ITE-129. Tema Clau: Les despeses nadalenques en temps de crisi econòmica - I

Joan Serra Fontanet
Sacerdot

Recordo que, fa uns anys, en una reunió d’escoltes de l’Agrupament Anselm Albareda de la Parròquia de l’Esperit Sant de Barcelona, vaig preguntar als nois i noies que hi assistien com celebraven la festa de Nadal quan eren petits.
Tots varen exposar la manera de com el preparaven en família i una noia ho va explicar d’aquesta manera: quan faltava bastant temps pel Nadal, el pare, quan estaven asseguts a la taula per dinar, ens deia que el Nadal estava a prop i què pensàvem fer. Tots pares, i fills, ho dèiem.
Una noia d’una família cristiana de veritat recordava com el preparaven més o menys cada any: la mare deia que faria un bon dinar i el pare deia que podrien anar a buscar molsa a la muntanya i es concretava un dissabte per anar-hi. Anàvem a visitar la fira que es posava a la plaça de la Catedral de Barcelona per comprar alguna figura de pessebre que faltava i trèiem diners de la guardiola per anar a comprar-la. Es feia la sortida a la muntanya i ens divertíem molt i compraven les figures que ens agradaven i començàvem a fer el pessebre a finals de novembre, quan començava l’Advent.
Anàvem, tota la família, a la missa del gall, combregàvem tots i en sortir inauguràvem el pessebre amb nadales que havíem assajat abans i cap a dormir que ja teníem son.
El dia de Nadal beneíem la taula solemnement, teníem un bon dinar amb tota la família i el més petit llegia una poesia al nen Jesús. A la tarda anàvem a veure “Els pastorets” i cap a dormir aviat ja que estàvem cansats.
Deia aquella noia que en tenia un bon record i que aquestes festes s’han de celebrar cristianament, fent el pessebre a les llars, una bona confessió i una bona comunió per a que el nen Jesús també neixi al nostre cor, anar a la missa del gall i també fer un bon dinar i una bona almoina pels pobres.
“No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. ( Lc 1, 10,11).

ITE-129. Tema Clau: Les despeses nadalenques en temps de crisi econòmica - II

Javier Navascués Pérez
Redactor de Nuestra Señora del Encuentro Radio-Tv

Desgraciadamente en nuestro mundo occidental la Navidad ha ido perdiendo su sabor, su sentido más profundo. Esta fiesta, tan importante para el católico, en la que se celebra el nacimiento del Niño Dios, se ha devaluado a una fiesta puramente social y familiar. La faceta humana y lúdica va arrinconando cada vez más a la espiritual, noqueada por el espíritu naturalista de nuestro siglo. Desde noviembre nuestras ciudades se acicalan con motivos navideños sin dejar tiempo siquiera a que se instale el Adviento. Llega la Navidad Comercial. Los grandes y pequeños centros comerciales hacen su agosto en Navidad. Es la fiesta del consumismo. La Navidad es una buena excusa para regalar o regalarnos aquel capricho que el resto del año produciría pudor a nuestra cartera.
Pero…este año estamos en crisis y por lo tanto se hará de la necesidad virtud, se vivirá la Navidad con más austeridad, obligados por las circunstancias. Dios se vale de las circunstancias adversas para atraernos hacia sí. Cuando nos va todo bien, gastamos y disfrutamos como si no hubiésemos de morir. En cambio cuando las cosas no van tan bien, por ejemplo en tiempos de crisis económicas, nos volvemos más a Él.
Recientemente el Papa, ante la caída de los grandes bancos mundiales, nos invitó a reflexionar. Ninguna cosa de este mundo es sólida y estable. Los poderosos bancos se pueden derrumbar en un momento como un castillo de arena ante la ola de la crisis. El Vicario de Cristo nos invitó a poner toda nuestra confianza sólo en Dios. De esta manera superaremos la crisis espiritual en que vivimos.
Querido lector desde estas pobres líneas, sin ofrecerte nada nuevo y que no sepas, quiero recordarte que se puede vivir la Navidad de otra manera:
Recógete y ponte en silencio. La Navidad no está en las fiestas, en los regalos ni en los brindis. La vivencia espiritual profunda de este misterio sólo puede vivirse en el silencio del corazón.
Mírate a ti mismo y bajo la mirada de Dios. Acéptate como eres, con todas tus infidelidades, con tus defectos... Toma en paz, sin amargura, tu pasado y tu presente. Eres pobre, limitado e imperfecto. Trata de sentir dentro de ti ese vacío de tu corazón. El único que lo puede llenar es ese Niño, que es Dios.
Deja que te hable la Luz que viene a visitar las tinieblas de este mundo; tú también estás en oscuridad, y no hay más luz que la que viene a traer este Niño. Dios viene a nacer en tu corazón. En ese corazón tuyo, tan distinto a los demás. Él, que hizo tu corazón, quiere venir a él como lo hizo en el pesebre.
Métete en la escena y mira a ese Niño. Él es la Palabra, y, sin embargo, no habla. Los recién nacidos no hablan. Pero el silencio de este Niño vale más que miles de sermones. En este mundo de tanta palabrería, este Niño, que es la Palabra, está en silencio, pero dice tanto...
Acepta tu pobreza. No importa que tu corazón sea pobre. Él también era pobre y vino buscando especialmente a los pobres. La pobreza mayor del hombre es el pecado. Mira, pues, tu corazón que es tan pobre como el pesebre, y las pajas tan de poco valor como tu pasado, presente y futuro que no conoces.
Ya no mires atrás, pues la vida no tiene vuelta. Mira tu presente tal como está, y tu futuro incierto. No caigas en la tentación de preguntarte el “por qué” de tantas cosas que te han pasado. Pregúntate, ante ese Niño, el “para qué” de todo esto. El futuro está en las manos de Dios y en la respuesta que des a esta Navidad al Señor.
Mira a ese Niño. Él calla, pero dice tanto... También, cuando todos los días nace en el altar, guarda silencio de recién nacido. Sólo conociéndolo podrás conocerte a ti mismo y a los demás, amar a Dios sobre todas las cosas y al prójimo como a ti mismo.

