Pregària tot caminant
per llmb
20. OBERT AL PROBLEMA SOCIAL
Els pobres! Una paraula que m’espanta, com les barraques o la malaltia, un mot que difícilment es troba en el meu vocabulari. Una paraula, però, que m’hauria de despertar l’ànima a la veritable fraternitat humana.
Sé que és urgent parlar, cridar, sacsejar, despertar tothom que no hi ha dret que, mentre poc més d’un 10% de la humanitat frueix del confort, la resta (el 90%!) no té cobertes les necessitats primàries.
I entre aquestes necessitats primàries no només hi ha les materials. També hi haig de comptar els que no reben compassió ni dignitat; les dones violades i maltractades; els nenes abandonats com gossos sense collar; els que pateixen solitud; els disminuïts, els afectats de malalties greus com la sida; els exiliats i immigrants; els moribunds; i tants i tants d’altres.
Senyor: jo tinc tot el temps que Tu em dones per fer tot el que haig de fer en aquesta vida. Què puc fer jo pels pobres materials i espirituals?
Ara la meva obligació és complir els meus deures d’estudiant o de treballador, però m’agradaria viure obert al problema social que pateix el món d’avui, el meu món, perquè, quan pugui, faci el que estigui a la meva mà.
Dóna’m disponibilitat i esperit de servei.
per llmb
20. OBERT AL PROBLEMA SOCIAL
Els pobres! Una paraula que m’espanta, com les barraques o la malaltia, un mot que difícilment es troba en el meu vocabulari. Una paraula, però, que m’hauria de despertar l’ànima a la veritable fraternitat humana.
Sé que és urgent parlar, cridar, sacsejar, despertar tothom que no hi ha dret que, mentre poc més d’un 10% de la humanitat frueix del confort, la resta (el 90%!) no té cobertes les necessitats primàries.
I entre aquestes necessitats primàries no només hi ha les materials. També hi haig de comptar els que no reben compassió ni dignitat; les dones violades i maltractades; els nenes abandonats com gossos sense collar; els que pateixen solitud; els disminuïts, els afectats de malalties greus com la sida; els exiliats i immigrants; els moribunds; i tants i tants d’altres.
Senyor: jo tinc tot el temps que Tu em dones per fer tot el que haig de fer en aquesta vida. Què puc fer jo pels pobres materials i espirituals?
Ara la meva obligació és complir els meus deures d’estudiant o de treballador, però m’agradaria viure obert al problema social que pateix el món d’avui, el meu món, perquè, quan pugui, faci el que estigui a la meva mà.
Dóna’m disponibilitat i esperit de servei.
