ITE-125. El camí de la paciència

Sara Antoja Xirau

Si la nostra època tingués un nom es diria “pressa”. Com volem que la nostra vida tingui més seny i sigui més amable pels altres si tot ho volem ja? Però no vull continuar parlant de la pressa, ja ho vaig fer prou l’altra vegada. Ara m’agradaria parlar de la seva contrària, la paciència.
La paciència és el valor que fa que les persones tolerin, comprenguin i suportin els contratemps i les adversitats amb fortalesa, sense queixar-se; moderant les seves paraules i la seva conducta per actuar de manera adequada a cada situació.
Quan trobem persones que, segons el nostre punt de vista, són molestes, inoportunes o lentes, podem caure en l’error de fingir una actitud pacient, és a dir, donar l’aparença d’escoltar sense alterar-se ni expressar emoció, buscant escapar de la situació el més ràpid possible donant respostes breus i una mica tallants, procurant, però, que no se n’adonin per no ferir els seus sentiments. Això s’anomena indiferència, insensibilitat davant l’estat d’ànim dels altres.
Un dels grans obstacles que impedeixen el desenvolupament de la paciència és, precisament, la impaciència d’esperar resultats a curt termini, sense aturar-se a considerar les possibilitats reals d’èxit, temps i esforç requerits per aconseguir el nostre objectiu.
Fer masses activitats produeix ansietat i pressa, quedant un mal gust de boca i mal humor quan no podem acabar tot allò que hem iniciat. La consciència i la moderació de les nostres limitacions pot ajudar-nos a evitar contraure masses compromisos que possiblement no podrem arribar a complir.
Estalviar pot ser una bona manera de mesurar la nostra paciència, no importen les quantitats ni la freqüència amb què acumulem, la constància és qui ens portarà a reunir la suma necessària per adquirir allò que desitgem. Si traiem la vista de l’objectiu acabarem per gastar el poc que hem aconseguit i la nostra meta serà cada vegada més lluny i inabastable.
Cal ser tolerants quan fem tasques amb altres persones, davant la seva falta de coneixement o habilitat per realitzar-la. La paciència ha de portar-nos a ensenyar la manera de fer les coses, si ens ofusquem els resultats acostumen a ser completament contraris als nostres desitjos.
La predisposició negativa que mostrem quan hem d’anar a aquell lloc on sempre “em fan perdre el temps” la podem neutralitzar portant una revista o un llibre per ocupar el temps mentre esperem.
Fer bona cara cada vegada quan algú ens demana que li fem el mateix favor de sempre. En comptes de mostrar impaciència i fer les coses de mala gana, el més sa es comptar amb aquest fet com una cosa fixa dins del nostre temps, només així podrem realitzar-la amb gust.
No guanyem res amb la desesperació. Abans de reaccionar hem de donar-nos temps per escoltar, raonar i, en el moment que considerem necessari, actuar o donar la nostra opinió.
La paciència sempre tindrà les seves recompenses: mantenir i millorar les relacions amb la parella i els fills, els companys de feina (i també amb els caps i els subordinats), tenir amistats de llarga durada, obtenir els resultats desitjats en aquella tasca en la qual hem dedicat molt de temps i d’esforç.
La persona que viu el valor de la paciència posseeix la sensibilitat per afrontar les contrarietats, conservant la calma i l’equilibri interior, aconseguint comprendre millor la naturalesa de les circumstàncies i generant pau i harmonia al seu voltant.