ITE-129. Tema Clau: Les despeses nadalenques en temps de crisi econòmica - III

Lluís Martí Bosch
Associació Internacional del Voluntariat

Quan ens acostem a les festes de Nadal, en que ens esforcem per aparentar que les dificultats s’esvaeixen, penso que hi ha problemes, almenys dos, que hem creat a l’entorn de la festa.
Un d’ells és probable que molts dels lectors i lectores d’ITE l’hagin comentat més d’una vegada, però potser no serà superflu pensar-hi altra cop tots junts i per això tracto d’ajudar-hi mitjançant aquestes ratlles.
El primer problema que jo veig quan arriben les festes és el del sentit del Nadal. Per què ajudem a les persones del segle XXI a ser inconseqüents? Per què els qui formem aquesta societat d’avui no som capaços de canviar el nom de la festa si volem dedicar-la exclusivament al consumisme o, si de debò volem celebrar el Nadal, no ho fem d’acord amb l’esperit que li cal?
Els mateixos cristians ens avenim a viure l’esperit profà i consumista que s’ha instal•lat a la societat d’avui, tot i que és veritat que a la missa del gall els temples estan plens de gom a gom, però després i abans...
Després i abans, també la majoria dels cristians celebrem el naixement de Jesús d’esquena a l’Infant, donant culte a la disbauxa i gastant més diners del compte, com si no costessin de guanyar.
Aprofitant que estem en plena crisi financera i econòmica, que a molts ja ens ha arribat i de la qual la resta probablement no se’n escaparà, proposo unes petites regles per tornar al lloc de on mai hauríem d’haver sortit.
No gastar més diners dels que tinguem per cap concepte.
Ajornar “fins passades les festes” qualsevol despesa no intrínsecament necessària.
Dedicar el 10% del nostre temps lliure a visitar necessitats (malalts, presos,...).
Destinar el 10% dels nostres ingressos d’aquest mes a persones necessitades o entitats que les atenguin.
Parlar a algun amic o parent de la conveniència de viure l’austeritat.
Participar en els actes religiosos amb més atenció que mai.
Viure la festa en família amb la màxima joia.
Fem entre tots el Nadal més cristià!!!

