Josep Oriol Pujol i Humet
Director General
Fundació Pere Tarrés
Director General
Fundació Pere Tarrés
Qualsevol iniciativa adreçada a terceres persones ha de mostrar-se creïble. Com diu un dels principis del marketing, tot producte o servei ha de satisfer els clients o usuaris i, a la vegada, aquests han de percebre la solvència i rigorositat de la marca. Les empreses inverteixen quantitats importants per tal de posicionar les seves marques i defensar-ne els atributs, un dels quals és sempre la qualitat del producte. Quan el que s’ofereix són productes intangibles, com algun tipus de servei, propostes de formació, de cooperació, o de difusió de missatges nobles, la credibilitat de l’organització impulsora és fonamental. Això és el que succeeix en el cas de les l’ONG, fundacions i associacions. Si no es té una percepció positiva d’aquest tipus d’entitats i, a la vegada, el seu treball i manera de fer estan valorats com a rigorosos, els missatges i accions que en provinguin difícilment aconseguiran adhesions i obtindran la confiança suficient per rebre les contribucions econòmiques necessàries.
La credibilitat l’ha d’aconseguir cada organització no lucrativa per ella mateixa. Així i tot, la valoració general del conjunt repercuteix en cadascuna d’elles i, al mateix temps, si una falla en la seva acció quotidiana la valoració de la resta d’entitats queda afectada. La desqualificació d’una, a mig termini, repercuteix en la desqualificació del conjunt. És per això que és molt important la responsabilitat de totes i cadascuna de les fundacions, associacions i ONG, tant per a elles mateixes com per al conjunt del sector. El rigor en la gestió, la claredat en l’exposició de les finalitats i accions, la transparència en la gestió i els òrgans de govern adequats afavoreixen aquesta credibilitat.
La societat catalana ha estat especialment rigorosa pel que fa a l’associacionisme i a la iniciativa social de tot tipus. Possiblement aquesta realitat és fruit, entre altres raons, de la manca d’un estat propi, fet que ha afavorit una societat més dinàmica a l’hora d’atendre les necessitats socials i les inquietuds culturals. D’aquí que les ONG, les entitats d’àmplia base social i les fundacions tinguin un reconeixement social significatiu. La cura extrema de comportaments ètics ha de ser un principi inamovible en la direcció de qualsevol organització no lucrativa.
Davant de noves iniciatives de fundar o constituir entitats és bo reflexionar sobre el veritable objectiu que es persegueix. El naixement d’algunes funda-cions d’empreses, concebudes sobretot des de la perspectiva del marketing, pot debilitar el conjunt del sector. Si a la presència d’aquestes entitats hi afegim les què estan sota sospita de frau, ens trobem amb l’aparició d’un cert descrèdit del sector no lucratiu. S’imposa, doncs, una acció positiva i conjunta de les veritables ONG, fundacions i associacions amb una sòlida trajectòria. Així la societat podrà diferenciar les entitats constituïdes amb una finalitat honesta de les que es mouen per altres interessos. El ràpid creixement de les entitats no lucratives en la nostra societat obliga a defensar-ne la seva naturalesa i a presentar-les amb transparència. Si no es fa d’aquesta manera, totes en sortiran perjudicades i, el que és pitjor, afectarà negativament aquelles causes tan necessàries per a les quals treballem.
