El Matagalls, al parc natural del Montseny, és un dels pics més emblemàtics de Catalunya. Cada segon diumenge de juliol, més de 800 persones de més de 130 localitats de Catalunya s’apleguen al voltant de la creu que corona la muntanya per retre homenatge a sant Antoni Maria Claret i mossèn Cinto Verdaguer.
L’aplec el van començar el 1950, els claretians per homenatjar el seu fundador, sant Antoni Maria Claret, de qui es diu que va plantar una creu al cim del Matagalls, tot i que segurament ja n’hi havia una de creu a la muntanya abans del naixement del sa
nt. Mossèn Jacint Verdaguer va ser el gran poeta cantor d’aquesta creu i, per això, l’Aplec del Matagalls també li dedica la trobada.
Per pujar fins al cim, els romeus segueixen, principalment, dues rutes, la de Coll Formic, que va del Brull cap a Palautordera, i el de la banda de sant Marçal, passant pel coll de Borderiol. Tothom ho fa a peu i no es fa servir cap vehicle. Si cal transportar algun pes feixuc, es fa amb cavalls o mules.
Des del cim, a 1700 metres sobre el nivell del mar, la vista és indescriptible, abastant una bona part de Catalunya: Les Agudes, el Turó de l’Home, el Pla de la Calma, Puigdrau, Tagamanent, Montserrat i fins i tot Barcelona i els Pirineus. A baix, al peu de la muntanya, hi ha el poble de Viladrau i tota la plana de Vic.
La festa comença a les 10 del matí quan s’atorguen les medalles de la constància als qui han acreditat la seva assistència a l’aplec durant uns quants anys.
Després, se celebra una multitudinària missa que habitualment presideix el bisbe de Vic. Aquest any, l’ha presidit el provincial dels claretians. La festa s’acaba amb el Cant dels adéus.
A la tarda, es beneeix una font de la muntanya que l’Associació d’Amics de l’Aplec del Matagalls ha restaurat i se celebra una ballada popular de sardanes a la plaça Major de Viladrau.
Fa anys, l’aplec durava tot el cap de setmana: es pujava el dissabte a la tarda, s’acampava al ras i l’endemà, s’assistia a la missa. Les traves administratives i les dificultats per donar un servei correcte als nombrosos acampats van obligar a concentrar la festa a tan sols una jornada.
L’aplec el van començar el 1950, els claretians per homenatjar el seu fundador, sant Antoni Maria Claret, de qui es diu que va plantar una creu al cim del Matagalls, tot i que segurament ja n’hi havia una de creu a la muntanya abans del naixement del sa
nt. Mossèn Jacint Verdaguer va ser el gran poeta cantor d’aquesta creu i, per això, l’Aplec del Matagalls també li dedica la trobada.Per pujar fins al cim, els romeus segueixen, principalment, dues rutes, la de Coll Formic, que va del Brull cap a Palautordera, i el de la banda de sant Marçal, passant pel coll de Borderiol. Tothom ho fa a peu i no es fa servir cap vehicle. Si cal transportar algun pes feixuc, es fa amb cavalls o mules.
Des del cim, a 1700 metres sobre el nivell del mar, la vista és indescriptible, abastant una bona part de Catalunya: Les Agudes, el Turó de l’Home, el Pla de la Calma, Puigdrau, Tagamanent, Montserrat i fins i tot Barcelona i els Pirineus. A baix, al peu de la muntanya, hi ha el poble de Viladrau i tota la plana de Vic.
La festa comença a les 10 del matí quan s’atorguen les medalles de la constància als qui han acreditat la seva assistència a l’aplec durant uns quants anys.
Després, se celebra una multitudinària missa que habitualment presideix el bisbe de Vic. Aquest any, l’ha presidit el provincial dels claretians. La festa s’acaba amb el Cant dels adéus.
A la tarda, es beneeix una font de la muntanya que l’Associació d’Amics de l’Aplec del Matagalls ha restaurat i se celebra una ballada popular de sardanes a la plaça Major de Viladrau.
Fa anys, l’aplec durava tot el cap de setmana: es pujava el dissabte a la tarda, s’acampava al ras i l’endemà, s’assistia a la missa. Les traves administratives i les dificultats per donar un servei correcte als nombrosos acampats van obligar a concentrar la festa a tan sols una jornada.
