Pregària tot caminant
per llmb
12. FORJANT LA VOLUNTAT
L’esdevenidor la societat, el món, pertanyeran sempre als homes i dones de caràcter, als homes i dones de voluntat. És millor tenir voluntat que intel·ligència.
La clau del triomf? Una voluntat constant, gràcies a la qual sabrem tornar a començar cada dia la nostra tasca.
Per arribar a tenir una veritable personalitat necessito una voluntat lúcida i forta.
Un jove amb empenta no es deixa portar pels seus sentiments i pel seu humor, sinó per les decisions de la seva voluntat.
La voluntat, però, suposa saber què es vol.
El secret d’un home o d’una dona amb voluntat és:
- concebre clarament l’objectiu
- deliberar sobre el pro i el contra
- decidir-se valerosament
- executar cada decisió
Senyor: m’agradaria ser aquest home o aquesta dona de voluntat.
Dóna’m, Senyor, la força necessària per emprendre decididament aquest camí.
Dóna’m la voluntat de romandre ferm quan al meu voltant tothom es desanima; de continuar la marxa quan els altres es paren; de saber somriure quan em menyspreïn; de creure en l’albada quan és de nit; i d’esperar la primavera quan els arbres estan desfullats.
per llmb
12. FORJANT LA VOLUNTAT
L’esdevenidor la societat, el món, pertanyeran sempre als homes i dones de caràcter, als homes i dones de voluntat. És millor tenir voluntat que intel·ligència.
La clau del triomf? Una voluntat constant, gràcies a la qual sabrem tornar a començar cada dia la nostra tasca.
Per arribar a tenir una veritable personalitat necessito una voluntat lúcida i forta.
Un jove amb empenta no es deixa portar pels seus sentiments i pel seu humor, sinó per les decisions de la seva voluntat.
La voluntat, però, suposa saber què es vol.
El secret d’un home o d’una dona amb voluntat és:
- concebre clarament l’objectiu
- deliberar sobre el pro i el contra
- decidir-se valerosament
- executar cada decisió
Senyor: m’agradaria ser aquest home o aquesta dona de voluntat.
Dóna’m, Senyor, la força necessària per emprendre decididament aquest camí.
Dóna’m la voluntat de romandre ferm quan al meu voltant tothom es desanima; de continuar la marxa quan els altres es paren; de saber somriure quan em menyspreïn; de creure en l’albada quan és de nit; i d’esperar la primavera quan els arbres estan desfullats.