ITE-129. Tema Clau: Les despeses nadalenques en temps de crisi econòmica - IV

José Luis Ortiz Marín
Estudiante de Geografía

Miremos el uso que le damos a nuestro concepto de Navidad. Es una época llena de ilusiones, felicidad, amor y buenos deseos pero, a la vez, es contradictoria, ya que también hay estados de ánimo de melancolía y tristeza. Uno de los principales causantes de estos males es el dinero. Muchos dicen que la Navidad es una época de despilfarro y consumismo pero poco hacemos para evitarlo.
A muchas personas les es indispensable comprar regalos y a veces no existe la capacidad económica para hacerlo, y luego convierten el mes de enero en la famosa “cuesta”.
Pero no conviene ser pesimistas. Lo que hay que hacer es simplemente planear bien los gastos. A veces, en vez de regalar obsequios materiales, se pueden regalar momentos: un paseo, un buen rato de compañía, tiempo para escuchar, en definitiva, amor. Este tipo de regalos no se desgastan, ni se rompen, y lo mejor de todo es que el valor es mucho mayor y el significado es bello. No se olvidan.
Pero la sociedad ¿tiene en cuenta esto? A pesar de la crisis que existe realmente y amenaza con persistir, sólo nos decidimos por actitudes testimoniales, pero poco efectivas. El dinero seguirá mandando por Navidad.
Muchas veces Internet es una buena ayuda para ver una panorámica de una situación. Le he pedido a Google que me presentara textos sobre “gastos navideños y crisis económica” y ved lo que he encontrado:
El Ayuntamiento de Madrid no permitirá que la crisis arruine la Navidad y gastará 4, 6 millones de euros en la decoración navideña. Un presupuesto que supera en 600.000 euros al de 2007. La nueva iluminación adquirida por el Ayuntamiento gasta 0,5 kw en lugar de los 20 de las tradicionales y dejará de liberar a la atmósfera 502 toneladas de dióxido de carbono. Dicen que será un dinero bien gastado porque permitirá un ahorro energético y 110.056 euros menos en la factura de la luz.
En San Sebastián se reducirá un tercio la decoración navideña en las calles, lo que supondrá un ahorro de unos 140.000 euros respecto a 2007.
La Unión de Consumidores de Castilla-La Mancha ha calculado, a partir de encuestas, que los ciudadanos gastarán un 13% menos que otros años, con un gasto medio de 802 euros por familia. La compra de alimentos y bebidas apenas sufrirá variaciones y se sitúa en 270 euros, aunque, en las cenas navideñas, se sustituirán los productos caros por otros más económicos y habrá un aumento de la adquisición de marcas blancas en alimentación. Además, las comidas, compromisos y cenas en restaurantes se reducirán considerablemente, ciñéndose exclusivamente a fechas muy concretas, con un gasto medio en torno a 90 euros.
El Ayuntamiento de Segovia reducirá al mínimo las celebraciones en las próximas fiestas navideñas. Las cenas de Navidad y las comidas corporativas se sustituirán por otros eventos menos costosos. Y los funcionarios no disfrutarán del vino de Navidad por segundo año consecutivo. Entre las medidas también está la de encender casi dos semanas más tarde la iluminación navideña de las calles.
El Cabildo de Gran Canaria no celebrará comidas o cenas navideñas con sus trabajadores y a partir de 2009, suprimirá la cesta con productos típicos de esta época del año. No obstante, el convenio colectivo vigente los obliga a mantenerlo este año. La Cámara de Comercio de Las Palmas y la Confederación Canaria de Empresarios (CCE) han decidido suspender sus tradicionales comidas navideñas con las que agasajan a destacados representantes de la sociedad grancanaria. En su lugar se celebrará un cóctel.
El Ayuntamiento de Las Palmas de Gran Canaria decidió también hace unas semanas reducir a la más mínima expresión todos los agasajos tradicionales en Navidad pero no se suprimirá ni la comida con los periodistas ni el cóctel con los trabajadores de las oficinas municipales. En la decoración de las calles, el gasto será mínimo porque sólo está prevista la sustitución de los elementos deteriorados y no se adquirirán nuevos objetos decorativos.
Cádiz será la provincia andaluza que menos gastará en las compras navideñas este año La partida destinada a la alimentación ya no ocupa el primer puesto en los gastos navideños, relegada por los regalos. Este año, los andaluces quieren gastarse en comer y cenar un 33% menos que en 2007. La intención de gastar menos tiene dos excepciones: la lotería y el ocio. En la primera los andaluces se piensan gastar 64,30 euros, mientras que en salir y divertirse creen que invertirán 123,10 euros, el doble que el año pasado. Por provincias, la que más piensa gastar en Navidad es Granada.
La consultoría Deloitte ha hecho público un estudio sobre hábitos de consumo en Navidad y calcula que el gasto de los hogares españoles caerá este año un 4,3% como consecuencia de la crisis económica, de manera que cada familia destinará una media de 910 euros a sus compras, 41 euros menos que en 2007, con una mayor reducción del presupuesto destinado a regalos, salidas a cenas y fiestas y alimentación.
Los ciudadanos apuestan por los regalos útiles y los productos en promoción, en tanto que tratan de evitar la adquisición de productos de marca y de lujo. Además, el 64% de las compras de regalos se efectuarán en España fuera del periodo estrictamente navideño, de forma que un 36% de los encuestados las adelantará buscando promociones y un 28% las retrasará a la campaña de rebajas de enero.
Otra encuesta elaborada por la Unión de Consumidores de España anuncia que el gasto por persona caerá cerca del 10%, hasta los 821 euros, casi cien menos que en 2007. La partida en la que se aspira a ahorrar más es en el gasto de gasolina, con sólo 19 euros, frente a los 70 del año pasado. A regalos se van 202 (veinte menos), y hasta los Reyes Magos traerán menos juguetes, pues se prevé gastar 91 euros por familia, diez euros menos que en 2007. Contrasta, sin embargo, el repunte previsto en el gasto para ocio y diversión. Frente a los 118 euros del pasado año, en estas fiestas la partida alcanza los 170 euros por persona. La previsión de gastos adicionales, como telefonía o complementos navideños, baja de 42 en 2007 a 32 euros para las próximas fiestas.
En contrapartida, se disparan las ventas de cosméticos, repostería y lotería. Los españoles nos gastaremos un 25% más que el pasado año en los tradicionales décimos para intentar que la suerte nos acompañe.
La caída del consumo en las fiestas navideñas será en España seis décimas mayor que en Europa, donde el gasto medio se situará en 597 euros. No obstante, España se mantiene entre los países con mayor gasto en estas fiestas, sólo por detrás de Irlanda y Reino Unido. En el otro extremo, se calcula que en los países del Este europeo, el gasto navideño subirá, respecto a años anteriores, especialmente en Rumania.
Los hogares estadounidenses reducirían el gasto este año en regalos de Navidad en cerca de un 11,3%, según el Conference Board, en un estudio efectuado en más de cinco mil hogares.
Mientras, el portavoz de la archidiócesis de Durango, en México, llama a la prudencia en el gasto por la turbulencia económica que se vive y que se recrudecerá los próximos meses. A nivel comercial y de la mercadotecnia, la Navidad ya llegó a la ciudad con una lluvia de ofertas y promociones en juguetes y artículos de temporada. La gente sigue gastando de manera normal sin tener en cuenta que cada peso vale ya un 30%; mantiene su ritmo de endeudamiento con sus acreedores, pero hay que tomar precauciones.
Toda esta lista de medidas más o menos eficaces y buenas intenciones, obtenidas en un paseo rápido por Internet, nos hacen meditar sobre el consumismo galopante e imparable que nos invade.
Es lamentable que por Navidad se siga optando por lo material y se coloque en un segundo nivel regalar afecto y sinceridad. Mantener los valores de austeridad en el seno familiar debería ser el objetivo no sólo para estas fiestas sino una norma de vida, sea en tiempos de crisis o en tiempos de bonanza.

ITE-129. Tema Clau: Les despeses nadalenques en temps de crisi econòmica - dibuix

Dibuix original de Míriam Ruiz Martínez

ITE-129. Llum i aliment

Per amor al diner, us explotaran valent-se de paraules enganyoses.
(Segona carta de Pere, 2-3).

