Orgull i prejudici
Títol original: Pride and prejudice
Direcció: Joe Wright
Intèrprets: Keira Knightley, Matthew Macfadyen, Donald Sutherland, Brenda Blethyn
Guió: Deborah Moggach a partir de la novel·la homònima de Jane Austen
Fotografia: Roman Oshin
Música: Dario Marianelli i Henry Purcell
Nacionalitat: EUA, 2005
Durada: 127 minuts
Què passa quan jutgem les persones pels seus orígens i per la primera impressió que ens donen? Aquesta és la premissa d'aquesta clàssica història d’amor i malentesos que té lloc a l’Anglaterra de finals del segle XVIII. A les cinc germanes Bennet, Jane (Rosamund Pike), Elizabeth o Lizzy (Keira Knightley), Lydia (Jena Malone), Mary (Talulah Riley) i Kitty (Carey Mulligan) les ha criat una mare (Brenda Blethyn) obsessionada amb la idea de trobar un marit ric per cada una d’elles. Però l’Elizabeth, intel·ligent i amb caràcter, desitja una vida amb unes perspectives més obertes, anhel que compta amb el suport del seu pare (Donald Sutherland).
Quan el ric i solter senyor Bingley (Simon Woods) s’instal·la en una mansió propera amb el seu amic Darcy (Matthew Macfadyen), i arriben joves oficials al poble, les germanes Bennet comencen a revolucionar-se. La Jane, la germana gran, de seguida sembla que conquista el cor del Sr. Bingley. La Lizzy comença a conèixer l’atractiu i aparentment orgullós Sr. Darcy amb qui sempre acaba discutint.
L’arribada d'un cosí llunyà, el senyor Collins (Tom Hollander), que en un futur heretarà la propietat dels Bennet, la sobtada marxa del Sr. Bingley a Londres i la crisi familiar que provoca la Lydia, la germana més petita, compliquen encara més les coses. No obstant això, tot és a fi de bé, doncs d’aquesta manera la Lizzy pot adonar-se’n de la naturalesa de la seva relació amb el Sr. Darcy. La família Bennet i tots els que els envolten, després de tots aquests esdeveniments i emocions que no han deixat indiferent a ningú, comprenen allò que realment és important en aquesta vida.
El que realment mereix elogis en aquesta pel·lícula és l’habilitat de la guionista, Deborah Moggach, per saber condensar una novel·la extensa en la qual hi apareixen una gran quantitat de personatges diferents, en una pel·lícula de només dues hores. El mèrit també és de l’Emma Thompson, actriu que ja adaptà pel cinema una altra novel·la de la Jane Austen, Sentit i sensibilitat, que també protagonitzà, i que en aquest cas va fer una revisió exhaustiva del guió. El fet de concentrar tota una novel·la en una pel·lícula té els seus inconvenients, com ara que el caràcter de determinats personatges sigui descrit de manera arquetípica i exagerada, i s’opti per desenvolupar amb major profunditat la manera de ser de la Lizzie i del Sr. Darcy.
Els que han llegit la novel·la trobaran llacunes en la narració i salts que es produeixen en la trama per adequar-la al format cinematogràfic, però l’essència de la història roman intacta. És una exposició sobre com d’errònies poden ser les nostres opinions sobre altres persones si les jutgem a la primera impressió i no ens aturem a comprendre la naturalesa de la seva personalitat. Això és precisament el que els passa a la Lizzie i al Sr. Darcy, els quals es deixen portar pel seu orgull i pels seus prejudicis, creient la primera que ell és un arrogant sense cor i pensant el segon que ella és una nena consentida i maleducada que no té problemes a l’hora d’exterioritzar les seves opinions, per molt que algunes disgustin a la gent de l’alta societat. Tot això se’ns mostra mitjançant uns diàlegs enginyosos en els quals no falten la comèdia i els equívocs tan habituals en les obres de Jane Austen.
A destacar també la fotografia, els meravellosos paisatges i els moviments de càmera lents però realistes, seguint un ritme com si fos un ball per la vida dels protagonistes. La música també és preciosa i fa un homenatge al compositor Purcell en el moment del ball de la Lizzie i el Sr. Darcy. En resum: molt bons actors, bona posada en escena i bon argument. Una altra pel·lícula imprescindible.
