Josep Oriol Pujol i Humet
Director General
Fundació Pere Tarrés
Director General
Fundació Pere Tarrés
La gent del carrer, molts cristians i fins i tot alguns preveres en predicar, palesen una desconfiança en l’ètica, en les intencions o en les persones mateixes que opten per presentar-se com a candidats en unes eleccions. Quan es parla dels qui han escollit dedicar-se a fer un servei públic, com el que suposa la política, sovint es fan comentaris donant per fet la seva poca efectivitat en el càrrec o que actuarà únicament en benefici propi. Sobre qualsevol candidat a regidor, alcalde, diputat, etc., es pot sentir aquest comentari: “és igual, tots miren només per a ells”.
Si bé és cert que en l’esfera pública hi ha hagut persones poc honestes i mancades d’eficàcia, també és raonable fer unes consideracions sobre els apriorismes negatius referits a la classe política. La societat no ha trobat un sistema d’administració millor que la democràcia. Aquest país en va patir d’altres no fa pas tant temps i el record sobre l’efecte que va tenir en les llibertats o el respecte a les persones és prou trist. La democràcia representativa passa per les eleccions, els partits polítics, les llistes electorals, etcètera. Ben segur que el sistema és perfectible. Probablement, l’elecció directa, amb llistes obertes, facilitaria un major control sobre els candidats. Ara bé, si el sistema que preferim és la democràcia parlamentaria, si renunciem a un despotisme il·lustrat o a qualsevol forma de dictadura, hem d’acceptar les febleses del sistema de govern que tenim. Fins i tot hem d’acceptar les limitacions humanes dels dirigents, la qual cosa vol dir exigir-los i corregir-los, si és el cas, sempre de manera constructiva.
Coneixent una mica la realitat de les administracions públiques podem afirmar que passa el mateix que a tot arreu, potser de manera amplificada, ja que el propi sistema ho possibilita. Aquells trets propis de la naturalesa humana que es fan palesos en qualsevol col·lectiu es mostren també en un ajuntament o en una conselleria: vanitat, egoisme, mandra... Fins i tot, com en qualsevol col·lectiu, hi ha persones poc intel·ligents, persones la principal virtut per la qual van ser escollides és la lleialtat a un cap, en comptes de ser triades per la seva eficàcia. Totes aquestes febleses del món de la política i de l’administració les podem trobar en nosaltres mateixos, de la mateixa manera que hi ha aspectes positius en aquest món i persones competents i lliurades.
Veritablement la democràcia és perfectible: és feble el respecte a les minories; cal incrementar la participació més enllà de l’acte electoral mitjançant les associacions i els consells; seria positiva l’elecció directa dels candidats sense les llistes electorals tancades que fan tan poderoses les maquinaries dels partits polítics. Ara bé, la generalització negativa sobre els polítics queda desqualificada si hi ha una persona honesta que, amb voluntat de servei, hagi optat per estar a l’administració. De fet, si respectem el nostre municipi i el nostre país, hem de ser capaços de respectar les seves institucions i, alhora, mostrar-los decididament en què han de millorar. La participació massiva en les manifestacions que hi va haver contra la guerra de l’Iraq, per exemple, van ser una manera d’expressar l’opinió del nostre poble. De ben segur que va fer reflexionar a molts dirigents i encara segueix condicionant moltes decisions, encara que potser no ho faci en la mesura que molts desitjaríem.
Els cristians, en la mesura de les nostres possibilitats, hem de mantenir un compromís amb el que és públic, hem de participar en la democràcia més enllà del vot electoral i hem de procurar opinar respectant les persones i tenint en compte l’ampli ventall de matisos que expliquen qualsevol organització humana complexa, com és el cas de qualsevol administració pública. Per entendre la dificultat que té optar per un càrrec públic pensem en els problemes que representen quedar-se sense feina en perdre unes eleccions o ser destituït d’un càrrec. No és senzill estar en un càrrec públic i és imprescindible per al benestar social i pel desenvolupament dels nostres municipis i del nostre país.
Si bé és cert que en l’esfera pública hi ha hagut persones poc honestes i mancades d’eficàcia, també és raonable fer unes consideracions sobre els apriorismes negatius referits a la classe política. La societat no ha trobat un sistema d’administració millor que la democràcia. Aquest país en va patir d’altres no fa pas tant temps i el record sobre l’efecte que va tenir en les llibertats o el respecte a les persones és prou trist. La democràcia representativa passa per les eleccions, els partits polítics, les llistes electorals, etcètera. Ben segur que el sistema és perfectible. Probablement, l’elecció directa, amb llistes obertes, facilitaria un major control sobre els candidats. Ara bé, si el sistema que preferim és la democràcia parlamentaria, si renunciem a un despotisme il·lustrat o a qualsevol forma de dictadura, hem d’acceptar les febleses del sistema de govern que tenim. Fins i tot hem d’acceptar les limitacions humanes dels dirigents, la qual cosa vol dir exigir-los i corregir-los, si és el cas, sempre de manera constructiva.
Coneixent una mica la realitat de les administracions públiques podem afirmar que passa el mateix que a tot arreu, potser de manera amplificada, ja que el propi sistema ho possibilita. Aquells trets propis de la naturalesa humana que es fan palesos en qualsevol col·lectiu es mostren també en un ajuntament o en una conselleria: vanitat, egoisme, mandra... Fins i tot, com en qualsevol col·lectiu, hi ha persones poc intel·ligents, persones la principal virtut per la qual van ser escollides és la lleialtat a un cap, en comptes de ser triades per la seva eficàcia. Totes aquestes febleses del món de la política i de l’administració les podem trobar en nosaltres mateixos, de la mateixa manera que hi ha aspectes positius en aquest món i persones competents i lliurades.
Veritablement la democràcia és perfectible: és feble el respecte a les minories; cal incrementar la participació més enllà de l’acte electoral mitjançant les associacions i els consells; seria positiva l’elecció directa dels candidats sense les llistes electorals tancades que fan tan poderoses les maquinaries dels partits polítics. Ara bé, la generalització negativa sobre els polítics queda desqualificada si hi ha una persona honesta que, amb voluntat de servei, hagi optat per estar a l’administració. De fet, si respectem el nostre municipi i el nostre país, hem de ser capaços de respectar les seves institucions i, alhora, mostrar-los decididament en què han de millorar. La participació massiva en les manifestacions que hi va haver contra la guerra de l’Iraq, per exemple, van ser una manera d’expressar l’opinió del nostre poble. De ben segur que va fer reflexionar a molts dirigents i encara segueix condicionant moltes decisions, encara que potser no ho faci en la mesura que molts desitjaríem.
Els cristians, en la mesura de les nostres possibilitats, hem de mantenir un compromís amb el que és públic, hem de participar en la democràcia més enllà del vot electoral i hem de procurar opinar respectant les persones i tenint en compte l’ampli ventall de matisos que expliquen qualsevol organització humana complexa, com és el cas de qualsevol administració pública. Per entendre la dificultat que té optar per un càrrec públic pensem en els problemes que representen quedar-se sense feina en perdre unes eleccions o ser destituït d’un càrrec. No és senzill estar en un càrrec públic i és imprescindible per al benestar social i pel desenvolupament dels nostres municipis i del nostre país.