ITE-129. Noticia-Misión

Desde su llegada a Senegal en 1980, las Franciscanas Misioneras de Maria, además de las actividades pastorales en las parroquias, han dedicado su apostolado a la mejora de las condiciones de vida de las mujeres. Ya a partir del 1981 las mujeres de etnia bassari y peulh y de otros grupos, en el distrito de Salemata (Dakar), han podido frecuentar cursos de tres años de lengua francesa, aritmética y costura (punto y bordado) además de insertarse en programas de menaje familiar y educación sobre higiene doméstica.
El objetivo principal de estas iniciativas es formar mujeres capaces de transmitir sus conocimientos al resto de la aldea, aportando así mejoras en la economía del grupo. Por este motivo las religiosas siguen de cerca su integración y organizan las actividades para implicar al mayor número posible de mujeres.
Con este objetivo, a partir de 1992 se han organizado diversos cursos de formación directamente en las aldeas, tratando así de poner un dique a los éxodos que golpean las poblaciones rurales. Por medio de una formación en el lugar, las jóvenes han aprendido a cultivar sus campos y a criar el ganado.
Las Franciscanas Misioneras de Maria están presentes en la actualidad en unas veinte aldeas con sus programas de microdesarrollo económico.
Desde 1992 el Centro de formación técnica de Salemata es destinado a escuela nocturna para las chicas de las aldeas cercanas. En los últimos tres años el aumento de las personas que lo frecuentan ha llevado a las religiosas a abrir una nueva escuela en su casa de Providence, que asegura alojamiento y comida a 30 estudiantes. Además, desde 2006 la diócesis de Tambacounda organiza una serie de seminarios para la promoción del trabajo en grupos femeninos.

La comunidad católica de Lu Dong, en la diócesis de Tong Zhou (hoy Wei Nan), de la provincia de Shaan Xi (China), vivió cien años de su reciente historia sin una iglesia. Este largo periodo llegó a su fin durante el mes de agosto cuando el obispo, Mons. José Tong Chang Ping, junto con otros cuarenta sacerdotes presidió dos solemnes celebraciones los días 4 y 5 con motivo de la consagración de dos nuevas iglesias con la participaron de más de tres mil fieles.
Las celebraciones incluyeron una gran Procesión Eucarística, momentos de fiesta y fuegos artificiales para rendir un homenaje de manera particular a la Inmaculada Concepción, a quién se le dedicó la segunda iglesia.
La comunidad de Lu Dong, en la diócesis de Tong Zhou, cuenta con más de mil fieles reagrupados en dos aldeas. Este lugar fue también el refugio del obispo franciscano de origen italiano Mons. Francesco Magi de Dervio (1766-1785) durante la persecución. Históricamente ha sido siempre una zona pobre y poco desarrollada. Desde 1995, gracias al esfuerzo de sacerdotes y fieles, y con la ayuda de los católicos de las otras comunidades, se han podido constituir poco a poco grupos de oración, un centro de formación, un pequeño santuario y también una casa para los ancianos así como la casa para la acogida de turistas y el “Grupo artístico católico”.
Finalmente la consagración de las dos nuevas iglesias, una por aldea, constituyó una importante etapa en el camino de fe de estas dos comunidades. Así, después de cien años, los católicos de Lu Dong han podido definitivamente cerrar una etapa de su historia sin iglesia.
La diócesis de Tong Zhou (hoy Wei Nan), misión franciscana italiana, cuenta en la actualidad con más de 12.000 fieles, 26 sacerdotes, cuarenta religiosas y tres seminaristas mayores. Además unos veinte seminaristas mayores estudian o prestan servicio pastoral en otras diócesis o comunidades. En estos últimos años se han podido abrir 35 iglesias.

ITE-129. Celebració del 40è aniversari de la parròquia de la Mare de Déu de Lourdes de Badalona

El diumenge 12 d’octubre es va fer la celebració del 40è aniversari de la parròquia de la Mare de Déu de Lourdes de Badalona, amb una missa solemne concelebrada que va presidir el cardenal-arquebisbe de Barcelona, Monsenyor Lluís Martínez Sistach.

ITE-129. Nadal

Mn. Miquel

Al apropar-nos al Nadal, res millor que agafar un text d’un dels Pares de l’Església per reflexionar i sentir-lo d’aquesta manera més a prop. És un text dels sermons de sant Pere Crisòleg, bisbe:
“Tot i que en el misteri de l’encarnació del Senyor sempre hi ha hagut senyals molt clares de la seva divinitat, no obstant, la solemnitat d’avui (Epifania) ens revela i ens fa veure, de moltes maneres, que Déu va revestir-se d’un cos humà, a fi que la nostra mortalitat, embolcallada sempre de foscors, no perdi per la ignorància el gran benefici que per la sola gràcia ha merescut tenir i posseir.
Perquè el qui va voler néixer per nosaltres volgué que no l’ignoréssim i per això ho va fer saber. Perquè aquest gran misteri de pietat no es tornés ocasió d’un gran error.
Avui el mag troba plorant en un bressol aquell que cercava fulgent entre els estels. Avui el mag admira resplendent entre bolquers aquell que, amagat, intentava descobrir feia temps en els astres.
Avui el mag medita, amb un gran estupor, el que veu allà: el cal en la terra, la terra en el cel, l’home en Déu i Déu en l’home; veu reclòs un cos petitíssim aquell que tots els segles no poden encabir. I, quan el veu, amb els dons místics confessa sense discussions què creu: amb l’encens el creu Déu, amb l’or rei i, amb la mirra, l’home mortal.
I resulta que el gentil, que era l’últim, ara és el primer, perquè la fe dels mags va consagrar la creença de les nacions.”
“Avui Jesús ha entrat a les aigües del Jordà a trencar els pecats del món: Joan mateix dóna testimoniatge que és per això que ha vingut Crist: Mireu l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món.
Avui és el servent qui té el Senyor, l’home té Déu, Joan té Crist; el té per rebre d’ell el perdó, no pas per donar-li.
Avui passa el que diu el profeta; la veu del Senyor sobre les aigües. Quina veu?: Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.
Avui l’Esperit sobrevola damunt les aigües en forma de colom per tal que, així com aquell altre colom va anunciar a Noè que el diluvi s’havia retirat del món, no altrament per senyal d’aquest fos conegut que el naufragi perpetu del món s’havia acabat. I el colom no va fer com aquell primer, que va dur un branquilló d’olivera vella, sinó que vessà sobre el cap del nou Adam tot l’ungiment del crisma nou, per a complir el que havia dit el profeta: El teu Déu t’ha ungit en perfums de festa, preferint-te als teus companys.”
“Avui Crist dóna inici als senyals celestials quan converteix l’aigua en vi. Però l’aigua s’havia de convertir en el misteri de la sang, per tal que Crist oferís el vi del calze del seu cos als qui el beuen. Així s’acomplí allò del profeta: Ompliu a vessar la meva copa.”
Sant Nadal i bones festes a tots els subscriptors i lectors d’aquesta revista.

