Mn. Miquel
Al apropar-nos al Nadal, res millor que agafar un text d’un dels Pares de l’Església per reflexionar i sentir-lo d’aquesta manera més a prop. És un text dels sermons de sant Pere Crisòleg, bisbe:
“Tot i que en el misteri de l’encarnació del Senyor sempre hi ha hagut senyals molt clares de la seva divinitat, no obstant, la solemnitat d’avui (Epifania) ens revela i ens fa veure, de moltes maneres, que Déu va revestir-se d’un cos humà, a fi que la nostra mortalitat, embolcallada sempre de foscors, no perdi per la ignorància el gran benefici que per la sola gràcia ha merescut tenir i posseir.
Perquè el qui va voler néixer per nosaltres volgué que no l’ignoréssim i per això ho va fer saber. Perquè aquest gran misteri de pietat no es tornés ocasió d’un gran error.
Avui el mag troba plorant en un bressol aquell que cercava fulgent entre els estels. Avui el mag admira resplendent entre bolquers aquell que, amagat, intentava descobrir feia temps en els astres.
Avui el mag medita, amb un gran estupor, el que veu allà: el cal en la terra, la terra en el cel, l’home en Déu i Déu en l’home; veu reclòs un cos petitíssim aquell que tots els segles no poden encabir. I, quan el veu, amb els dons místics confessa sense discussions què creu: amb l’encens el creu Déu, amb l’or rei i, amb la mirra, l’home mortal.
I resulta que el gentil, que era l’últim, ara és el primer, perquè la fe dels mags va consagrar la creença de les nacions.”
“Avui Jesús ha entrat a les aigües del Jordà a trencar els pecats del món: Joan mateix dóna testimoniatge que és per això que ha vingut Crist: Mireu l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món.
Avui és el servent qui té el Senyor, l’home té Déu, Joan té Crist; el té per rebre d’ell el perdó, no pas per donar-li.
Avui passa el que diu el profeta; la veu del Senyor sobre les aigües. Quina veu?: Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.
Avui l’Esperit sobrevola damunt les aigües en forma de colom per tal que, així com aquell altre colom va anunciar a Noè que el diluvi s’havia retirat del món, no altrament per senyal d’aquest fos conegut que el naufragi perpetu del món s’havia acabat. I el colom no va fer com aquell primer, que va dur un branquilló d’olivera vella, sinó que vessà sobre el cap del nou Adam tot l’ungiment del crisma nou, per a complir el que havia dit el profeta: El teu Déu t’ha ungit en perfums de festa, preferint-te als teus companys.”
“Avui Crist dóna inici als senyals celestials quan converteix l’aigua en vi. Però l’aigua s’havia de convertir en el misteri de la sang, per tal que Crist oferís el vi del calze del seu cos als qui el beuen. Així s’acomplí allò del profeta: Ompliu a vessar la meva copa.”
Sant Nadal i bones festes a tots els subscriptors i lectors d’aquesta revista.
