2 de juny del 2007

ITE-120. Finestra jove

Pregària tot caminant
per
llmb


11. VIVINT UN IDEAL
La vida és plena de problemes. I el meu problema més urgent és saber què faré de la meva vida. Al costat d’aquest, tots els altres problemes no tenen cap importància.
Mai no podrà una generació de joves tous, aburgesats i sense cap ideal, donar una solució als problemes de la nostra època. Per què no ser jo un dels qui arrisquen la vida per l’ideal d’una vida de servei?
Tu has dir, Senyor, que ningú té un amor més gran que aquell que dóna la vida pels seus germans; i jo entenc que “donar la vida” no vol dir només deixar-se matar, sinó més aviat donar cada dia part dels teu ser, del teu saber i del teu tenir.
Jo no vull ser “un de tants”. Vull sentir a l’ànima la crida dels cims, la força alhora de mil primaveres. Voldria sembrar inquietuds, despertar els adormits, portar la pau als qui tenen la guerra i guerra als qui tenen pau.
M’agradaria tenir un ideal d’acord amb la teva voluntat, caminar cap a on i per on Tu vols que camini, saber viure l’Evangeli amb l’exigència de cada una de les seves sentències.
Senyor, poso totes aquestes intencions a les teves mans.
El desig hi és, però jo sóc molt feble. Dóna’m a cada moment la força i la llum que necessiti per convertir aquests desigs en realitat.