7 d’abril del 2007

ITE-119. Tema Clau: Els polítics, escolten els ciutadans? - V

Remei Altés Guardiola
Mestressa de casa

Hi ha qui diu que té la percepció d’estar vivint en l’inici d’una nova era i, probablement, això és un pensament que es repeteix a cada generació. Els canvis socials i polítics depenen sempre de les persones que, portades per capdavanters amb voluntat de servir al poble o manipulant-lo pel seu propi benefici, configuren les noves situacions. Difícilment els ciutadans, com a col·lectiu amorf, incideixen en els esdeveniments que marquen l’itinerari d’un país. Sempre hi ha un líder, pragmàtic o ideòleg, que assumeix els anhels i les reivindicacions, i les canalitza. Aquesta és la tasca dels polítics. Són persones que voluntàriament s’impliquen amb els problemes dels ciutadans, per ajudar-los i representar-los de forma que s’hi pugui trobar solució. Dit així, sembla que és imprescindible que els polítics escoltin els ciutadans perquè aquesta és la seva feina més prioritària. Si no els escolten, no poden saber què volen i què necessiten i, llavors, no poden ajudar-los a resoldre els seus problemes i, per tant, seran incapaços d’administrar bé la comunitat.
Quan s’acosten les eleccions, els polítics viatgen a pobles o van a llocs, com els mercats on només els veuran un cop cada quatre anys per demanar el vot. Molts fan veure que van a escoltar la gent, però en realitat, el que fan és pretendre enlluernar-la per aconseguir que els vots.
Però fins i tot en els temps previs a unes eleccions, quan més convé estar al cas de les demandes socials dels ciutadans, perquè, si les coneixen bé, quan surtin elegits, les podran aplicar adequadament, és quan molt sovint les suposades trobades en els mítings i en les visites als pobles i als barris són en realitat muntatges propagandístics que estan lluny del diàleg sincer i interessat pels problemes de la gent. Molts polítics han convertit les campanyes electorals en campanyes publicitàries. Les agències de publicitat tenen molta feina quan s’acosten eleccions. Fins i tot hi ha qui diu que es contracten figurants, persones joves i de bona presència per fer de públic dels mítings. Això significa que el programa del partit no és important i el que cal és que els publicitaris facin bé la seva feina tractant el líder i el mateix partit com si fos un producte de gran consum.
D’aquesta manera, la veritable democràcia queda aniquilada perquè l’èxit d’un partit no es pot basar en una bona publicitat i els vots dels ciutadans no haurien de ser emesos en funció de les seves emocions publicitàries.