ITE-129. Informació parroquial

Notícies de la Parròquia de la Mare de Déu de Lourdes de Badalona

Cáritas parroquial
En los meses de septiembre y octubre se entregó a familias necesitadas un total de 683 euros (113.693 pesetas) en concepto de alquileres, electricidad, agua, gas y comida. En este mismo tiempo, se recaudó la suma de 1.044 euros (173.706 pesetas). Gracias a Dios, esta vez la recaudación ha superado las entregas, debido a que se han recibido varios billetes de 50 euros, lo que ha hecho aumentar el total.
Damos las gracias a todos los donantes que hacen posible, con su colaboración, esta obra de solidaridad parroquial para los más necesitados de nuestro entorno social.
Al mismo tiempo, cada mes se han repartido un muy buen lote de comida a unas 20 familias.
También el ropero parroquial ha distribuido, todos los martes, la ropa que los solicitantes demandaban. Es una ropa en buen estado para ser llevada.

Campaña de alimentos
En el tiempo de Adviento iniciamos esta campaña desde hace muchos años. Invitamos a los feligreses a que depositen, al pie del altar, como una ofrenda, un lote de comida o, en su defecto, dejen su importe en el buzón de Cáritas. Gracias a Dios, la feligresía acostumbra a corresponder generosamente a esta llamada. También colabora algún colegio y alguna Asociación de Vecinos. Esta campaña finaliza por Navidad.

Misa de Nochebuena
Tendrá lugar el día 24 de diciembre a las 12 de la noche. El día de Navidad se suprime la misa de las 10,15 y, por San Esteban, sólo hay misa por la mañana a las 10,15.

Belén Navideño
Como todos los años, el Sr. Vicenç Benedicto montará un artístico belén para deleite de pequeños y también de los mayores.

ITE-129. Notícies que fan pensar - I

Comentades per G.B.S.

Un nou catòlic vol canviar Europa
Magdi Allam és un sociòleg i periodista nascut a Egipte, que viu a Roma des de fa 35 anys. A la capital italiana hi va fer els seus estudis i fins ara ha treballat en un prestigiós diari on ha arribat a ser el subdirector. Es va fer molt conegut perquè, des de la seva condició d’intel•lectual musulmà moderat, en els seus llibres i articles criticava molt severament l’islamisme radical. Això li va suposar rebre amenaces de mort i des de fa més de cinc anys té escortes permanents.
Després d’un procés de discerniment molt madurat, aquest home, que ara té 56 anys, es va convertir al catolicisme. El Papa Benet XVI el va batejar el mes de març d’aquest any, durant la missa de Pasqua. Ara es diu Magdi Cristiano Allam.
Ara ha decidit fundar un partit polític d’inspiració cristiana perquè considera que a Europa hi ha una profunda crisis de valors i d’identitat; segons ell, la nostra civilització s’equivoca consentint el “bonisme” (tot ho hem de trobar bé, no s’hi val denunciar allò que està malament), el laicisme, l’acceptació cega d’allò que és “islàmicament correcte”, el relativisme i el multiculturalisme mal entès. Diu que no vol que el prenguin per un convers il•luminat que actua por impulsos passionals perquè el seu itinerari espiritual es va iniciar quan tenia quatre anys i ha arribat lentament a la fe catòlica.
Amb una manera de pensar que es veu que està al corrent dels textos de Benet XVI, aquest nou catòlic vol que Europa es desvetlli i retorni a les seves arrels. És ben curiós que això ens ho hagi de proposar un exmusulmà nascut a El Caire.

ITE-129. Notícies que fan pensar - II

Comentades per G.B.S.

Les cèlul•les mare adultes són les que funcionen
Metges del Hospital Gregorio Marañón de Madrid han dut a terme una intervenció a una dona operada de càncer de mama reconstruint-li el pit amb la implantació de cèl•lules mare adultes obtingudes del greix d’una liposucció realitzada a ella mateixa unes hores abans. Donat l’èxit de la intervenció, s’ha decidit repetir-la en altres casos i tots han tingut un resultat satisfactori.
Davant d’aquests avenços, segueix sent incomprensible que encara hi hagi professionals que s’entesten en fer servir les cèl•lules extretes dels embrions humans.

