Comentades per G.B.S.
Caricatures ofensives i mesures judicials discriminatòries
Una revista humorística ha publicat a la portada un acudit de molt mal gust amb la caricatura dels Prínceps d’Astúries. Un fiscal de l’Audiència va considerar que el dibuix “afectava l’honor y el nucli últim de la dignitat de les persones que s’hi veien representades” i va demanar que un jutge prengués mesures cautelars urgents contra la publicació. Com a conseqüència, es va dictar una ordre de retirada de tots els exemplars de la revista que estaven a la venda i la incautació del motlle del dibuix. També es va fer tancar la pàgina web de la revista perquè exhibia l’acudit.
Certament, la caricatura denigra la imatge dels prínceps, però la mesura que s’ha pres ha actuat precisament en contra del que es pretenia. Quan es pren una decisió d’aquesta envergadura, s’entén que es fa perquè es vol evitar la difusió d’allò que es considera incorrecte o inacceptable. Però, ¿quin sentit té, en l’era d’Internet, segrestar una revista? S’ha aplicat una llei desfasada perquè això d’incautar el motlle del dibuix és un anacronisme. Les impremtes ja fa molts anys que no funcionen amb motlles de plom!
A moltes persones que no són lectors d’aquesta revista i potser fins i tot desconeixien la seva existència, ara els ha arribat la notícia del segrest i això els ha obert la curiositat per veure el dibuix. Molts diaris i cadenes de televisió, al donar la notícia, l’han reproduït; també a Internet es pot veure en moltes webs. La decisió judicial ha creat doncs un efecte multiplicador absolutament contrari a allò que teòricament pretenia. A més, ha provocat un debat sobre els límits de la llibertat d’expressió, en el que tothom hi ha participat, des d’angles ben diversos.
Potser hauria estat més lògic aplicar una sanció. A Espanya hi ha lleis que preveuen casos com aquests. Si la revista ja estava al carrer, la conducta més prudent hauria estat sancionar els responsables fugint del sensacionalisme que comporta una actuació tant conflictiva com ha estat el segrest.
Per altra banda, els mateixos càrrecs que s’han fet contra aquesta caricatura (insultant, barroera, ofensiva, etc) es podrien aplicar també a altres casos, perquè hi ha informacions i comentaris en determinats programes de televisió, de radio i en diaris i revistes, que no són ni tan sols criticats, malgrat que ofenen greument els sentiments de persones o col·lectius concrets. Tres casos han estat darrerament molt comentats i lamentablement sense intervenció dels poders públics: a Extremadura s’han publicat unes fotografies porno-blasfemes subvencionades amb diner públic, un equip madrileny de futbol ha confeccionat un vídeo de promoció amb imatges molt ultratjants de Jesús i, a Pamplona, una penya dels sanfermins portava una pancarta que ofenia Crist crucificat i insultava el bisbe de la diòcesis. Són exemples de casos en els que els fiscals, els jutges i el govern no s’han pronunciat. El president del govern espanyol, en el famós cas de les caricatures de Mahoma, va demanar solemnement als ciutadans que respectessin els creients de l’Islam però ara no demana el mateix respecte pels creients cristians.
