Lluís Martí Bosch
Associació Internacional de Voluntariat
Associació Internacional de Voluntariat
Començo a escriure pensant que perdré el temps, que no val la pena encetar un tema al qual ningú no farà cas, que el tema que penso tractar està ja molt vist...
Algú em sabria dir si la autoexigència i l’austeritat són encara virtuts cristianes?
Doncs aquestes dues paraules constitueixen la base en les quals penso recolzar el meu escrit.
Tots els cristians tenim avui ocasió de saber com la injustícia social presideix la majoria dels actes que es desenvolupen en el món. També en el món cristià.
Més d’una vegada, probablement, hem sentit algú i hem vist gràfics que parlen i mostren allò del 80% i del 20%. Ho recordes?:
Que vivim en un món on el 80% dels recursos (diners, salut, cultura, benestar, etc.) està en mans del 20% de les persones, mentre que les persones restants (el 80%!!!) han d’intentar sobreviure (sobreviure!) repartint-se com puguin el 20% de la riquesa que hi ha al món.
Aquest és el nostre món. El món que anomenem civilitzat i d’arrels cristianes.
Sembla que ha arribat l’hora d’autoexigir-nos practicar l’austeritat. Viure amb el que necessitem, però no més. Hem de suprimir el que és superflu. Hem d’entendre que s’ha d’acabar l’hora de les paraules i acceptar que ara (ara!) és l’hora dels fets.
Som o no som cristians?
Un estudi de l’any 2001 definia el nostre món amb la següent comparació:
Si poguéssim reduir la població de la Terra a un petit llogarret d’exactament 100 habitants, mantenint les proporcions existents en l’actualitat, seria quelcom com el que s’explica a continuació:
Els 100 habitants es repartirien així:
Raça: 57 asiàtics, 21 europeus, 14 de l’hemisferi oest (nord i sud) i 8 africans.
Sexe: 52 dones i 48 homes; 89 heterosexuals i 11 homosexuals.
Color: 70 no blancs i 30 blancs.
Religió: 70 no cristians i 30 cristians.
Riquesa: 6 posseirien el 59% del total; els 6 (sí 6 de 6) serien nord americans.
Qualitat de vida: 80 viurien en condicions infrahumanes, 70 serien incapaços de llegir, 50 sofririen nutrició deficient, 1 estaria a punt de morir, 1 estaria a punt de néixer, 1 (si, només 1) tindria educació universitària i 1 (si, només 1) tindria ordinador.
Davant d’aquest desordre, és el moment de que cada cristià analitzi la seva situació personal i prengui una decisió valenta, frenant totalment el consumisme, evitant la sobreabundància, suprimint el que és superflu i decidint fer més per els necessitats que viuen al nostre entorn.
Si tots els que vivim en el món constituïm la família humana, com és que no ens tractem entre nosaltres com de família?
Modestament, convido a cada lector a que prengui la decisió de FER per damunt de PARLAR. Ara és l’hora dels fets!!!
Fem realitat la cèlebre frase de Gandhi: “Cal viure senzillament per tal que altres puguin, senzillament, viure”
Algú em sabria dir si la autoexigència i l’austeritat són encara virtuts cristianes?
Doncs aquestes dues paraules constitueixen la base en les quals penso recolzar el meu escrit.
Tots els cristians tenim avui ocasió de saber com la injustícia social presideix la majoria dels actes que es desenvolupen en el món. També en el món cristià.
Més d’una vegada, probablement, hem sentit algú i hem vist gràfics que parlen i mostren allò del 80% i del 20%. Ho recordes?:
Que vivim en un món on el 80% dels recursos (diners, salut, cultura, benestar, etc.) està en mans del 20% de les persones, mentre que les persones restants (el 80%!!!) han d’intentar sobreviure (sobreviure!) repartint-se com puguin el 20% de la riquesa que hi ha al món.
Aquest és el nostre món. El món que anomenem civilitzat i d’arrels cristianes.
Sembla que ha arribat l’hora d’autoexigir-nos practicar l’austeritat. Viure amb el que necessitem, però no més. Hem de suprimir el que és superflu. Hem d’entendre que s’ha d’acabar l’hora de les paraules i acceptar que ara (ara!) és l’hora dels fets.
Som o no som cristians?
Un estudi de l’any 2001 definia el nostre món amb la següent comparació:
Si poguéssim reduir la població de la Terra a un petit llogarret d’exactament 100 habitants, mantenint les proporcions existents en l’actualitat, seria quelcom com el que s’explica a continuació:
Els 100 habitants es repartirien així:
Raça: 57 asiàtics, 21 europeus, 14 de l’hemisferi oest (nord i sud) i 8 africans.
Sexe: 52 dones i 48 homes; 89 heterosexuals i 11 homosexuals.
Color: 70 no blancs i 30 blancs.
Religió: 70 no cristians i 30 cristians.
Riquesa: 6 posseirien el 59% del total; els 6 (sí 6 de 6) serien nord americans.
Qualitat de vida: 80 viurien en condicions infrahumanes, 70 serien incapaços de llegir, 50 sofririen nutrició deficient, 1 estaria a punt de morir, 1 estaria a punt de néixer, 1 (si, només 1) tindria educació universitària i 1 (si, només 1) tindria ordinador.
Davant d’aquest desordre, és el moment de que cada cristià analitzi la seva situació personal i prengui una decisió valenta, frenant totalment el consumisme, evitant la sobreabundància, suprimint el que és superflu i decidint fer més per els necessitats que viuen al nostre entorn.
Si tots els que vivim en el món constituïm la família humana, com és que no ens tractem entre nosaltres com de família?
Modestament, convido a cada lector a que prengui la decisió de FER per damunt de PARLAR. Ara és l’hora dels fets!!!
Fem realitat la cèlebre frase de Gandhi: “Cal viure senzillament per tal que altres puguin, senzillament, viure”
