Pregària tot caminant
per llmb
per llmb
4. SERÉ JO
De tant en tant, Senyor, penso que la fita de la meva joventut és SER i no SEMBLAR.
SER amb tota l’ànima amb tot el cor, amb tot el cos. SER davant jo mateix, davant els altres, davant Tu, Senyor.
M’agradaria ser autèntic com el pa i la sal, abandonar les estances exteriors i superficials de la vida i submergir-me en les profunditats de mi mateix, on tot és veritat.
Voldria ser capaç de ser sincer, encara que la sinceritat no em doni l’èxit que em donaria el SEMBLAR.
Per què aquesta por de ser jo mateix? Per què aquest gust a voler semblar el que no sóc?
Senyor: Desperta’m les ganes de voler SER i no SEMBLAR; i dóna’m forces perquè, a cada pas, camini vers l’objectiu de ser jo mateix.
