per Judith Monés LlivinaEn aquestes dates nadalenques, en les que la innocència dels nostres “Pastorets” s’enfronta a la malícia de les “fures” de l’infern, us proposem un llibre singular del conegut escriptor irlandès C.S. Lewis, autor entre d’altres de les famoses i recentment portades al cinema “Cròniques de Nàrnia”.
Gran amic de J.R.R. Tolkien i de G.K. Chesterton, es convertí al cristianisme des d’un ateisme militant, tal com descriu en la seva obra “Sorprendido por la alegría”: “Me tienen que imaginar estando solo en Magdalen, noche tras noche, sintiendo, cada vez que mi mente se alejaba por unos segundos de mi trabajo, el lento venir de Él a quien yo honestamente había tratado de no conocer. Aquel a quien yo le había temido finalmente me alcanzó. En 1929 me entregué, y admití que Dios era Dios, y me arrodillé y oré.”
“Cartas del diablo a su sobrino” destaca per la seva fina ironia i per un plantejament ben original. Recull la correspondència imaginària entre un ancià i ja retirat diable, Escrutop, i el seu jove nebot, Orugari, enviat a la seva primera missió amb un humà. L’autor ens va descrivint les diferents vies per les quals l’inexpert Orugari intentarà que el seu pacient s’allunyi de Déu i de tot el que remotament pugui fer-lo despertar de la seva inclinació al pecat.
La lluita del diable per enterbolir la ment, per tergiversar la realitat, per posar obstacles a la recerca de la veritat es va repetint en cadascuna de les epístoles. L’autor, amb un coneixement exquisit de la naturalesa humana i amb un estil àgil, divertit i brillant, transcriu l’enfrontament dialèctic entre el bé i el mal que es produeix en l’interior de tota consciència.
Des que es va publicar l’any 1941, amb un gran èxit de vendes, s’han anat succeint les edicions una rera l’altra, confirmant la intemporalitat d’aquesta obra.
“Cartas del diablo a su sobrino”. C.S.Lewis. Editorial Rialp (140 pàgines).