ITE-129. Nou llibre: Estirpe Salvaje

Autora: Montse de Paz
Editorial Espasa

És un relat d’aprenentatge, supervivència i heroisme, on els seus protagonistes han de lluitar per viure i trobar el seu lloc en el món. A través d’un argument molt atzarós, el lector va seguint la vida dels personatges, el seu creixement i evolució, i com els valors que els uneixen els donen força i coratge per superar totes les dificultats. Ruslan i Yvanka queden orfes i perden la seva llar en la guerra que assola Slavamir. Un dia, una companyia de guerrers arriba al poble i els nens decideixen fugir amb ells. Ruslan lluitarà en la tropa del rei per convertir-se en un gran cavaller, i Yvanka aprendrà a sobreviure en un entorn hostil a las dones.
Estirpe Salvaje eleva un cant als valors de la família, l’amistat i la lleialtat. També hi surten altres temes, com el drama dels infants de la guerra, la discriminació de la dona i el seu difícil rol en una societat que la margina, així com les lluites provocades per l’ambició sense escrúpols.
La novel•la s’ha distribuït àmpliament per tot el país. Es pot trobar a les principals llibreries de Badalona.
Tots els beneficis de la venda aniran destinats a la Fundació ARSIS, de manera que, comprant aquest llibre, es fa un regal solidari al mateix temps que es gaudeix d’una lectura amena i plena de valors humans.
Montse de Paz Toldrà, nascuda a Lleida el 1970, és llicenciada en filologia anglesa i compta amb una experiència de més de 15 anys treballant a diverses organitzacions humanitàries. Actualment viu a Badalona i és co-fundadora i directora de la Fundació ARSIS.
És autora d’altres llibres: “Cómo curar los sentimientos negativos” i “Mujeres de Dios”.
Manté el blog Mujer y valores.

ITE-129. Sacrifici i esforç

Sara Antoja Xirau

La paraula sacrifici té sentits força diferents en funció del context i de la persona. El sacrifici és un concepte fortament vinculat a l’àmbit religiós per la seva arrel llatina sacrum facere (fer sagrat). A la vida quotidiana, però, utilitzem la paraula sacrifici per a designar l’esforç que ens costa fer una cosa que ens hem proposat i que no ens reporta cap plaer en el moment en què l’estem fent.
Sovint sentim en el nostre entorn comentaris com els d’uns pares dirigint-se al seu fill “amb el sacrifici que hem fet tota la vida per pagar-te els estudis i ara vols canviar de carrera... ets un desagraït!”. Aquest comentari, com molts d’altres, conté un missatge implícit en el qual es pot veure exemplificat com allò que entenen uns pares com a un sacrifici, per al seu fill es pot convertir en un sentiment de deute del fill cap als pares que fins i tot el faci renunciar a estudiar allò que vol o l’incapaciti per saber què vol només per complaure els anhels dels pares.
Aquest sentiment de deute sovint es torna crònic en la dinàmica familiar i acaba dificultant el creixement i l’autonomia del fill, ja que constantment se sent obligat a satisfer les expectatives dels pares. En situacions com aquesta es posa de manifest com en algunes ocasions darrera d’un “sacrifici” hi ha una intenció d’autorealització desplaçada cap als altres. Per exemple, aquell pare que no va poder estudiar alguna enginyeria i fa un gran sacrifici per aconseguir que el seu fill n’estudiï alguna, però i si el fill es decanta pels ensenyaments artístics?
No obstant això, hi ha moltes accions positives i que provenen d’un amor altruista que algunes persones consideren com a sacrifici. D’aquesta manera podem entendre el sacrifici com l’esforç personal dirigit a aconseguir un bé per a l’altre o per a un mateix i que suposa una satisfacció per a qui realitza l’esforç i aconsegueix l’objectiu proposat. Carl Gustav Jung, un dels precursors de la psicoanàlisi, va escriure que el sacrifici és una pèrdua intencionada, i que com a tal no és una pèrdua sinó un guany, perquè el poder renunciar conscientment a certes coses demostra domini propi. Efectivament, el saber fer sacrificis augmenta la consciència d’un mateix: qui sóc, què sóc, fins on puc arribar i de què sóc capaç. Segons com, un sacrifici podria ser l’antídot contra el sentir-se fràgil i a mercè dels altres.
Quan algú se sacrifica per un altre, fàcilment apareix un sentiment de deute cap a qui s’ha sacrificat, mentre que quan algú fa l’esforç per ajudar a un altre el que sol aparèixer és un sentiment d’agraïment. L’experiència demostra que l’esforç per ajudar algú i l’agraïment que desperta són fenòmens més constructius i favorables per al propi equilibri emocional que no pas el sacrifici i el sentiment de deute.
Darrerament s’ha posat molt de moda el concepte de la cultura de l’esforç. Malgrat tot, la gent que defensa aquesta idea es planteja l’esforç com un objectiu i no pas com una eina. És necessari tenir la capacitat per esforçar-se per tal d’arribar a uns objectius determinats, però no podem pretendre que l’esforç es converteixi en una forma de vida. Per tal d’aconseguir la felicitat, haurem d’esforçar-nos molt sovint, però l’objectiu és ser feliç, no ser esforçat. No caldria fer esforços innecessaris per assolir allò que desitjo. La societat ens posa al nostre abast un gran nombre d’eines per assolir el mateix que es feia abans però amb menys esforç i això no és dolent si serveix per ajudar-nos a anar encara més lluny.
No és cert que hàgim de valorar més allò que hem aconseguit amb esforç, hem de valorar allò que ens agrada. Per exemple: molta gent diu que quan arribes a dalt d’una muntanya després d’una llarga caminada i de molt de cansament, encara valores més el paisatge que pots veure. No hi estic d’acord: crec que m’ha d’agradar igual el paisatge tant si he pujat a peu com si ho he fet amb helicòpter. I això no vol dir que no hàgim de promoure la cultura de l’esforç, però no cal convertir-la en un mite.

