèixer-los, per comprendre’ls, per assumir com a propis els seus problemes.
Si vull que les meves relacions amb les persones de l’altre sexe siguin un èxit, primer m’haig d’esforçar en comprendre-les.
No puc passar a prop dels altres com un turista, ni haig d’encasellar les persones sobre criteris superficials.
Veig clar, Senyor, el camí a seguir per a fer feliç tothom amb qui tracti, però la conversió de la teoria en realitat no la sé fer. Una vegada més vull però no puc.
Ajuda’m a viure, efectivament, cara als altres.