Mn. Jordi Jorba ens ha fet arribar una de les seves cartes circulars des de Calama (Xile):
Ja estem arribant al temps en que celebrem els sants: Lluís, Joan, Pere i Pau, Joaquim i Anna, Jaume, la Mare de Déu del Carme… Crec que és un bon moment per escriure-us i informar-vos de la meva vida i la d’aquest poble xilè, que tant estimo. També, per fer-vos arribar la meva salutació i felicitació a tants que celebrareu el “sant”. A tots us recordo especialment amb l’afecte i la pregària quan s’escau la vostra diada onomàstica.
Els qui m’escriviu us queixeu de la calor que fa a Catalunya. Aquí estem en ple hivern i ens cal dormir amb un parell de flassades. Quina enveja, oi? Però també, amb el fred, venen els refredats i, aquí al desert, el vent i la pols que es fiquen per tot arreu.
El diumenge, dia 10 de juny, va ser festa grossa a Calama. El nostre bisbe, Guillermo, celebrava 25 anys de la seva ordenació sacerdotal. Va voler recordar-ho amb la compra d’un local que ara és la nova capella d’un dels tres barris “poblaciones” que formen la nostra Parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu. A la tarda i al carrer del costat de la nova capella, el bisbe va presidir la celebració de la missa del Corpus. Després vam anar en processó fins a la plaça de la catedral. Érem més de 2.000 persones. La ciutat de Calama ja s’acosta als 200.000 habitants.
El dia 13, diada de Sant Antoni de Pàdua, vam celebrar els 25 anys de la llar d’avis “Mi Hogar” fundada pel meu company, Mn. Enric Olivé. Acull els vellets més abandonats de Calama i es manté amb les ajudes d’aquí i dels amics de Barcelona, que han permès anar millorant molt aquella casa tant senzilla en la que va començar. No té cap aportació de les autoritats civils.
Aquests dies han estat marcats per la greu malaltia d’una de les dues filles de la presidenta Bachellet. Això ha tranquil·litzat una mica l’ambient polític que ataca el seu govern. Els dos partits de la dreta imiten als d’Espanya i l’ataquen sense parar. No volen un cinquè govern socialista-demòcrata cristià-radical després de la dictadura de Pinochet. Els mateixos polítics del Govern no ajuden pas a la presidenta. Sovint, el Parlament, sembla “una olla de grills”.
La macroeconomia dels país va molt bé, gràcies al bon preu del coure a nivell internacional. La majoria de la gent dels meus barris no en gaudeixen pas massa. Ja us he explicat altres vegades que la diferència entre els rics (inclosos els treballadors “fixos” –no els eventuals– de les grans mines del coure) i l’altra gent, és cada cop més gran. Les ajudes vostres em permeten “donar una mà” discreta als agents pastorals de la parròquia, a les religioses que atenen la capella i el taller de les dones “jefas de hogar” i a d’altres que viuen al dia. També puc adquirir Bíblies i Nous Testaments i facilitar-los a baix preu. Els nostres catòlics volen conèixer la Paraula de Déu!
No ens falten visites: el 27 d’aquest mes de juny, esperem la de dos bons companys preveres barcelonins que van treballar molt bé, durant anys, a aquesta Església del Nord de Xile: Mn. Joan Gras, a Antofagasta i Mn. Josep Serrano, més avall, a Copiapó. Visitaran el famós poble de San Pedro de Atacama i les fumaroles del Tatio. Después passaran a visitar als amics dels llocs on van exercir com a preveres missioners. Ells ens portaran notícies “fresques” de casa nostra.
Espero que aquesta carta “circular” us animi a escriure’m i explicar-me coses vostres. Així mantenim l’amistat i relació mútua de tants anys.
Prego per vosaltres. Feu-ho vosaltres també per mi.
Ja estem arribant al temps en que celebrem els sants: Lluís, Joan, Pere i Pau, Joaquim i Anna, Jaume, la Mare de Déu del Carme… Crec que és un bon moment per escriure-us i informar-vos de la meva vida i la d’aquest poble xilè, que tant estimo. També, per fer-vos arribar la meva salutació i felicitació a tants que celebrareu el “sant”. A tots us recordo especialment amb l’afecte i la pregària quan s’escau la vostra diada onomàstica.
Els qui m’escriviu us queixeu de la calor que fa a Catalunya. Aquí estem en ple hivern i ens cal dormir amb un parell de flassades. Quina enveja, oi? Però també, amb el fred, venen els refredats i, aquí al desert, el vent i la pols que es fiquen per tot arreu.
El diumenge, dia 10 de juny, va ser festa grossa a Calama. El nostre bisbe, Guillermo, celebrava 25 anys de la seva ordenació sacerdotal. Va voler recordar-ho amb la compra d’un local que ara és la nova capella d’un dels tres barris “poblaciones” que formen la nostra Parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu. A la tarda i al carrer del costat de la nova capella, el bisbe va presidir la celebració de la missa del Corpus. Després vam anar en processó fins a la plaça de la catedral. Érem més de 2.000 persones. La ciutat de Calama ja s’acosta als 200.000 habitants.
El dia 13, diada de Sant Antoni de Pàdua, vam celebrar els 25 anys de la llar d’avis “Mi Hogar” fundada pel meu company, Mn. Enric Olivé. Acull els vellets més abandonats de Calama i es manté amb les ajudes d’aquí i dels amics de Barcelona, que han permès anar millorant molt aquella casa tant senzilla en la que va començar. No té cap aportació de les autoritats civils.
Aquests dies han estat marcats per la greu malaltia d’una de les dues filles de la presidenta Bachellet. Això ha tranquil·litzat una mica l’ambient polític que ataca el seu govern. Els dos partits de la dreta imiten als d’Espanya i l’ataquen sense parar. No volen un cinquè govern socialista-demòcrata cristià-radical després de la dictadura de Pinochet. Els mateixos polítics del Govern no ajuden pas a la presidenta. Sovint, el Parlament, sembla “una olla de grills”.
La macroeconomia dels país va molt bé, gràcies al bon preu del coure a nivell internacional. La majoria de la gent dels meus barris no en gaudeixen pas massa. Ja us he explicat altres vegades que la diferència entre els rics (inclosos els treballadors “fixos” –no els eventuals– de les grans mines del coure) i l’altra gent, és cada cop més gran. Les ajudes vostres em permeten “donar una mà” discreta als agents pastorals de la parròquia, a les religioses que atenen la capella i el taller de les dones “jefas de hogar” i a d’altres que viuen al dia. També puc adquirir Bíblies i Nous Testaments i facilitar-los a baix preu. Els nostres catòlics volen conèixer la Paraula de Déu!
No ens falten visites: el 27 d’aquest mes de juny, esperem la de dos bons companys preveres barcelonins que van treballar molt bé, durant anys, a aquesta Església del Nord de Xile: Mn. Joan Gras, a Antofagasta i Mn. Josep Serrano, més avall, a Copiapó. Visitaran el famós poble de San Pedro de Atacama i les fumaroles del Tatio. Después passaran a visitar als amics dels llocs on van exercir com a preveres missioners. Ells ens portaran notícies “fresques” de casa nostra.
Espero que aquesta carta “circular” us animi a escriure’m i explicar-me coses vostres. Així mantenim l’amistat i relació mútua de tants anys.
Prego per vosaltres. Feu-ho vosaltres també per mi.
Una forta abraçada,
Mn. Jordi Jorba
