Claretià. Director del Centre d’Estudis i Espiritualitat Claret
Vic
Si analitzem atentament l’obra missionera del P. Claret, ens adonarem que al darrera hi ha tota una estratègia molt ben pensada per fer front a la gran necessitat que en aquell moment existia d’evangelització.
Com arribar als batejats que s’han allunyat de l’Església? Com anunciar l’evangeli als qui no creuen en Jesús? Aquestes preguntes troben en Claret una resposta pràctica. Per a cridar als pecadors a la conversió i per estimular als qui viuen rutinàriament la seva fe, Claret fonamentalment va posar en marxa dues accions de xoc: missions populars i exercicis espirituals.
Amb les missions populars pretenia que el missatge de l’evangeli arribés a tots: als creients i als descreguts. Era un mitjà dirigit a la multitud, una sembra sobreabundant. L’evangeli sortia a les places i als carrers, es feia esdeveniment públic
Amb els exercicis espirituals buscava cultivar als que demostraven tenir més inquietuds o podien esdevenir agents d’evangelització (capellans, religioses, seglars), ajudant-los a superar la tebior i el conformisme.
Claret és conscient que no basten les accions de xoc. A vegades poden resultar experiències passatgeres. Madurar en la fe exigeix també accions de continuïtat. Per això posa en marxa diverses iniciatives que prolonguin el fruit de les missions i dels exercicis:
La distribució gratuïta de llibres, catecismes, fullets i fulles volanderes. Verba volant, scripta manent: la predicació oral s’obli-da, el llibre queda. Amb aquest objecte funda amb altres, en 1848, la Llibreria Religiosa de Barcelona.
La fundació de grups de vida cristiana (confraries, germandats, congregacions, etc.). Són de molt divers gènere. El peculiar de les associacions claretianes és que no es dediquen només a l’enfortiment dels seus membres sinó que impliquen un compromís apostòlic.
La creació d’obres de promoció social, sobretot en la seva etapa d’Arquebisbe de Cuba: els tallers per als presos de Santiago, la Granja Agrícola de Puerto Príncipe, les Caixes d’estalvis populars, etc. Amb aquestes obres Claret pretenia extirpar algunes de les arrels de la pobresa, l’esclavatge i la injustícia que va trobar a l’illa.
L’atenció a l’ensenyament. Aquesta és l’ocupació fonamental de les Religioses de Maria Inmaculada, fundades a Cuba amb la Mare Antonia París el 1855. l’any 1869 Claret va percebre clarament la conveniència que també els Missioners del Cor de Maria es dediquessin a l’ensenyament.
Una altra acció estratègica és formar líders evangelitzadors per comunicar la fe. Claret sempre busca fer amb altres el que no pot fer sol. És conscient que l’evangelització passa fonamentalment a través de persones responsables i conscients que visquin i anunciïn el missatge. Des del seu càrrec de confessor reial intervé quant pot en la selecció de bisbes. A ells també els dedica varis opuscles.
Conscient de la situació del clergat del seu temps i de la importància que té el paper del prevere, treballa per elevar la qualitat de la formació dels seminaristes. Regala bíblies a tots els seminaris d’Espanya, crea el Seminari de El Escorial i, sobretot, escriu una obra que és un veritable manual formatiu per als seminaristes: “El col·legial instruït” (1860-1861).
Confecciona i distribueix llibrets per a tota classe de persones: nens, joves, pares, casades, solteres, viudes, militars, capellans, etc. I, sobretot, es preocupa per aconseguir un Catecisme únic que contribueixi a una bona formació dels seglars. El seu llibre “El camí dret”, tantes vegades editat, va contribuir poderosament a la formació del poble al llarg del segle XIX.
Claret és un evangelitzador estrateg, que sap perfectament quina és la raó de ser de tota la seva activitat. D’altra banda, és molt conscient que l’evangelitza-ció ha de ser integral. Es dirigeix als escollits, però també a la multitud. Atén a la persona individual, però no oblida la seva inserció comunitària. Promou l’encontre amb Déu i presta atenció a les condicions socials. Busca l’enfor-timent espiritual, però no menysprea les mediacions materials. Té molt clar l’objectiu. Per això procura unir el major nombre possible d’evangelitzadors i d’ini-ciatives. Tot un model a seguir.
