Comentades per G.B.S.
ELS AJUTS ALS PAÏSOS POBRES DE L’ÀFRICA
Certament, no és fàcil acceptar el grau d’implicació dels països rics en l’ajut pel desenvolupament de l’Àfrica, especialment pel que fa a l’actitud dels Estats Units i del seu president que, moltes vegades, més aviat sembla disposat només a provocar conflictes allà on potser en pot treure un profit i, en canvi, a ignorar els territoris que no li han de proporcionar cap benefici a curt o mitjà termini.
No obstant, el darrer informe de la Organització de Nacions Unides sobre la pobresa a Sudan proporciona unes dades aparentment inesperades: Estats Units va donar durant l’any 2005 un total de 468 milions de dòlars, la major part destinats a la regió occidental de Darfur. Aquesta aportació va significar el 53% de tota l’aportació estrangera i equival al doble del pes que representa aquest país africà en l’economia mundial.
Els altres països que també han contribuït han estat: Noruega, Holanda, Suècia, Dinamarca i Gran Bretanya. Sorprèn que França, sempre tan orgullosa de la seva presència a Àfrica, només ha aportat 2 milions de dòlars. Xina i Japó hi han contribuït amb quantitats insignificants.
Però hi ha un fet encara més vergonyós: en la llista no hi consten els països com Aràbia Saudí, els Emirats Àrabs o Qatar, que, gràcies al petroli, són molt rics. Es dóna la circumstància que aquests països són gairebé veïns de Sudan i també tenen la mateixa religió. Però es veu que això no s’ha tingut en compte. Hi ha rics que, quan ho són tant, no es poden distreure contemplant els pobres.
És un autèntic escàndol que diu molt poc en favor de la germanor que a vegades ens fan creure que hi ha entre els països àrabs.
Els altres països que també han contribuït han estat: Noruega, Holanda, Suècia, Dinamarca i Gran Bretanya. Sorprèn que França, sempre tan orgullosa de la seva presència a Àfrica, només ha aportat 2 milions de dòlars. Xina i Japó hi han contribuït amb quantitats insignificants.
Però hi ha un fet encara més vergonyós: en la llista no hi consten els països com Aràbia Saudí, els Emirats Àrabs o Qatar, que, gràcies al petroli, són molt rics. Es dóna la circumstància que aquests països són gairebé veïns de Sudan i també tenen la mateixa religió. Però es veu que això no s’ha tingut en compte. Hi ha rics que, quan ho són tant, no es poden distreure contemplant els pobres.
És un autèntic escàndol que diu molt poc en favor de la germanor que a vegades ens fan creure que hi ha entre els països àrabs.