ITE-129. Racó literari

per Judith Monés Llivina

En aquestes dates nadalenques, en les que la innocència dels nostres “Pastorets” s’enfronta a la malícia de les “fures” de l’infern, us proposem un llibre singular del conegut escriptor irlandès C.S. Lewis, autor entre d’altres de les famoses i recentment portades al cinema “Cròniques de Nàrnia”.
Gran amic de J.R.R. Tolkien i de G.K. Chesterton, es convertí al cristianisme des d’un ateisme militant, tal com descriu en la seva obra “Sorprendido por la alegría”: “Me tienen que imaginar estando solo en Magdalen, noche tras noche, sintiendo, cada vez que mi mente se alejaba por unos segundos de mi trabajo, el lento venir de Él a quien yo honestamente había tratado de no conocer. Aquel a quien yo le había temido finalmente me alcanzó. En 1929 me entregué, y admití que Dios era Dios, y me arrodillé y oré.”
“Cartas del diablo a su sobrino” destaca per la seva fina ironia i per un plantejament ben original. Recull la correspondència imaginària entre un ancià i ja retirat diable, Escrutop, i el seu jove nebot, Orugari, enviat a la seva primera missió amb un humà. L’autor ens va descrivint les diferents vies per les quals l’inexpert Orugari intentarà que el seu pacient s’allunyi de Déu i de tot el que remotament pugui fer-lo despertar de la seva inclinació al pecat.
La lluita del diable per enterbolir la ment, per tergiversar la realitat, per posar obstacles a la recerca de la veritat es va repetint en cadascuna de les epístoles. L’autor, amb un coneixement exquisit de la naturalesa humana i amb un estil àgil, divertit i brillant, transcriu l’enfrontament dialèctic entre el bé i el mal que es produeix en l’interior de tota consciència.
Des que es va publicar l’any 1941, amb un gran èxit de vendes, s’han anat succeint les edicions una rera l’altra, confirmant la intemporalitat d’aquesta obra.

“Cartas del diablo a su sobrino”. C.S.Lewis. Editorial Rialp (140 pàgines).

ITE-129. XXIV Tómbola Missionera

Durant la tarda del dissabte 25 d’octubre i el matí del diumenge 27, es va celebrar la Tómbola que cada any organitza el Servei Missioner a l’entrada del temple parroquial.
La recaptació va ser de 650 euros, una quantitat lleugerament superior a la de l’any passat, però sense acostar-se a la de 2005, que va ser de 685 euros, la més alta de totes les edicions de la tómbola.
Els guanys, com s’ha fet sempre, es lliuraran íntegrament a la Delegació diocesana de Missions, com aportació especial amb motiu de la diada del Domund.
Donem les gràcies a la participació generosa de les persones que van comprar els números i també a les empreses i comerços i alguns particulars que ens van proporcionar els objectes destinats a premis.
Aquests són els comerços i empreses que han col•laborat aquest any:

Basi S.A. (Lacoste)
Bodegas Pinord, S.A. (vins i caves)
Caixa Laietana
Farmàcia Maria Dolors Xirau Vergés
Isdin, S.A. (especialitats dermatològiques)
Nestlé España S.A.
Productes Codina, S.A. (sabons i detergents)

ITE-129. Va de contes: La síndrome de les sabates dos números més petites

Adaptació d’un conte de Jorge Bucay

Un home va entrar en una sabateria a primera hora del matí i un venedor amable se li va acostar:
─ En què el puc servir, senyor?
─ Voldria un parell de sabates negres com les de l’aparador.
─ De seguida, senyor. A veure... quin és el número que busca? Deu ser el 41, oi?
─ No, vull un 39, si us plau.
─ Perdoni senyor, fa vint anys que treballo venent sabates i estic convençut que el seu número és el 41. Potser encara li cabria un 40, però un 39...
─ Un 39, si us plau.
─ Perdoni, em permet que prengui mesura del seu peu?
─ Mesuri el que vulgui, però jo vull un parell de sabates del número 39.
El venedor va treure d’un calaix aquell estrany objecte que utilitzen els venedors de sabates per mesurar els peus i amb satisfacció va proclamar:
─ Ho veu? Tal com jo li deia: un 41!
─ Digui’m: qui pagarà les sabates, vostè o jo?
─ Vostè.
─ Bé doncs, em porta un 39?
El venedor, entre resignat i sorprès, va anar a buscar el parell de sabates del número 39. Mentre les buscava al magatzem se’n va adonar de què passava: les sabates no eren per ell, segurament eren per fer un regal.
─ Senyor, aquí les té: un parell de sabates negres del número 39.
─ Em podria deixar un calçador?
─ Llavors, les sabates són per vostè?
─ Sí, és clar. Em pot portar el calçador?
El calçador era imprescindible per aconseguir fer entrar els peus d’aquell home en aquelles sabates. Després de diversos intents i de ridícules posicions, el client va aconseguir ficar-hi els peus. Fent petits gemecs va ser capaç de caminar algunes passes, amb molta dificultat, sobre la catifa.
─ Estan bé. Me les emporto.
El venedor sentia dolor en els seus propis peus només imaginant-se els dits d’aquell home comprimits dins de les sabates.
─ Les embolico?
─ No, gràcies. Me les emporto posades.
El client va sortir de la botiga i va caminar, com va poder, les tres cantonades que el separaven de la seva feina. L’home treballava de caixer en un banc i, a les quatre de la tarda, després d’haver passat més de sis hores dret dins d’aquelles sabates, la seva cara estava completament desencaixada i les llàgrimes de dolor queien inevitablement dels seus ulls. El seu company, el de la finestreta del costat, que l’havia estat observant durant tot el dia, li va preguntar:
─ Què et passa? Que et trobes malament?
─ No. Són les sabates, que em comprimeixen els peus.
─ Com és? Que s’han mullat i després s’han encongit?
─ No, són dos números més petites que els meus peus.
─ Però, de qui són?
─ Meves.
─ No ho entenc. I no et fan mal els peus?
─ Els peus m’estan matant.
─ Llavors?
─ T’ho explicaré. Mira: jo no visc una vida de grans satisfaccions. La veritat és que en els últims temps tinc molts pocs moments agradables.
─ I?
─ Jo ho passo molt malament amb aquestes sabates, pateixo un dolor terrible i el sofreixo en silenci, és cert. Però d’aquí unes hores, quan arribi a casa i me les tregui... T’imagines quin plaer més intens?

