Comentades per G.B.S.
LA NOVA LLEI DE REPRODUCCIÓ ASSISTIDA
El govern espanyol ha redactat recentment la Llei de Reproducció Assistida. Experts cristians en bioètica han criticat molts aspectes d’aquesta llei, especialment els següents:
1. S’inventa la paraula pre-embrió, que no respon a cap realitat biològica, i que només serveix per treure-li a l’embrió preimplantat el seu caràcter d’ésser humà viu i així poder manipular-lo sense cap responsabilitat ètica.
2. Afavoreix l’increment del nombre d’embrions congelats, perquè permet que es generin tants embrions com vulgui el metge responsable del procés reproductiu, depenent només de la major eficiència tècnica. Com que, per altra part, es prohibeix que se n’implantin més de tres, hi haurà un excés inevitable d’embrions que s’hauran de congelar o destruir.
3. Obre el camí a la clonació humana ja que només es prohibeix la reproductiva i, per tant, implícitament permet les altres.
4. Permet el diagnòstic genètic preimplantatori, amb dues finalitats concretes: evitar el naixement de nens malalts, fills de pares que tenen una malaltia hereditària o que són portadors d’un gen de risc de malaltia, i obre la possibilitat a la creació de nens-medicament. Donat que aquests dos objectius s’aconsegueixen destruint els embrions malalts i deixant sobreviure només els sans, tot plegat això té una clara connotació eugenèsica. En cap cas, el fi no justifica els mitjans.
5. Permet fecundar òvuls d’animals amb gamets masculins humans, és a dir, obre la possibilitat a la creació d’híbrids entre home i animal.
6. Afavoreix la utilització d’embrions humans sobrants de les tècniques de fecundació in vitro per a experimentacions biomèdiques, al permetre la creació de bancs d’embrions congelats.
7. Permetrà utilitzar directament embrions humans “frescos” per a investigacions biomèdiques, generats específicament per a aquest fi.
8. Propicia la desaparició de la necessària tutela jurídica de l’embrió que hi hauria d’haver en un ordenament legislatiu just.
9. S’oposa a les disposicions del Codi Penal espanyol i als acords internacionals subscrits por l’Estat Espanyol en matèria de protecció de la vida humana, especialment el Conveni de Drets Humans i Biomedicina del Congrés d’Europa i a les resolucions del Parlament Europeu i la Declaració de l’Assemblea de les Nacions Unides sobre aquest tema.
10. Afavoreix els interessos econòmics de les clíniques de reproducció assistida, perquè inclou alguns dels responsables d’aquests centres en la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida, que és l’organisme científic que preceptivament ha d’emetre els informes tècnics sobre la legalitat d’aquestes pràctiques i, per això, serà difícil que es proposin normes contràries als seus propis interessos.
11. Permet la fecundació assistida sense cap límit. N’hi ha prou que una dona ho vulgui, amb independència de la seva situació social, de salut i edat. El nen deixa de ser el subjecte fonamental de la protecció legal i es converteix en un simple objecte de desig.
Una vegada més, el Govern espanyol ha elaborat una llei que és singular i no precisament en sentit positiu. La singularitat neix d’aquesta acumulació de transgressions. Alguns d’aquests temes conflictius es poden trobar de manera aïllada en la legislació d’altres països, però coincideixen tots en aquesta llei espanyola.
En la redacció d’aquesta llei s’hi veu la influència dels propietaris de les clíniques de reproducció assistida que, amb la autorització de la investigació amb embrions, tenen una nova àrea de negoci on fins ara només hi havia el cost del manteniment en vida dels embrions. També han fet sentir la seva força els científics que prediquen des de fa temps, sense resultats evidents, que les cèl·lules embrionàries són les úniques que es poden aplicar per guarir malalties.
