Pare nostre... Que bé que sona aquesta confiança! Quantes vegades ho oblidem i quantes t’ofenem, ofenent els germans nostres!
Que esteu en el cel... I que nosaltres substituïm per altres ídols que són als bancs, a la tele, a la discoteca...
Sigui santificat el vostre nom... Perdona’ns perquè més d’una vegada, en comptes de santificar el teu nom, l’amaguem i tenim por o vergonya de dir que et seguim.
Vingui a nosaltres el vostre regne... Quina alegria el dia que així sigui! Encara que cada cop és més difícil, ja que són pocs, molt pocs, els qui lluiten per fer-ho possible... N’hi ha molts que sembla que enlloc de voler-lo lluiten perquè s’allunyi, perquè no vingui mai; potser tenen por...
Faci’s la vostra voluntat... Quantes vegades modifiquem la teva voluntat fins que sigui clavada a la nostra...
Així a la terra com es fa en el cel... Mai o quasi mai es compleix la teva voluntat aquí, oi? Perquè has deixat l’ésser humà en llibertat i aquest t’ha traït. Com s’entén sinó un món ple d’odi, de guerra, de maldat, de distanciament?
Per què les persones no hem fet la teva voluntat? Per què no hem seguit el camí de Jesús? El camí comença per les coses més petites i insignificants que hi ha. S’acostuma a dir: “Un gra de sorra no fa una platja”. Però quan ens n’adonarem que sense sorra no hi haurà mai platja? I si tothom fa el mateix...
El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d'avui... Te’l demanem amb tota la cara, mentre molts d’altres no el tenen i nosaltres els hi neguem. Sí, és clar, els temps són difícils, encara que com a excusa no serveix: Jesús també ho tenia difícil i ho va fer. Però és que, a més del pa, neguem moltes coses al germà. A vegades li neguem escoltar-lo, donar-li suport, fer-lo sentir útil, comprendre’l, ajudar-lo, fer-li sentir que no està sol i tantes altres coses.
En canvi, quantes vegades ens riem del germà? Quantes vegades marginem? Quantes vegades insultem? Quantes vegades ens separem dels altres i no comptem amb ells? Quantes vegades un germà para la mà demanant ajuda i no rep resposta per part nostra? Quantes vegades, per culpa nostra, el germà se sent sol tot i estar envoltat de gent?
Senyor, a més de donar-nos pa, dóna’ns la força, el coratge i el sentit per fer camí sempre al costat dels germans.
I perdoneu les nostres culpes... Sí, Senyor, que són moltes. Sinó com s’entén que al món hi hagi tanta maldat? Ens vas dir que estiméssim el germà com a nosaltres mateixos, però pels nostres actes a vegades sembla que no ens estimem ni a nosaltres ni als altres. Perdona’ns, perquè cada cop que fem mal a un germà crucifiquem Crist una altra vegada.
Perdona’ns perquè mai no tenim temps per fer res, o almenys això diem.
Com nosaltres perdonem els nostres deutors... Perdona’ns per la cara que tenim quan diem això, doncs nosaltres et demanem que ens perdonis les culpes però poques vegades les perdonem als altres.
I no permeteu que caiguem en la temptació... Sí, Déu nostre, ajuda’ns a no caure, doncs ens costarà molt fer-ho nosaltres sols. Fes que ens adonem que no estem sols i que amb tu al nostre costat seguir el camí de Jesús no és tan difícil. Dóna’ns la mà i ensenya’ns el camí.
Ans deslliureu-nos de qualsevol mal... Són pocs els qui segueixen el teu camí. Ajuda’ls, aplana el seu camí i dóna’ls la força de superar els obstacles; fes que cada dia siguin més. Ajuda també els que no et veuen ni t’escolten.
Gràcies per continuar confiant en la humanitat!
Amén. Fes que avancem, que actuem, que siguem com una gran comunitat de germans que camina per un mateix camí, ajudant-se els uns als altres, cap a un mateix objectiu: la teva llum. Nosaltres, com tu, també confiem en la humanitat. I confiem que un dia vindrà el teu regne.