ITE-129. Finestra jove

Pregària tot caminant
per llmb


20. OBERT AL PROBLEMA SOCIAL
Els pobres! Una paraula que m’espanta, com les barraques o la malaltia, un mot que difícilment es troba en el meu vocabulari. Una paraula, però, que m’hauria de despertar l’ànima a la veritable fraternitat humana.
Sé que és urgent parlar, cridar, sacsejar, despertar tothom que no hi ha dret que, mentre poc més d’un 10% de la humanitat frueix del confort, la resta (el 90%!) no té cobertes les necessitats primàries.
I entre aquestes necessitats primàries no només hi ha les materials. També hi haig de comptar els que no reben compassió ni dignitat; les dones violades i maltractades; els nenes abandonats com gossos sense collar; els que pateixen solitud; els disminuïts, els afectats de malalties greus com la sida; els exiliats i immigrants; els moribunds; i tants i tants d’altres.
Senyor: jo tinc tot el temps que Tu em dones per fer tot el que haig de fer en aquesta vida. Què puc fer jo pels pobres materials i espirituals?
Ara la meva obligació és complir els meus deures d’estudiant o de treballador, però m’agradaria viure obert al problema social que pateix el món d’avui, el meu món, perquè, quan pugui, faci el que estigui a la meva mà.
Dóna’m disponibilitat i esperit de servei.

ITE-129. Què deiem ara fa 10 anys?

A la portada del número 69 de la revista ITE de novembre-desembre de 1998 hi havia un dibuix original de Cinta Vidal Agulló , el mateix que es va fer servir a la postal de Nadal editada aquell any pel Grup Missioner.
Sota el títol “Infancia y Navidad” els redactors de la revista parlen de les activitats del Grup Missioner i lamenten que hi hagi pocs joves disposats a col•laborar-hi. La manca de gent és un problema que ja fa anys que existeix.
El “Tema clau” de la secció “Opinions” era “La infancia en el mundo, hacia el fin del siglo XX” amb comentaris de Antonio Delgado, president de l’Asociación La Esperanza de los Niños; Celerino Anciano, dominic de Veneçuela; Juan Pundik, psicoanalista i president de l’Asociación para la Prevención del Maltrato al Hijo; Begoña Arbó Escrihuela, responsable de los apadrinamientos de los niños del Proyecto PAN de la ONG REMAR; Y Purificación Llaquet Baldellou, presidenta de Save the Children.
La frase de “Llum i aliment, les paraules de la Bíblia” era de l’Evangeli segons sant Mateu, 18, 5.
Les “Notícies que fan pensar” de G.B.S. tractaven els temes: “Els arguments d’un anticlericalisme anacrònic” criticant un document de l’Ajuntament de Barcelona en el que es proposava que els membres del consistori deixessin d’assistir a la missa del dia de la Mare de Déu de la Mercè; ”L’huracà, els ajuts i les despeses” comentant les aportacions que alguns països havien fet per pal•liar les destrosses fetes per un terrible huracà al continent americà; i “La clonació humana, un debat pel proper segle” fent-se ressò dels advertiments del Vaticà sobre la manipulació genètica i la possibilitat de la generació de “fills a la carta”.
Noticia-Misión de Q.Z.E. ocupava una pàgina.
Hi havia una crònica del VI Nadal Missioner, feta els dies 6, 7 i 8 de desembre. A més de la petita “paradeta” on es van vendre llibres, postals de Nadal, centres de taula, figures i moltes altres coses, es va organitzar una exposició dedicada als infants (nens del carrrer, infància maltractada), segells de correus relacionats amb la infància i el II Concurs de Dibuix Missioner que va tenir 28 participants. També es van fer projeccions de pel•lícules i documentals.
Es publicava un nou fragment de l’encíclica “Tertio milennio adveniente”.
Vicenç Benedicto signava l’article “Nadal i el pessebre?”
La “Selección de lecturas” de M. Carme Samaranch presentava fragments del llibre “El belén de puso Dios” de Enrique Monasterio.
Una crònica de la XIV Tómbola Missionera explicava que la recaptació havia estat la més alta de totes les edicions: 75.550 pessetes.
L’escrit de Mn. Miquel estava dedicat al Nadal.
La Informació parroquial, el Diccionario de pensamientos” la secció “Què dèiem ara fa 10 anys?”, “El nostre calendari”, una petita resenya de les activitats de l’Esplai de la Parròquia i l’ITEglífico tancaven el número.

ITE-129. Endevinalla bíblica

Joan B. Trifao

Sant Mateu és l’únic evangelista que explica la matança dels innocents i la fugida de la Sagrada Família a Egipte. L’autor relaciona la matança amb un text de l’Antic Testament. De quin profeta es tracta?
A – Miquees
B - Jeremies
C – Isaïes
D - Ezequiel

Si no recordes la resposta, hauràs de repassar el capítol 2 de l’Evangeli segons sant Mateu. Després, la podràs comprovar ala darrera pàgina d’aquest mateix número de la revista.

ITE-129. ITEglífico

E.F.

La respuesta a este jeroglífico es lo que cada año, por estas fechas, el Sr. Vicenç monta en la parroquia de Ntra. Sra. de Lourdes de Badalona.

cordero (en catalán) + 50 + preposición
Si no has descifrado la respuesta, puedes encontrar ayuda en las páginas de este número de ITE.

ITE-129. Solució a l'Endevinalla bíblica i a l'ITEglífico

Solució a l’Endevinalla bíblica: B
Solución al ITEglífico: BELEN