Una vegada més, la voluntat legisladora de l’actual govern espanyol ha optat per la ruptura antropològica per satisfer l’anomenada “cultura del desig”, que eleva uns simples interessos particulars a la categoria drets encara que siguin raonablement il·lògics i moralment reprovables.
1. S’inventa la paraula pre-embrió, que no respon a cap realitat biològica, i que només serveix per treure-li a l’embrió preimplantat el seu caràcter d’ésser humà viu i així poder manipular-lo sense cap responsabilitat ètica.
2. Afavoreix l’increment del nombre d’embrions congelats, perquè permet que es generin tants embrions com vulgui el metge responsable del procés reproductiu, depenent només de la major eficiència tècnica. Com que, per altra part, es prohibeix que se n’implantin més de tres, hi haurà un excés inevitable d’embrions que s’hauran de congelar o destruir.
3. Obre el camí a la clonació humana ja que només es prohibeix la reproductiva i, per tant, implícitament permet les altres.
4. Permet el diagnòstic genètic preimplantatori, amb dues finalitats concretes: evitar el naixement de nens malalts, fills de pares que tenen una malaltia hereditària o que són portadors d’un gen de risc de malaltia, i obre la possibilitat a la creació de nens-medicament. Donat que aquests dos objectius s’aconsegueixen destruint els embrions malalts i deixant sobreviure només els sans, tot plegat això té una clara connotació eugenèsica. En cap cas, el fi no justifica els mitjans.
5. Permet fecundar òvuls d’animals amb gamets masculins humans, és a dir, obre la possibilitat a la creació d’híbrids entre home i animal.
6. Afavoreix la utilització d’embrions humans sobrants de les tècniques de fecundació in vitro per a experimentacions biomèdiques, al permetre la creació de bancs d’embrions congelats.
7. Permetrà utilitzar directament embrions humans “frescos” per a investigacions biomèdiques, generats específicament per a aquest fi.
8. Propicia la desaparició de la necessària tutela jurídica de l’embrió que hi hauria d’haver en un ordenament legislatiu just.
9. S’oposa a les disposicions del Codi Penal espanyol i als acords internacionals subscrits por l’Estat Espanyol en matèria de protecció de la vida humana, especialment el Conveni de Drets Humans i Biomedicina del Congrés d’Europa i a les resolucions del Parlament Europeu i la Declaració de l’Assemblea de les Nacions Unides sobre aquest tema.
10. Afavoreix els interessos econòmics de les clíniques de reproducció assistida, perquè inclou alguns dels responsables d’aquests centres en la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida, que és l’organisme científic que preceptivament ha d’emetre els informes tècnics sobre la legalitat d’aquestes pràctiques i, per això, serà difícil que es proposin normes contràries als seus propis interessos.
11. Permet la fecundació assistida sense cap límit. N’hi ha prou que una dona ho vulgui, amb independència de la seva situació social, de salut i edat. El nen deixa de ser el subjecte fonamental de la protecció legal i es converteix en un simple objecte de desig.
Una vegada més, el Govern espanyol ha elaborat una llei que és singular i no precisament en sentit positiu. La singularitat neix d’aquesta acumulació de transgressions. Alguns d’aquests temes conflictius es poden trobar de manera aïllada en la legislació d’altres països, però coincideixen tots en aquesta llei espanyola.
En la redacció d’aquesta llei s’hi veu la influència dels propietaris de les clíniques de reproducció assistida que, amb la autorització de la investigació amb embrions, tenen una nova àrea de negoci on fins ara només hi havia el cost del manteniment en vida dels embrions. També han fet sentir la seva força els científics que prediquen des de fa temps, sense resultats evidents, que les cèl·lules embrionàries són les úniques que es poden aplicar per guarir malalties.
Una vegada més, la voluntat legisladora de l’actual govern espanyol ha optat per la ruptura antropològica per satisfer l’anomenada “cultura del desig”, que eleva uns simples interessos particulars a la categoria drets encara que siguin raonablement il·lògics i moralment reprovables.
